Diuen els que hi entenen que
després de Tàpies el millor artista català de la segona dècada del segle passat
i fins avui mateix, és Albert Ràfols Casamada, creador de plena actualitat
degut a la gran exposició que actualment se li dedica a Can Framis que permet
gaudir en plenitud del seu treball.
De manera un xic més modesta però a
nivells museístics de primera línia podem gaudir ara a Can Caralt de
Llavaneres, fruit de la col·laboració amb el Consorci del Museu d’Art
Contemporani de Mataró,d’un espectacular tastet d’una quinzena d’obres de la
dècada dels vuitanta, provinents de la col·lecció Bassat.
Lluís Bassat és a bon segur el, o
un dels, millors col·leccionistes de Ràfols. Amic personal amb amistat que es
plasmà amb una pintura a quatre mans en la que s’incorporà la mítica sageta que
encengué el pebeter olímpic a Barcelona, Bassat ha aconseguit un recull
impressionant d’obres de l’artista essent les ara presentades les que potser
responen més al seu periode de plenitut
( Anys vuitanta)
Com molt bé diu Núria Poch en la presentació
del catàleg el tret essencial de Ràfols és el sentit de llibertat que respira.
Llibertat en el compositiu, en el creatiu i en l’ideològic. Essent a més a més,
poeta i pedagog, Ràfols va afegir permanentment aquets dos elements etèris a la
seva pintura. D’aquí aquesta abstracció poètica , plena de serenors malgrat la
intensitat i duresa de molts dels seus treballs. D’aquí la permanent pedagogia
artística en tot el seu fer, fent entendre el lligam entre art i bellesa i
principalment en la saviesa en generar fluxos comunicatius entre la seva obra i
l’espectador, que inclòs per aquells aliens a l’art i més encara poc receptius
davant de l’abstracció, queden abduïts per els conceptes que desgranen totes i cadascuna
de les seves obres.
Avui a Llavaneres podem gaudir d’un variat mostroari que va des de la teòrica simplicitat del blanc fins a la potència de “Nocturn”, tot passant per les diverses vibracions de la més ample i variada escala cromàtica, que destil·la tota mena d’emocions.(ls fotografie d'ambdues obres acompanyen l'escrit.)
Una espectacular exposició que ningú S’hauria de perdre i que explica en síntesi potser el més brillant període de la carrera de tan gran artista. Pecat mortal fer-ne oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada