dissabte, de maig 16, 2015

DEBATS ELECTORALS




La banderola que encapçala a quest post és la del debat electoral en relació a la política Cultural celebrat a Mataró el 1987, és a dir fa quasi trenta anys , i que un va tenir el gran honor de moderar. El debat celebrat a l’antiga peixateria va omplir tot el recinte , tota la plaça de la peixateria i bona part de les escaletes amb més de tres-centes persones. Aquesta setmana dos debats de cultura a Mataró. El dilluns a Buc de llibres una trentena i a la burgesa hora del vermut, una xifra parella a El Públic.

Certament que hi ha diferencies substancials. Llavors eren moment d’Il·lusió i d’efervescència cultural en el convenciment que sols al cultura ens podria fer lliures. Ara , trenta anys més tard , els polítics han vist que la cultura no dona vots i els ciutadans hem assistit a la corrupta putrefacció de la cultura pública establerta sota reialmes de taifes indestructibles on uns quants xarrupen de la mamella i uns molts ho miren tot sabent que els seus projectes seran per sempre somnis que hauran de desenvolupar per a si mateixos ja que no obtindran de part del poder ni tan sols hora per explicar el projecte.

 I l’exemple més fefaent és el més que corrupte i interessat Institut de Cultura de Mataró on sols els amics tenen plat a taula i la resta son menystinguts , oblidats i condemnats al silenci.

Potser per això aquest desencís cultural absolut, per que els ciutadans saben i sabem que res importa sols el càrrec, el títol, la targeta i el sou a fi de més. I així anem.


I mentre omplint-nos la boca de cultura. A dida, senyors.