Biete va ser una de les poques i
positives sorpreses del darrer San Lluc. La seva visió imaginativa ,
colorística i lumínica de les cases del Callao, apostant per una quotidianitat
joiosa i festiva , ens indicaven ja de bones primeres que era una creadora amb
empenta , imaginativa, amb suficient dosi tècnica com per llançar-se a aquesta
aventura estilística i capaç de generar una mirada de l’entorn, que potser per
la seva aparent simplicitat i el seu colorisme extrem podria arribar a ser
considerada per alguns com pseudo naïf.
No creiem que sigui aquesta una definició
encertada del bon fer de l’autora. El naïf, que va molt més enllà de l’infantilisme
al que l’han reduït alguns , presenta una mirada diferent de la realitat quan
Biete en canvi ens vol apropar de manera directa a la realitat però mitjançant
una petita transformació visual que potencií la seva arrel de proximitat i ens
acosti a un cert sentit de quotidianitat al que a més aporta una poètica n’aparença
simplista però que en realitat aposta una gran càrrega humanística ja que malgrat que en general l’obra de Biete
potencia l’objectual és impossible eliminar el component humà que absent
físicament és sent proper i dominador en l’interior.
Biete aposta per una mirada
il·lustrativa força propera al còmic descriptiu de línia blanca. Modifica les
línies de perspectiva per apostar per una mirada plana en la que aconsegueix
profunditat i densitat mitjançant l’ús d’un color intens i contrastat que dona
no tan sols força cromàtica visual ans permet accentuar el concepte vital que
sempre esdevé el seu repte amagat.
Una vida real i activa per més que moltes
vegades l’absència humana ens pogués parlar d’altres circumstàncies. Una
pintura molt més filosòfica en el fons que no pas el que la intranscedència
teòrica del representat ens podria donar a entendre. I tot embolcallat en una
tècnica precisa i exacta que en la seva aposta per la realitat dona encara més
versemblança al presentat.
Certament que el treball de Biete
no deixa de ser com una dosi important del plaer de viure. El seu acostament a
aquells racons amagats i ben personals de qualsevol ciutat , l’acostament a
aquestes velles botigues curulles d’objectes del més variat , aquest mercat com
el de la Pça Gran ,- que sens cap mena de dubte esdevé l’estrella del presentat
– comporta un sentit vital en aquella mirada de proximitat , del quotidià, dels
petits plaers que traslladats al plàstic , al visual i al vivencial , fan que
en conjunt visitar la mostra d’Isabel
Biete sigui un veritable gran plaer tot demostrant que allò que considerem
massa vegades com “petit art” no està
renyit en absolut , ans el contrari, amb aquells conceptes de transmissió de
sensacions i emocions en que hem de definir el veritable art.
Un feeling comunicatiu que s’estableix
amb facilitat en aquesta interessant exposició que sols té la deixa dels petits
retrats de personatges populars observats massa des d’una vessant turística ,
per definir-los d’alguna manera , rebaixen la nota d’una més que valorable
exposició que us aconsellem amb plaer.
(Les imatges han estat extretes de la xarxa)
(Les imatges han estat extretes de la xarxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada