Com explicita la pròpia galeria: “El jardí en la seva
amplitud temàtica ha estat un tema recurrent al llarg de la història de l'art.
Aquesta exposició pretén mostrar una visió genuïna i pròpia del tema. Per a
això s'han reunit 10 artistes contemporanis amb mirada i conclusions distants
que convertiran la sala d'exposicions de la Destil·leria en un autèntic
boscatge.
Paula Acosta, Sophie Aguilera, Marcos Cardenas, Ana García Pérez, Matías Krahn Uribe, María Lería, Pablo Maeso Blanco, Keiko Owaga, Alberto Romero Gil, Albert Vidal ”són els artistes que en formen part.
Paula Acosta, Sophie Aguilera, Marcos Cardenas, Ana García Pérez, Matías Krahn Uribe, María Lería, Pablo Maeso Blanco, Keiko Owaga, Alberto Romero Gil, Albert Vidal ”són els artistes que en formen part.
I així és, una exposició col·lectiva, que no coral, agafada conceptualment
amb pinces , sense que el nexe unitiu s’evidenciï més enllà del títol i que es
salva per la qualitat individual de les peces presentades, reflex perfecte de
la qualitat del components del llistat
de la mostra.
Evidentment el jardí és un element recurrent en la història
de l’art, seria difícil trobar alguna època en la que d’una o altre manera no
apareguin unes quantes obres mestres amb la temàtica del jardí com a
protagonista, en la més ample varietat d,ismes o tècniques , i aquí esperàvem una mica això,
un cocktail compositiu configurant una macedònia artística que ens oferís una
polièdrica mirada i no ha estat així, ja que el concepte coral és inexistent i
esdevé simplement una suma d’individualitats.
Sortosament, com dèiem abans, la qualitat individual de les
obres destaca i fa plaent la visita, amb un Alberto Romero amb dues obres
espectaculars d’altíssima qualitat, ben acompanyat per Keiko Ogawa, Albert
Vidal i algun altre artista que no puc nomenar ja que la manca de signatura i cartel·les
els converteix, per aquí no els coneixem, en un veritable enigma. Varietat
estilística però amb algunes peces agafades tant de trascantó que semblen
alienes al projecte comú.
La llàstima és que una exposició com aquesta no hagi anat
una mica més lluny, i hagi presentat , quasi presidint la mostra , una obra del
mataroní Sixto Albertí, autor que va succeir a Santiago Rusiñol com a pintor
oficial dels jardins d’Aranjuez. Un gran mestre d’aquesta pintura de gènere. Aquest
diàleg des de la contemporaneïtat entre passat , present i amb mirada de futur
hauria reblat una exposició que malgrat la seva manca de concepte, és de
recomanable visita per els bons treballs que la conformen.
TARANNÀS. "EL JARDÍ"
La Destil·leria
del 28 de setembre al 5 de novembre
Les imatges han estat extretes de les xarxes socials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada