Una passejada tranquil·la i analítica per l’exposició em permet
refermar-me en l’opinió exposada en el post anterior, però crec que és
interessant fer unes petits puntualitzacions.
En un sentit absolut, en aquesta edició es presenten més
obres interessants que en els darrers anys, però aquest augment qualitatiu
queda compensat per l’apartat negatiu que també accentua la seva deficiència.
Hi ha una part de la sala, zona sala posterior que quasi tota ella és
prescindible, amb obres absolutament indignes de ser exposades en una mostra
que pretengui ser seriosa.
En la valoració relativa, al respecte del nivell idoni que
hauria de presentar una mostra col·lectiva d’aquest tipus , s’observa una data
enormement preocupant.
Fa uns quants anys quan va començar el dilema qualitat/
quantitat , va ser bona part del que podríem considerar Top10 de l’art local el
que va anar donant l’esquena a la mostra, darrerament ja s’evidenciava la desaparició
dels artistes que estaven en el top 20, i ara ja comencen a desaparèixer els
artistes del següent nivell, aquells que formen la franja més qualificada dels
artistes no professionals, el que fa que la representativitat de la col·lectiva
en relació a la realitat creativa local estigui encara més sota mínims. Un fet
molt important, i que en el pertinent anàlisi, l’organització hauria de tenir
molt en compte.
Anant al tangible de l’exposat, la meva recomanació està en el magnífic recull que presenten Joan Serra i Mia Llauder, els dos ceramistes escollits com artistes convidats en aquesta convocatòria, i com no en la mirada que sempre ha de ser atenta envers els treballs dels alumnes dels batxillerats artístics.
En el que pertoca als artistes participants el repòquer de peces notables de l’exposició
son l’aiguafort sobre coure de Cecília Morales “Ciudad imaginaria”, el gravat
amb carborúndum i punta seca sobre cartró d’alumini de Teresa Oller “Gir@”, l’oli
sobre tela de Tomàs Safont Tria “Napoleó”, la tinta sobre paper de Sussi
Vilaseca “Silencis” i la mixta sobre tela de Mònica Vilert “S/T”. Obras que
corresponen correlativament a les fotografies .
De la resta, i seguint la postura de numerus cllausus, ens
quedem com les trenta peces que han cridat la meva atenció amb l’obra de :
Alfano, Almeida, Badosa, Baguena, Borràs, Cabellos, Campaña, Cuscó, Duran, García
Domínguez, Gomis, González Viza, Hortós, Huertos, Jubany, Llin, Lorton, Luis, Martí, Ortega,
Parés, Pascutti, Prieto, Rey, Rosell, Schaar, Segura, Serral, Simon, Villa .
I ara la reflexió és
obligada , però cada Sant Lluc que segueix així, és un pas més cap a la seva
mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada