La veritable obra d’art pertany
al temps real,
a la seva època i a la nostre,
és a dir, a la seva presència
davant nosaltres.
ANDRÉ MALRAUX.
En uns temps convulsos en el
polític i el social com son els actuals, és de lamentar que els artistes semblin
haver perdut la seva capacitat crítica i motivadora front l’espectador, amb un
art que a més de desenvolupar les seves característiques estètiques i
plàstiques sigui capaç de generar interrogants a la recerca de la veritat
davant de la multiplicitat de preguntes
que la complexa societat genera.
Avui l’art sembla immers en una
bombolla en la que el banal domina. Una banalitat filosòfica quan ens enfrontem
a certes propostes contemporànies més fonamentades en el que haurem de definir
com boutade creativa que no pas a un anàlisi contundent de
la realitat. Però al seu costat existeix també un fenomen de caire esteticista
que troba en la bellesa l’única raó de la seva creació. I més enllà un munt de
“famílies” i opcions , incapaces totes elles d’establir un idioma comunicatiu
capaç de produir una resposta en el social, que és just el que precisa la
societat i exigeix l’art si l’establim en el seu veritable concepte, raó i
causa.
Per això és molt bo que el Museu
Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, ens presenti una magnífica mostra de caire
antològic que ens permeti retrobar-nos amb el creatiu fer de Josep Mª Rovira
Brull, aquesta artista barceloní de naixement però mataroní per adopció i
creació, que ja fa quinze anys ens va deixar. Un veritable artista capaç
eternament de preguntar i preguntar-se, en relació a la societat i la vida.
L’espai de Can Caralt ens permet
acostar-nos a la seva mirada iniciàtica retrobant-nos amb paisatges i
il·lustracions que marquen les seves beceroles. Podrem extasiar-nos en la
descoberta dels seus treballs publicitaris d’un nivell i qualitat importants
que mantenen una vigència conceptual i comunicativa absoluta. I com no, podrem
endinsar-nos en el camp plàstic que li va permetre a Josep Mª Rovira Brull
expressar de manera contundent la seva mirada dolça, crítica, dura , irònica ,
cínica i fins i tot malèvola, envers el mon que l’envoltava i les seves
circumstàncies socials i polítiques. I fer-ho amb gosadia, llibertat i criteri.
Establert en una mirada
analítica, moblat el seu pensament amb un bagatge cultural que dona fonament a
les seves reflexions i dotat d’uns coneixements tècnics que li permeten
estructurar visualment de la manera més adient la seva obra, el treball de
Rovira Brull s’estableix amb l’home com a protagonista , i totes les seves
conseqüències vitals , polítiques i socials com essències per a la seva
polimòrfica mirada.
Els seus treballs, establerts en
l’anomenat realisme màgic, li permeten reflexionar amb intensitat en relació
als difícils temps en que li va pertocar viure. Una mirada lúcida i
intel·ligent ,adobada a més amb una potència visual impactant que accentua de
manera potencial la força del seu missatge.
Un missatge que romandrà
permanent en el seu fer, encara que la visió exterior davalli en intensitat amb
el pas del temps per endinsar-se en una poètica naturalista amb la que manté igualment
la seva permanent crítica social.
Josep Mª Rovira Brull és artista
en el seu concepte més intens. Ho és en el fons i en la forma, però també per
la seva trajectòria formativa i educativa i per la transcendència vital de la
seva obra i el seu missatge, que van molt més enllà de l’escultura de Laia
l’arquera , esdevinguda icona de la ciutat que l’acollí.
André Malraux ens parla de la
necessitat de que el veritable art pertanyi al temps real. Un fet que es fa avinent
en totes i cadascuna de les obres presents en aquesta exposició. I no podia ser
menys tractant-se Josep Mª Rovira Brull, un gran i veritable artista del que
seria imperdonable l’oblit.
Pere Pascual
Crític d’art.
Escrit per el catàleg de presentació de l'exposició "Rovira-Brull. retrospectiva 15 anys després" que es celebra a Can Caralt. Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, fins el 22 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada