A tots ens ha passat alguna vegada
de sortir d’una obra de teatre o de
veure una pel·lícula, amb una total admiració per la interpretació de tots o
algun dels actors però afirmant rotundament alhora que aquella pel·lícula o aquella
peça teatral era dolenta ja que fallava la història que esdevenia insalvable
malgrat l’esforç dels actors. Una idea semblant és la que he sentit després de
visitar la mostra que Bet Fornas presenta a la sala de l’Ateneu , sota el títol
, absolutment banal i impossible, de “Seguint el traç”.
I dic això ja que en el conjunt de
la seixantena de peces que es presenten, col·locades de manera disbauxada i inintel·ligible
per la sala, n’hi ha algunes que tenen prou interés i mereixen atenció, però
això és impossible ja que suren com a nàufrags en un mar de desconcert
expositiu en el que l’epectador no troba fusta alguna a la que agafar-se per
poder surar del naufragi.
Bet Fornas és artista amb suficient
currículum com per saber que una exposició no és presentar un conjunt de peces
col·locades d’una manera més o menys estètica, que una exposició és una
història plàstica que ha de ser explicada i rebuda per eles espectadors per
així completar el treball de l’artista. Una història que precisa d’uns punts d’ancoratge
i molt més encara si es tracta d’una mostra de caire retrospectiva i la
protagonista no és una autora que hagi mantingut un camí lineal en la seva
trajectòria que en el cas de Fornas es bigarrada en conceptes i tècniques , amb
salts evidents i posteriors capitombes.
Llavors no val presentar una mostra
minimalista sols amanida amb quatre paraules que queden molt bé però que res
marquen ni indiquen,fora d’un intelectualisme barat. No pot ser que no hi hagi
cap indicador en les peces. Si bé els títols tots sabem que moltes vegdes sols
existeixen a modus de sumari, però si que és imprescindible la indicació de ladata
de realitzacio, el material, i en cas de formar part d’alguna sèrie, la
pertinent identificació. Sols així podrem seguir el traç com indica l’autora. De
moment amb aquest, tan erroni muntatge, és impossible saber d’on vé, a on està
ni quin és el seu futur. Quina és la seva evolució, progressió etc,. és a dir
ens quedem orfes de tot element de lectura i digestió de l’exposició.
M?agradaria que Fornas es plantegés
el problema, i en fes correcció. permetent gaudir , ara sí, de la qualitat de
les seves obres que queden ara ofegades en la seva orfandat, sense lluir i
sense poder-les valorar en el seu valor intrínsec que en alguns casos és ben
elevat..
Una exposicó que li fa mal a l’artista
i fa mal a l’Ateneu ja que queda ben palès de nou que amb els euros a la mà es
pot exposar en aquell espai sense que és tingui en compte el projecte expositiu que ha
de ser sempre la clau del criteri de selecció.
En resum peces més que acceptables
per un horrorós i del tot erroni projecte expositiu, indigne d’un artista i una
sala professional.
(Les fotografies corresponen a
anteriors exposicions de l’artista i han estat extretes de la xarxa , en
especial d’altres comentaris d’aquest mateix transport públic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada