L’espai Capgros presenta en aquests dies la primera exposició individual de la caldetenca Marta Bassa, artista que malgrat no ser pas jovinzella en això de la pintura no va sortir a la llum del coneixement dels afeccionats fins fa un any quan assolia el primer premi en el concurs de pintura de Llavaneres.
Parlàvem llavors d’un artista que
partint d’una arrel figurativa sabia confegir un mon estructural amb una pintura de caire constructivista o si
es prefereix volumetrista, en la que l’equilibri formal del treball es
sustentava en una ritme pictòric ben personal i essencialment en un acurat
entramat cromàtic que servia per establir el nivell de tensions en les peces, en les que l'equilibri de volums n'era raço i causa.
Ara, passat un any i escaig , Bassa
ha accentuat la seva realitat pictòrica però li ha sabut donar en aquest ocasió
un tomb important , com ho és capgirar les tensions de la paleta per convertir
al blanc en el color essencial i com si en fos generador, fer brollar d’ell tota
la resta de colors que accentuen així el seu privilegi i paper. Tot en un especial joc de deconstucció primer per constuir immediatament.
No hem d’oblidar que tal i com va
demostrar Newton el blanc és la composició de tots els altres colors que
apareixen en la dispersió en passar la llum per un prisma. Ara , la pintura de
Bassa sembla exercir de prismsa i en ella es dispersen els colors que donen
individualitat i protagonisme a les seves obres. Unes sobres atractives en la
mirada ,amb alguna cadència més comercial i decorativa que evidentment surt
perdedora en la comparança amb altres obres més compactes i agosarades..
Una exposició que segueix marcant
el bon fer d’aquesta autora a la que encara li manca enfrontar-se al repte d’unes
mides superiors en les que estic convençut la seva obra en sortirà molt
beneficiada. Caldrà esperar a la propera exposició a Can Caralt just passat l’estiu.
Fotografies extretes de la xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada