D’entre les moltes satisfaccions
que m’està donant Tempus Fugit n’hi ha una de molt personal que no és altre que
l’haver donat a conèixer a un públic més general el treball de molt bons artistes
mataronins massa desconeguts de tots com és el cas J.M.Calleja, Pep Suari, i
encara més el nom de Codina-Esteve ,-aquest més conegut-, o els de Diego Guirao
i Carme Garolera. Però principalment , i en aquest cas és passió personal , el
treball ceràmic de Joan Serra.
Dic passió personal ja que a fi de
comptes la ceràmica sempre m’ha delit, a bon segur per aquesta pertinença meva
a Argentona i a l’entorn del Museu del Càntir. Sempre que he tingut ocasió he
col·locat la ceràmica en l’àmbit expositiu com va ser per ex. en la col·lectiva
inaugural de l’espai 23, i evidentment un ceramista havia d’estar a Tempus
Fugit tenint en compte la gran qualitat que atresora en Joan Serra , a qui vaig
escollir també per el fet del seu nomenament “oficial” d’artista artesà , com
en el cas de la seva parella Mia Llauder.
En aquests dies Mia Llauder està
exposant a La Borne centre Cèramique Contemporaine ( “Confluències de símils”)
mentre que en Joan Serra exposa “Evolucions tèrmiques de la terra”.
Com que les imatges valen més que
mil paraules , us deixo amb les imatges de l’exposició que demostren la
qualitat dels seus protagonistes i que alhora son un crit absolut que exigeix
la seva presència en una exposició aquí , a casa seva, on segueixen essent,
fora del reduït cercel, uns perfectes desconeguts.
Adjunto l’enllaç amb l’espai expositiu per que hom entengui l’alt nivell d’aquests dos grans i alhora
desconeguts artistes que porten el nom de la ciutat amb la més alta bandera de
la qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada