A l’art com a l’esport hi ha l’avantatge que després d’una
derrota (mala exposició) o fins hi tot d’un desastre ( pèssima exposició) se’ns
ofereix ràpidament la possibilitat de compensar-ho amb una victòria (bona exposició).
Això ho veiem clarament avui mateix a Mataró que després del mal gust de boca de
la pèssima exposició de Rafel Pou ens podem ràpidament recuperar amb l’excel·lent
mostra d’Eduard Huertos que presenta les seves “variacions” a la sala d’Aparelladors.
Eduard Huertos no és pas un nouvingut a això de l’art , més aviat el contrari, però ja en la seva maduresa ha trobat en el gravat el punt exacte en el que poder expressar la seva sensibilitat creativa, com ho ha demostrat en les darrers exposicions i ho fa ara de nou amb aquestes “Variacions”.
En entrar en la sal i fer ràpida passada em va venir a la
ment les variacions Goldberg, música celestial de Bach que podria sonar de
manera ben adient en l’entorn expositiu, engrandint el gaudi sensitiu de la
visita.
Ho dic així ja que les variacions Goldberg es componen d'un
tema que en aquest cas una ària, que serveix de base per a les trenta
variacions posteriors. Al final torna a repetir-se l'ària inicial. El que lliga
totes les variacions no és la melodia del tema, sinó la base harmònica. Les
melodies poden variar, però sempre amb un fil conductor harmònic. Només en
l'última variació Bach va prendre llibertats, amb estranyes melodies musicals
que s'allunyen del tema original, ja que són dues melodies folklòriques
alemanyes.
En aquesta exposició Huertos presenta en certa manera el seu
treball del mateix modus, variacions al voltant d’una idea recurrent comuna, amb
alguna afegitons colaterals. No com moltes vegades fan els gravadors que
presenten tan sols petites variacions cromàtiques o formals al voltant de la
repetida impressió d’una mateixa planxa. Aquí Huertos , juganer , estableix la dinàmica
al voltants d’uns criteris comuns, que tenen a voltes la línia , a voltes un
entramat que esdevé quasi paisatgístic a l’estil Conxa Ibañez, en altre més
filosòfic però connectats per un eix comú que bé adobat amb el coneixement de l’ofici
i l’amor cap el gravat, i una sensibilitta creativa i estètica fora mides.
Queda clar doncs que aquesta és una exposició d’obligada
visita tant per els amants del gravat que en sortiren plenament satisfets com
per aquells poc avesats i fins i tot per aquells que s’hi acostin per primera vegada
que entendran la bellesa d’aquesta
tècnica ancestral quan cau en les mans d’un gran tècnic i un gran artista
sensible, com ho és Eduard Huertos.
Exposició de visita ineludible.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada