dilluns, de novembre 14, 2016

JORDI TORRENT O QUAN EL COMERCIAL NO ÉS SUFICIENT.







Jordi Torrent, artista d’Arenys de Munt exposa en aquest mes de Novembre a la sala del Col·legi d’Aparelladors i demostra que en no haver entés res del que era i significava aquesta exposició ha perdut la gran possibilitat de demostrar la seva vàlua com artista i no tan sols la seva habilitat com a pintor.


La sala del Col·legi d’Aparelladors no és pas una sala comercial a l’ús, en realitat i no fa pas massa era la sala capitular de les propostes de l’Associació Sant Lluc, que tenia per un costat la sala del Casal (nivell iniciàtic), la sala de la Presó ( per exposar ja amb una certa dignitat ) i la sala del col·legi d’Aparelladors , dedicada ja en  funció professional o semi professional , amb atenció no tan sols a l’àmbit local i sí a artistes de nivell d’altres contrades. La desaparició de la sala de la Presó pe raons de problemes estructurals en l’espai , ha comportat que la sala del Col·legi d’Aparelladors hagi de fer una funció “mix” , amb exposicions d’alt nivell ( com la recent de Pasqualotto) amb altres que a bon segur s’haurien quedat a la presó (cas de Jordi Torrent).

El pitjor, en aquets cas és que Jordi Torrent no ha entés que el salt qualitatiu en l’espai obligava alhora a un sal qualitatiu en el presentat. Que ja no valia el que es presenta en una exposició comercial i calia fer una mostra ad hoc, lligada i estructurada en uns conceptes dominants, amb una lectura sòlida i sense concessions populars. Dit d’altre manera entendre que una exposició no és una rècula d’obres situades més o menys estèticament en un espai lineal i sí que és com una petita història en la que es desgrana el pensament creatiu de l’autor. I aquest error que no seria important en un espai comercial esdevé de manera ben negativa quan s’ocupa una sala com la del col·legi d’Aparelladors.


Així Torrent ens presenta en aqueta exposició una mostra diversa i divergent, confegint una exposició que s’apropa més a un concepte col·lectiu que no pas al d’una individual. Unes obres de caire amable, sense complicacions. Formalment ben fetes però sense que en cap ocasió s’assoleix la trempera artística precisa per emocionar. Unes obres en es que certament cal destacar el bon treball de la llum en algunes d’ells però que sonen a vistes  i repetides , com d’uns estendards que podem trobar en molts altres artistes i a més amb una sobrecatuació amb l’abús de la gota i el regalim que pots ser eficaç en un moment però que cansa en la seva eterna repetició.

Una obra en la que Torrent demostra abastament les seves cracterístiques i qualitats pictòriques però que deixa fred del tot en l’assemblatge creatiu artístic que no dona senyals de vida .0 en la vibració interior ja que tot queda reduït a l’aparença de l’extern.

Una exposició comercial, en el sentit més ample de la paraula que potser en una galeria a l’ús quedaria dissimulada però que en una galeria ja establerta en un cert nivell artístic i creatiu queda desfasada i remarca del tot els seus punts febles que s’evidencien de manera absoluta.



Una fluixa exposició , la de Jordi Torrent, molt capaç d’assolir uns nivell artístics i creatius molt més elevats que l’avorrit nivell que ara ens mostra.

Una exposició però que ens obliga alhora a una altre reflexió , com ho és la de l’absència de galeries d’art comercial en la nostra ciutat. No tenim cap dubte que Jordi Torrent assoliria un bon èxit en una galeria comercial, en el sentit més habitual de l’art comercial. La seva habilitat compositiva , el seu to pictòric i l’amabilitat de la seva temàtica , estic segur que seria del gust dels habitual visitants d’aquestes  galeries. Molt lamentablement, Mataró n’està orfe , i llavors artistes com Torrent han d’acudir a espais com els de la sala del col·legi d’Aparelladors i llavors la bombolla esclata i deixa a tothom fora de lloc.
Les galeries comercials son un graó absolutament indispensable en el mon de l’art , tant per el de possibilitat que pot donar a un bon gruix de creedors , com per en certa menar actuar com uns formadors progressius a un bon gruix d’afeccionats a l’art. La seva absència crea situacions com les de Jordi Torernt que exposant a on no li toca obté uns rendiments molt més minsos del que obtindria davant una exposició normal en una sala comercial.

Diuen que moltes vegades per triomfar s’ha d’estar en el lloc adequat en el moment adequat. No sé si és el moment adequat per Jordi torrent el que sí queda clar que aquesta no era la seva exposició adequada.

(Les fotogarfies han estat extretes de la xarxa del l’Associació Sant Lluc)




1 comentari:

Unknown ha dit...

M ha semblat poc respectuós. El convido a veure les seves darreres obres a Arenys d Munt on de tant en tant ens va deleitant amb les seves pintures. Jo no sabia qui era Jordi Torrent,només quedava meravellada en veure les seves pintures i avui he sabut de qui es tractava. Ara som al Dec 2019 i al trobar-me aquest post del 2016, mo m ha semblat just.