dijous, de gener 16, 2020

VARIACIONS HUERTOS



A l’art com a l’esport hi ha l’avantatge que després d’una derrota (mala exposició) o fins hi tot d’un desastre ( pèssima exposició) se’ns ofereix ràpidament la possibilitat de compensar-ho amb una victòria (bona exposició). Això ho veiem clarament avui mateix a Mataró que després del mal gust de boca de la pèssima exposició de Rafel Pou ens podem ràpidament recuperar amb l’excel·lent mostra d’Eduard Huertos que presenta les seves “variacions” a la sala d’Aparelladors.




Eduard Huertos no és pas un nouvingut a això de l’art , més aviat el contrari, però ja en la seva maduresa ha trobat en el gravat el punt exacte en el que poder expressar la seva sensibilitat creativa, com ho ha demostrat en les darrers exposicions i ho fa ara de nou amb aquestes “Variacions”.

En entrar en la sal i fer ràpida passada em va venir a la ment les variacions Goldberg, música celestial de Bach que podria sonar de manera ben adient en l’entorn expositiu, engrandint el gaudi sensitiu de la visita.



Ho dic així ja que les variacions Goldberg es componen d'un tema que en aquest cas una ària, que serveix de base per a les trenta variacions posteriors. Al final torna a repetir-se l'ària inicial. El que lliga totes les variacions no és la melodia del tema, sinó la base harmònica. Les melodies poden variar, però sempre amb un fil conductor harmònic. Només en l'última variació Bach va prendre llibertats, amb estranyes melodies musicals que s'allunyen del tema original, ja que són dues melodies folklòriques alemanyes. 




En aquesta exposició Huertos presenta en certa manera el seu treball del mateix modus, variacions al voltant d’una idea recurrent comuna, amb alguna afegitons colaterals. No com moltes vegades fan els gravadors que presenten tan sols petites variacions cromàtiques o formals al voltant de la repetida impressió d’una mateixa planxa. Aquí Huertos , juganer , estableix la dinàmica al voltants d’uns criteris comuns, que tenen a voltes la línia , a voltes un entramat que esdevé quasi paisatgístic a l’estil Conxa Ibañez, en altre més filosòfic però connectats per un eix comú que bé adobat amb el coneixement de l’ofici i l’amor cap el gravat, i una sensibilitta creativa i estètica fora mides.


Queda clar doncs que aquesta és una exposició d’obligada visita tant per els amants del gravat que en sortiren plenament satisfets com per aquells poc avesats i fins i tot per aquells que s’hi acostin per primera vegada  que entendran la bellesa d’aquesta tècnica ancestral quan cau en les mans d’un gran tècnic i un gran artista sensible, com ho és Eduard Huertos.



Exposició de visita ineludible.

Felicitats.