Eterna pregunta amb resultat ben dispar segons el cas. Una pregunta
que m’ha vingut al cap davant l’inacabable guerra de nacionalismes excloents
produïda pel triomf de la selecció de bàsquet.
Personalment poc tinc a dir. Amb tropecientos cognoms
catalans a la meva esquena i amb ancestres a Mataró, Montseny, Ribes de Freser
i Torelló. Però la meva dona, nascuda a l’Aragó, i desplaçada a Catalunya amb 6
anys i per tant amb tota la vida per aquí, que és?. Parla i escriu el català
millor que jo. I fora d’una certa retranca de filla de pagès de secà , sempre desconfiat en el futur per
el que cal preveure, és catalana de dalt a baix .Nascuda a l’Aragó, però
catalana.
Ho dic per les baralles de la catalanitat dels jugadors de
bàsquet. I jo em pregunto, Llull, nascut a Menorca, que va venir a Manresa i
que davant la indiferència dels equips catalans, va marxar a Madrid a on s’ha
fet i ha estructurat la seva vida, que és en realitat iillenc o madrileny?. I
així amb tots. Ciutadans del món en el que s’han sabut guanyar les garrofes.
Com se senten ells?, com se sent Scariolo, espanyol o italià?.
En un mon global com l’actual el reduccionisme al nacionalisme és del més
absurd però alhora es fet que dona rèdits. A molts llocs, Mataró inclòs, hi ha
carrers amb el nom de Pau Picasso. Segur que si el cridéssim Pau, ni es
giraria. Es Pablo Picasso. Però per a uns era un artista malagueny, els
catalans també ens apropiem d’una part, i els francesos diuen que la millor
obra picassiana és francesa. Com sempre el nacionalisme és excloent per a tal d’accentuar la seva superioritat.
Que son els jugadors de bàsquet guanyadors, catalans o espanyols,
o ves a saber d’on. De donde nacen o de donde pacen.de moment sembla ser que
catalans ho son poc ja que no han estat felicitats ni per el President ni per
la Secretaria d’esports. Potser serà peR que se’ls considera botiflers.
De donde nacen o de donde pacen?. Seguim sense resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada