25 M. REFLEXIONS D’UN SIMPLE VOTANT

Aquest matí feia el meu bon dia diari en el fb  tal i com és costum per a mi. Ho feia amb la imatge que encapçala aquest post. Son els guixos dels apòstols que Jorge Oteiza va realitzar per a la basílica de Aránzazu. Titulava la foto com “Electes” però estic segur que ningú ha observat la segona intenció de la mateixa i és que encara que es tracta dels apòstols, el nombre de membres és de 14, justament la xifra precisa per aconseguir la majoria absoluta en el consistori de Mataró. Afegia com explicació: Comença una nova etapa. Que les pèssimes perspectives que s'albiren a la meva ciutat no es confirmin. Poc després Manuel Mas mitjançant twitter, m’interrogava: “perquè pèssimes expectatives? Perquè tant negatiu?”. Hora és de contestar-ho.

Tots sabem els resultats electorals de les municipals de Mataró. No pot negar quasi ningú que ha estat una absoluta sorpresa , i dic quasi ningú ja que des del moment en que David Bote va ser anomenat candidat sempre que parlava amb ell es reafirmava en la seva absoluta convicció que guanyaria i que seria el nou alcalde. Tenia raó i per tant la meva felicitació per la seva constància i perseverança.

No sé si Bote serà un bon o mal alcalde. Bon jan i honest ho és, li manca deixar-se anar en el contacte directe ja que la seva timidesa el fa estar a la defensiva i per tant no empatitza amb el receptor, però tot es pot aprendre a la vida. La vida municipal li és aliena i malgrat els seus esforços desconeix del tot Mataró, ja que és, se sent i vol ser home de barri, espai en el que estableix el nucli de la ciutat i oblida el veritable cor de la mateixa, aquell en el que bateguen els mataronins de sempre ( no els MTV  , els de veritat) a qui no acaba d’entendre i defuig d’una manera tan descarada com errònia. Li agrada anar a sopar a la fira, pujar al parc forestal a la romeria rociera i anar de gresca a la feria de Abril, però li costa entendre Els Pastorets , el desvetllament bellugós o l’aplec de Sta Rita.

Però Bote no és el problema en ell mateix. El problema està en el genèric en el partidisme de trencadís absolut ,- sense Loctite que ho pugui enganxar-, d’un consistori fragmentat al màxim que fa que Mataró sigui la població de Catalunya amb més grups polítics representats en el consistori. I ho fa en el particular, amb una llista patètica que podria servir per regir alguna que altre “maria” però sense aparent prestància per poder manegar-se en els pilars fonamentals d’un Ajuntament que vol dirigir amb un inexistent programa sense línies mares i amb un reguitzell de promeses dignes en uns casos de carta als reis i en altres de somriure infantil, quan no de riota. Un programa fet per a ser oposició, com hom creia, i no pas un programa de govern.

Però el PSC ha guanyat amb 6 regidors i queda clar que si ja la incompatibilitat Mora-Baron va fer impossible la sociovergència i va portar a un cert atzucac a la ciutat, ara no pot tornar a succeir el mateix , i menys amb una xifra tan minsa de regidors. És obligada l’hora de pactar, però, amb qui?.

L’aritmètica i el normal si es vol pujar a la ciutat seria una tripartit amb CiU i ERC tal i com oferia Quim Fernández de bones a primeres. I més quan existeix una situació de primacia que faria que CiU acceptés qualsevol cosa so pena de desaparèixer del mapa i a bon segur ERC no li faria pas fàstics a la possibilitat de potenciar una visualització del seu bon fer molt malmès en la seva darrera experiència de govern per el desori que va ser Sergi Penèdes. Però és possible?. Tot és possible però crec que les bases del PSC no ho entendrien de cap de les maneres.

Bote i el PSC han recuperat el lloc capdavanter amb una campanya agressiva en el barris , amb una postura PSOE i espanyolista al màxim (no s’ha d’oblidar que com es pot observar en la seva xarxa social David Bote és simpatitzant de la Socitat Civil Catalana) i cercant de manera permanent un enfrontament barris-centre , situant als primers com els grans desfavorits de la política municipal fet que és una falsedat que es desmunta per si sola.

Una postura accentuada encara més amb l’aprofitament de líders veïnals per a les llistes a l’hora que es decapitava, - estil “juego de tronos”-, a tot aquell que feia olor a mataronisme ancestral o defensava el poder, com a pol i eix,del centre de la ciutat. El reduccionisme de centre igual a sobiranisme (mare de tots els mals) i per tant enemic en el fons i la forma , era la cirereta que provocava la fàcil eufòria del simpatitzant a qui la C del PSC li sobra del tot. Però, s’empassaran les bases que per  governar cal pactar amb els enemics , més enemics?. Jo penso que no.

(Per cert em costa molt entendre l’emocionada abraçada de Manuel Mas amb David Bote quan aquest amb una sola campanya electoral s’ha carregat tot l’esforç d’aquest únic Mataró de centre i barris units en un tot, que ell va generar mitjançant la vertebració urbanística i Baron va acabar d’unir amb la vertebració humanística)

Oblidats els partits més antagònics i no avaluables per a formar coal·lició de govern, sols resta la possibilitat dels nouvinguts “VoleMataró” i “Ciutadans” que ambdós d’una o altre manera ja han picat l’ullet , en una possibilitat que encara ofereix més reserves.

No fa falta entrar en gaire anàlisi. Qui li plagui la política haurà seguit els diferents debats electorals on s’ha evidenciat l’absència absoluta de qualsevol ideari de programa referenciat a la ciutat i alhora l’absolut desconeixement de Mataró , el seu entorn i els seus problemes. Un pacte amb qualsevol d’ells no significarien mai unes crosses per ajudar a anar endavant i si en canvi uns veritables pals a les rodes que els farien entrebancar-se contínuament. Això per no dir del nivell dels regidors que assolirien poder.

Tan sols per aquesta ingovernabilitat que damunt del paper sembla observar-se les perspectives de futur de la meva ciutat esdevenen, al meu entende, pèssimes. Però hi ha més.

Em preocupa que en una ciutat de 125.000 habitants el partit guanyador sols assoleixi 8420 vots que a més a més sols significa el 18.46% dels vots dels electors. Em preocupa que en siguin tan sols 3200 més que VoleMataró (5276) o 4000 que els desapareguts Ciutadans (4409), o que PxC assoleixi 2572 vots. Cosa que fa que en comú, aquests tres partits sense cap mena de programa de caire local, suportats tan sols per la seva matriu, assoleixin 12.257 vots que son ni més ni menys que un 45% més que l’opció guanyadora , assolint un 26.88 % del vots emesos.

Unes xifres enormement preocupants ja que per a mi significa que una quarta part dels votants no tenen sentit de ciutat, preferint optar per programes mares de caire generalista que mai podran incidir de manera directa en la millora de la ciutat i les condicions dels seus habitants. Un desarrelament que per a mi és un punt en el que cal reflexionar i molt i en el que caldria incidir de manera contsnat i intensa.

Per això les pèssimes expectatives. Que Manuel Mas , mentor de Bote i en certa manera ideòleg d’aquest nou projecte , està satisfet per que han guanyat i creu, ell que és polític i en sap un niu, no com jo que soc un mindundi polític i un simple votant, que vaig errat em sembla correcte. Però si és així  em faria un gran favor a mi, i crec que a molts, explicant-nos les causes i raons del seu optimisme. Per a mi , i en la meva ignorància , el que s’albira és una negror que no m’agrada per a la meva ciutat.

I sempre he cregut que per solucionar els problemes el primer que cal és visualitzar-los.