El temps passa de presa i la mirada enrere es confon amb
molta facilitat. Que fèiem justament fa 10 anys?. Hauríem de pensar molt per
refer la situació d’aquells dies. Fins i tot ens costaria força dir quin lloc havíem
visitat en les vacances, a menys que hagués estat un viatge molt important.
Si fem traspàs a l’art
no crec que ni els mateixos artistes poguessin recordar en quin estadi creatiu
estaven just fa ara 10 anys. Per això he decidit que en aquets columnari que és
aquest blog, cada mes recordaren les
imatges de les exposicions que eren actualitat fa just 10 anys i que s’ha fet d’aquells
autors / artistes.
Comencem doncs amb els protagonistes artístics del
Setembre de 2009.
Jorge Sarraute ens impactava amb el seu expressionisme al Casal
, a amés amb una inauguració porteña inoblidable. Ara fa temps que tampoc es
mostra molt viu plàsticament.
La Col·lectiva de sant Lluc segui exactament com ara . la
portada era un gravat de Núria Hurtado , una altre veu interessant esdevinguda
silenciosa en els darrers anys.
Diego Guirao retornava a Mataró amb una exposició amb
pintures i escultures d caire geomètric. Ara està en un moment àlgid amb una
obra contemporània altament interessant i que ens agradaria molt tornar a veure
per les nostres contrades.
Joan Hortós ens oferia a la Presó una magnífica mostra de Titelles,
en la línia en la que s’ha mantingut fidel i que li dona caire d’identitat.
I finalment a Argentona es feia antològica de Rodolf Tur, un
artista que segueix essent tan maleït com desconegut.
Ja veieu amb quins vímets començàvem temporada fa deu anys. Uns
vímets que serveixen per reflexionar de com fugisser i volàtil és el ritme de l’art
i de la creació i que cada mes seguirem presentant en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada