CULTURA I SOCIETAT

L’article  al voltant de les retallades del Govern que tenallen absolutament la cultura a Catalunya, publicat aquest divendres a La Vanguardia i que podeu llegir aquí ha creat un rebombori espectacular i fins hi tot a merescut l’editorial del diari d’avui. Està dit i reflexionat per activa, per passiva, amb un to baix o amb la cridòria més gran, que tres dels pilars fonamentals de la societat del benestar son Ensenyament, Sanitat i Cultura. La gran crisi de la dècada passada va fer retallades brutals en les tres estructures que mica en mica han recuperat part de la gran pèrdua en dues d’aquestes potes, -Ensenyament i Sanitat-, però que en el cas de la Cultura  no ha succeït ni de bon tros.

És curiós que hom s’omple la boca de cultura però alhora de la veritat el poble  és al que més fàcilment renuncia i considera que son , pel general, uns diners malgastats, quan no sols milloren a les persones ans també a la societat en general i per tant la vida de la col·lectivitat.

La Generalitat ha decidit retallar un 6% del pressupost de Cultura, pressupost ridícul per se, ja que sols significa el 0.8% del global , molt per sota del 2% promès per anteriors Governs i no diguem ja per el que respecte a la mitja europea. De totes les institucions la més afectada és el MNAC que perd quasi un milió d’euros del seu pressupost el que ha significat immediatament la supressió de l’exposició “escultura de postguerra” amb obres de Subirachs, Villèlia, Marcel Martí i altres importants artistes. Així com perdre altres exposicions i tot el programari de Nadal per intentar apropar públic a la institució.

La pèrdua del valor de Barcelona en el circuit artístic és impressionant. Superada amplament a Espanya per Madrid, Bilbao, Màlaga, València, i apunt de ser-ho per Santander, Barcelona ha desaparegut del circuit del turisme cultural de l’art, un turisme que cal cuidar per el seu civisme, la seva qualitat i la possibilitat important de despesa en contraposició al turisme motxillero i de botelló.

Justament el turisme cultural és l’anhel de tot destí turístic. També ho és el de Mataró que pretén oferir la varietat dels seua tresors artístics ( època romana/ barroc/ modernisme ) però que des de la democràcia no ha invertit un duro en equipaments culturals. No tenim teatre, ni auditori ni sala d’exposicions, i som la ciutat més pobre en equipaments culturals de les ciutats de més de 30.000 habitants de l’estat espanyol.

 És impossible visitar d’una manera continua i ordenada les joies culturals de Mataró. Un informes negatius van fer passar de llarg un seguit d’obres de Viladomat i ara és Manresa qui obrirà el centre d’interpretació del Barroc. Tenim uns museus amb uns horaris lamentables que obren just qual el turisme ja està buscant indret per anar a sopar. Per visitar Per visitar ordenadament el Clos arqueològic de Torre Llauder , la capella dels Dolors i la casa Coll i Regàs cal una conjuntura astral de més difícil alineació que la que cal per que et toqui la Primitiva. Però això no genera cap queixa  i dintre del govern sembla fins i tot normal i gens, però gens preocupant.

Quan Bassat va portar els artistes mataronins a Nova York no hi va haver cap representant municipal. Els assessors van dictaminar que el viatge de l’alcalde o d’un regidor era contraproduent per la seva imatge ja que els diners gastat s semblaven a la ciutadania un malbaratament, i les eleccions s’acostaven.

Es increïble els pals a la roda que Cultura Mataró està posant constantment a la col·lecció Bassat. Ara mateix Sevilla està ple de banderoles de la propera exposició de la col·lecció Bassat al centre cultural Cajasol, és a dir al centre cultural de la Caixa, just a la plaça de l’Ajuntament sevillà. En elles el nom de Mataró llueix resplendent. Com ho farà a Córdoba, Cádiz i Huelva. A més hi participen un grapat d’autors mataronins que de pas comparteixen espai amb els grans ( Miró, Chillida, Barcelo, Saura, Tàpies....). Acudirà algun representant municipal a l’acte inaugural?. Esperem que sí, però no tenim gens clar.

O recolzem la cultura ,no sols amb presència, o de boquilla i sí amb mitjans o ens anem a dida. A Mataró està tot per fer i cal una aposta ferma i sincera però per el que estem veien no s’està per la labor. I això ens entristeix i molt.