RICARD JORDÀ. INTERPRET-ARTS

Vist el nul interès de Cultura en dur a terme l’antològica compromesa amb Ricard Jordà, amb motiu dels seus 50 anys d’activitat expositiva, en Ricard s’ha espavilat i en el decurs d’aquest any i de manera sincopada i a glopets va presentant el resum del seu treball. Primer va ser presentant la seva obra pictòrica a la sala del Col·legi d’Aparelladors, ara conjugant una reinterpretació de la mateixa amb la complicitat de fotògrafs i poetes, amb aquest "Interpret-Arts"  als espais de la Destil·leria, i finalment a la tardor amb una mostra a l’espai Capgròs en el que presentarà el seu treball escultòric amb aquests collages d’en la línia de l’art povera en els que està treballant actualment degut a la impossibilitat de seguir amb la pintura per causes d’una malaltia a la vista.

L’art, considerat sempre com un nex comunicatiu en el que l’artista fa digestió prèvix d’un fet vitali i l’espectador acaba l’obrac onvertint-la en aliment vital, haurem de convenir que l’art  esdevé així en una cadena de reinterpretacions de la vida, en un joc de miralls que s’autoalimenten i retrotrauen , es llegeixen de manera parella o contrària, tant se val, establint-se una cadena infinita en la que cada espectador esdevé nova baula que aporta la seva interiorització afegint noves textures emocionals a l’obra de l’artista.

Avui Ricard Jordà , home saberut en la vida i en l’art, ha volgut evidenciar aquesta constant relectura que tenen les obres d’art , i més si son com les seves en les que l’aparença és una cosa i la càrrega de la realitat de les reflexions interiors, altre ben diferent. Per això, per incitar encara més aquesta reinterpretació de les seves sensacions creatives , ha posat el seus treballs en mans d’uns altres artistes , en aquest cas fotògrafsi poetes , per que iniciïn la cadena fent-ne pública la seva personal reinterpretació de l’obra del autor. Un repte , agosarat per ambdues bandes , resolt amb l’exigència i la qualitat que calia esperar de les mans tan grans creadors.

Ara la bola ja gira i ja sols ens queda a cadascun de nosaltres donar-li el toc de la nostre emoció personal per anar confegint aquesta veritable obra polièdrica amb tantes cares i lectures com espectadors vitals de l’obra. Tot amb el resultat final d’una evolució emocional i sensitiva que converteix allò que tant sols era creació personal en una veritable obra d’art coral per el que d’emocions, sensacions i vida comporta.

Ara, en aquest obligat anar cercant el tancament del cercle com a sentiment vital creatiu, Ricard Jordà accentua amb aquesta nova aposta de reinterpretació aliena , el sentiment vital de la creació en una frase que un dia em digué un artista proper tot definint a l’art com a la manera d’endreçar-se a un mateix.

Quan la societat precisa més que mai d’un art que l’interrogui i el neguitegi, la mirada de Ricard Jordà i la seva aposta per una reinterpretació col·lectiva i coral, son sens dubte la millor manera d’intentar re-endreçar-nos en el més intens sentit personal, artístic i vital.