Jordi Torrent, artista d’Arenys de
Munt exposa en aquest mes de Novembre a la sala del Col·legi d’Aparelladors i
demostra que en no haver entés res del que era i significava aquesta exposició ha
perdut la gran possibilitat de demostrar la seva vàlua com artista i no tan
sols la seva habilitat com a pintor.
La sala del Col·legi d’Aparelladors
no és pas una sala comercial a l’ús, en realitat i no fa pas massa era la sala capitular
de les propostes de l’Associació Sant Lluc, que tenia per un costat la sala del
Casal (nivell iniciàtic), la sala de la Presó ( per exposar ja amb una certa
dignitat ) i la sala del col·legi d’Aparelladors , dedicada ja en funció professional o semi professional , amb
atenció no tan sols a l’àmbit local i sí a artistes de nivell d’altres
contrades. La desaparició de la sala de la Presó pe raons de problemes
estructurals en l’espai , ha comportat que la sala del Col·legi d’Aparelladors hagi
de fer una funció “mix” , amb exposicions d’alt nivell ( com la recent de Pasqualotto)
amb altres que a bon segur s’haurien quedat a la presó (cas de Jordi Torrent).
El pitjor, en aquets cas és que
Jordi Torrent no ha entés que el salt qualitatiu en l’espai obligava alhora a
un sal qualitatiu en el presentat. Que ja no valia el que es presenta en una
exposició comercial i calia fer una mostra ad hoc, lligada i estructurada en
uns conceptes dominants, amb una lectura sòlida i sense concessions populars.
Dit d’altre manera entendre que una exposició no és una rècula d’obres situades
més o menys estèticament en un espai lineal i sí que és com una petita història
en la que es desgrana el pensament creatiu de l’autor. I aquest error que no
seria important en un espai comercial esdevé de manera ben negativa quan
s’ocupa una sala com la del col·legi d’Aparelladors.
Així Torrent ens presenta en aqueta
exposició una mostra diversa i divergent, confegint una exposició que s’apropa
més a un concepte col·lectiu que no pas al d’una individual. Unes obres de caire
amable, sense complicacions. Formalment ben fetes però sense que en cap ocasió
s’assoleix la trempera artística precisa per emocionar. Unes obres en es que
certament cal destacar el bon treball de la llum en algunes d’ells però que
sonen a vistes i repetides , com d’uns estendards
que podem trobar en molts altres artistes i a més amb una sobrecatuació amb l’abús
de la gota i el regalim que pots ser eficaç en un moment però que cansa en la
seva eterna repetició.
Una obra en la que Torrent demostra
abastament les seves cracterístiques i qualitats pictòriques però que deixa
fred del tot en l’assemblatge creatiu artístic que no dona senyals de vida .0
en la vibració interior ja que tot queda reduït a l’aparença de l’extern.
Una exposició comercial, en el
sentit més ample de la paraula que potser en una galeria a l’ús quedaria dissimulada
però que en una galeria ja establerta en un cert nivell artístic i creatiu
queda desfasada i remarca del tot els seus punts febles que s’evidencien de manera
absoluta.
Una fluixa exposició , la de Jordi
Torrent, molt capaç d’assolir uns nivell artístics i creatius molt més elevats
que l’avorrit nivell que ara ens mostra.
Una exposició però que ens obliga
alhora a una altre reflexió , com ho és la de l’absència de galeries d’art
comercial en la nostra ciutat. No tenim cap dubte que Jordi Torrent assoliria
un bon èxit en una galeria comercial, en el sentit més habitual de l’art
comercial. La seva habilitat compositiva , el seu to pictòric i l’amabilitat de
la seva temàtica , estic segur que seria del gust dels habitual visitants d’aquestes galeries. Molt lamentablement, Mataró n’està
orfe , i llavors artistes com Torrent han d’acudir a espais com els de la sala
del col·legi d’Aparelladors i llavors la bombolla esclata i deixa a tothom fora
de lloc.
Les galeries comercials son un graó
absolutament indispensable en el mon de l’art , tant per el de possibilitat que
pot donar a un bon gruix de creedors , com per en certa menar actuar com uns
formadors progressius a un bon gruix d’afeccionats a l’art. La seva absència crea
situacions com les de Jordi Torernt que exposant a on no li toca obté uns rendiments
molt més minsos del que obtindria davant una exposició normal en una sala
comercial.
Diuen que moltes vegades per
triomfar s’ha d’estar en el lloc adequat en el moment adequat. No sé si és el
moment adequat per Jordi torrent el que sí queda clar que aquesta no era la
seva exposició adequada.
(Les fotogarfies han estat extretes
de la xarxa del l’Associació Sant Lluc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada