dijous, de novembre 03, 2016

EXPOSICIÓ SANT LLUC 70 ANYS I 55 EDICIONS




( inauguració sant Lluc 1976. De dreta  a esquerra, segons la mirda del lector. Terri, Claudi Tayo Mayol, ,Salvador Pujol, Guerau calabia, Eduard lópez, Sr Salas, sr. Herrero i un mateix)(sala Biblioteca Popular)

Aquest any el Sant Lluc ”celebrava” el seu 70 aniversari però ningú parlava de quantes edicions s’havien realitzat de la tradicional col·lectiva. Les primeres èpoques del sant Lluc estaven en una nebulosa de la que hom parla dels records, la memòria oral, però ningú era capaç de concretar res.

Avui en el buidatge d’hemeroteca que estic realitzant a fi d’intentar escriure  la història de l’art de Mataró dels temps democràtics , feta amb un cert rigor i serietat i en el desig de refutar els errors, oblits i mentides escrites en els catàlegs oficials dels darrers tres anys de Ca l’Arenas, he trobat una carta pública que aclareix forces coses.

La fotografia que encapçala el post correspon a la inauguració de l’edició de 1976, exposició celebrada a la sala dita de la Biblioteca Popular de la caixa Laietana, a la pça de Sta Anna.

Als dies , el diari de Mataró publica una entrevista amb Guerau Calabia  en al que responent a la pregunta de la primera època del Sant Lluc, ell explica que per aquells temps ell no residia a Mataró però per el que li havien explicat , era que el sant Lluc estava organitada per Rafel Estrany, amics i deixebles. Parlava també que aquella era la 5 edció de la nova època I aquí quedava tot a  l’entorn d’altres reflexions al voltant de l’edició de l’any.

Uns dies després, exactament el 4 de desembre del 76 ( per aquells temps el sant Lluc es celebrava a mitjans de novembre , després de  la tradicional exposició de lluïment del dia de l’estalvi, finals d’Octubre) Jaume Arenas publicava una carta al director fent els pertinents aclariments.
Començava explicant que Rafael Estrany no sols no havia tingut res a veure amb l’organització de la Sant Lluc sino que a més a més , no hi havia participat mai.

Que l’agrupació Sant Lluc que organitzava la mostra en aquesta primera època ( 1946-1955) o sigui que 10 edicions, estava formada per Manuel Cuyàs, Marià Ribas, Marcos Zaragoza i els germans Jordi i jaume Arenas.

Que la celebració patronal a més de l’exposició comportava actes religiosos, recitals poètics , actes musicals i xerrades d’art.

L’exposició estava en el seu començament oberta a tothom, “ pero se impuso después y de forma escalonada, una selectividad imprescindible para lograr unas exposiciones de nivel medio aceptable.
Fue lamentable, prosegueix, que esta finalidad no fuera comprendida ni aceptada por muchos. No obstante los organizadores fuimos conscientes de haber hecho algo muy positivo para el arte en nuestra ciudad.
Destaca a continuació que de la Sant Lluc van sortir noms com Villèlia, Manuel Cusachs, Prat Giné, Josep Noè, Santi Estrany, Terri i assevera que en aquelles deu edicions hi van prendre part un centenar d’artistes.

Ella segona època organitzada pels dits santlluqueros ( Boix, Parés , Pujol i López) començà el 1971 i romandrà fins el 1983, amb exposició al Museu i desig de trametre el relleu a la municipalitat , però ni Carles Marfà ni el Museu no estan per la labor  i ni tan sols accepten el fitxer amb totes les dates dels artistes, fitxer que fa uns pocs anys , en Joan Parés va lliurar a l’actual associació de sant LLuc

L’any següent 1984, no es va celebrar la col·lectiva que va ser recuperada en el 85 per Marcel Roca i Albert Alís i a la temporada següent va agafar la direcció Jordi Puiggalí fins que en formar-se l’associació de Sant Lluc per l’Art Mataró, aquesta va agafar el definitiu relleu fins avui mateix.

O sigui que 70 anys d’ença l’inici , però tan sols 55 edicions : 10 per l’Agrupació sant Lluc, 13 per els sant Lluqueros, 1 d'independent i 31 continuades en l’època actual, el que dona la xifra d’aquestes 55 edidions.

Podem doncs ara , no tan sols etiquetar correctament la celebració, ans remarcar el seu caracter obert , però amb un cuidadosa selecció per mantenir un nivell digne de l’exposició, sabent que ni llavors ni ara , s’entendà aquesta selecció.

Un conjunt de dades que podria que espero serveixin a la sant Lluc per escriure millor la seva història.