QUATRE ARTISTES QUATRE

“Ser jurat d’un concurs de pintura és ben fàcil. Sols es tracta d’escollir l’obra que et sembli la millor de totes les que es presenten. El que és difícil és encertar. Per que això és com quan en un restaurant et passen el carro de prostres i tu tries aquell que et sembla més llaminer i en boca resulta absolutament decebedor, mentre que el teu veí que ha triat un de molt més discret et dona una cullerada i és bocatto di cardinale”. Així m’explicava , fa un anys, el gran crític Josep Mª Cadena , el paper del jurat d’un concurs de pintura.

Els jurats del IV Premi de Pintura i Escultura de Llavaneres, entre els que m’hi trobo, poden/podem dormir tranquils perquè de nou en aquesta edició no sé si vàrem encertar amb el veredicte, però fallar segur que no, com queda ben palès en la mostra col·lectiva que els quatre artistes guardonats presenten conjuntament a la sala d’exposicions de Can Caralt del Museu de Llavaneres.

Quatre autors diferents que en la seva individualitat  conjuguen una exposició absolutament diversa, inclòs en algun cas oposada, però que en el conjunt les obres no es donen bufetades, i presenten un mirador divers i variat d’una part de la realitat artística i creativa del nostre país.

Anna Guerra ( Valls,1966) guanyadora del concurs, ens presenta una variada composició de peces que pertanyen a una abstracció que haurem de qualificar de musical  ja que segons ella mateixa explicita la seva pintura és complementaria a la seva altre gran passió que és la música.

Les seves obres es mouen en un llenguatge de signes abstractes, que semblen surar màgicament en un espai  en el que la lluminositat té un paper primordial. Tot en un estil que ens retrotrau al sempre admirat Mompó.

Josep Millás (Igualada, 1962) practica la nova figuració del segle XXI. Tècnicament impecable, i amb una habilitat compositiva important, Millàs s’enfronta perfectament a paisatges i composicions amb resultats visualment enormement atractius i plaents, però potser la seva mirada freda i amb una certa distancia de la més mínima passió creativa ens porta més cap  a l’ofici de pintor que cap a la creació d’artista in sensu stricto.

Anna de Jaime (Mataró, 1980)és una de les promeses artístiques mataronines que s’està convertint en realitat com ho demostrà en la selecció de finalista en el darrer Torres García. Abstracte pura, juga amb el color, i les ombres al ritmes de les seves pinzellades per estructurar unes obres denses i melodioses amb “una voluntat executora d’una arquitectura de sentit” com ella mateix defineix.

El seu apreci i domini del color li permet jugar amb ell per aconseguir l’atracció visual que com veritable esquer ens apropa i ens serveix per endinsar-nos en el seu mon sensible. Artista en progrés evident a la que cal tenir ja tota consideració.

Mònica Vilert (Mataró, 1966).  Poc podem afegir al que ja hem dit tantes i tantes vegades al respecte d’aquesta gran artista. Recentment guanyadora del Torres García, ara a Llavaneres renova la seva aposta eterna per els mons interiors amb la subtilitat dels seus blancs, l’afegitó de l’organicitat i aquest equilibri permanent entre fons i formes que ens endinsa en el magicisme de la seva personal personalitat, i no és joc de paraules.

En resum quatre artistes exposen a Llavaneres, quatre artistes distints i fins i tot en certa part contradictoris,que conjuguen una equilibrada i vibrant col·lectiva que paga la pena visitar.

Quatre artistes, quatre. Exposició Col·lectiva

Anna Guerra, Josep Millàs, Anna de Jaime, Mònica Vilert

Del 4 d’Octubre al 3 de Novembre de 2019