Després de l’èxit del seu segon
concurs de pintura, guanyat per Jordi Santamaría, Moldumat segueix la seva
activitat expositiva, que seria convenient mantingués definitivament de forma
estable, tot presentant la primera exposició de Roger Hall, un jove artista de
Premià que aprèn sota la tutela de Didier Lourenço i que presenta els seus treballs iniciàtics sota el títol de "Momentos"
Una exposició aquesta que respon
perfectament a la paramètrica habitual d’exposició de debutant
que s’acostuma a resumir amb excés d’obra i manca de selecció,
circumstàncies ambdues que com sempre perjudiquen a l’autor.
Un entén que la il·lusió del debut
comporta el voler presentar el màxim dels treballs realitzats, però l’autor
hauria d’entendre que en uns moments com aquests de beceroles en els que
l’evolució i millora son molt ràpides , cal desar ràpidament en el calaix de
l’oblit aquelles obres primerenques, molt il·lusionants per el propi autor però
poc dignes de ser presentades en públic ( com per ex. un pallasso o alguna
marina). Per altre costat l’artista ha d’entendre que una exposició no és
penjar un seguit d’obres; no, una exposició és presentar un conjunt unitari i coherent
de treballs que ens parlin d’un concepte, un ideari, una manera personal
d’entendre l’art , per això en aquesta mostra cal una bona garbellada per
deixar net un bon grup de peces que mostren ja unes virtuts creatives que
permeten albirar un futur prou digne, artísticament parlant.
En Roger, ha sabut aprendre del seu
mestre, un cert sentit humanista de la pintura , i a més amb un sentit creatiu
en el que l’oníric, la figura i la creació d’ambients és essencial, per això
sap i entén que la llum i la textura és essencial i a elles dedica bona part
del seus esforços amb resultats prou reeixits. D’aquí que les figures femenines
, les més influenciades per el fer del seu metre, siguin les més aconseguides,
tot amb l’intent d’intentar oferir una mirada més personal. Igualment molt
interessant la visió d’un cafè i
l’exercici surrealista,també en el camí del seu mestre i mentor, així com un
parell d’obres de més petit format, molt positives com exercici pràctic.
Una exposició, aquesta de Roger
Hall, que depassa el nivell habitual del debutant, i que marca unes
perspectives avui per avui molt dirigides en l’òrbita del mestre. Serà en el
deslliurament obligat quan podrem deduir si Roger Hll té ànima d’artista o tan
sols, la que ara ja és evident, ànima de
pintor., aquella que li permet aprovar aquest el seu primer exàmen públic. Un
aprovat que l’obliga a un treball més intens per depurar les seves mancances i
alhora trobar un sentit més personal al seu fer.
(Imatges extretes de la xarxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada