JOAN HORTÓS . “15 X 15”

 JOAN HORTÓS

Sempre és millor començar amb bon peu. Per això he intentat sempre que el primer post de l’any sigui al voltant d’uns fets positius. Generalment ho he aconseguit però en pocs anys ha estat tan fàcil com en aquest ja que pertoca parlar de dues interesants exposicions amb les que l’Associació Sant Lluc fa feliç cloenda del 2019, com ho son les de Joan Hortós a Aparelladors  i la tradicional del 15 x15 al Casal.

Diuen que els crítics no haurien de tenir debilitats per no malmetre “l’objectivitat” dels seus comentaris, però com que sempre he pensat i defensat que la crítica és essencialment subjectiva ja que és tan sols l’opinió personal d’un individu amb les pertinents capacitats per analitzar i “jutjar” l’obra de l’artista , he estat sempre ple de debilitats envers certs artistes dels que “m’he enamorat” pictòricament i vista la seva trajectòria no puc dir que hagi fet mala tria. Eduard Comabella, Mònica Vilert, Rosa Codina Esteva en poden ser tres evidents exemples.

Joan Hortós és una de les meves recents debilitats com també ho és el seu company professional i amical Oriol de la Hoz. Una debilitat que no fa més que donar-me la raó en les seves diverses exposicions públiques en les que mostra el seu actual estat de gràcia que és més que notable.

Hortós és d’aquells artistes difícilment encasellables en un estil determinat per el caràcter absolutament personal del seu treball que alhora és inconfusible. Per a molts és un il·lustrador , fet del que discrepo, ja que il·lustradors son aquells que donen visió plàstica d’una història, i jo penso que Hortós fa justament el contrari , és capaç de generar tota una història a través de cadascuna de les seves obres.

Com un vell conte contes medieval que desplegava els seus pergamins il·lustrats en la plaça del poble per explicar velles rondalles, Hortós ens explica les rondalles modernes del món en el que vivim  través d’uns treballs visuals seductorament atractius en els que amb amabilitat visual i de manera reflexiva i dolça en l’aparença però  amb un transfons moltes vegades àcidament crític expressa la seva mirada envers la societat i el món en que vivim.

En aquesta peculiar barreja de les seves influences populars adquirides amb Nona i la seva proximitat al món del realisme màgic de Rovira, Alcoy o Ponç i el seu toc contemporani l’autor va vestint l’estilística “fallera” del conjunt que li és tant propera ,destrament plasmada mitjançant l’espectacular domini del gouache que ha esdevingut la tècnica màgica que s’ajusta perfectament a les seves intencions.

I amb aquest vímets si un és artista els resultats a bon segur seran més que satisfactòria que és el que passa amb aquestes “estampes” amb que Joan Hortós ens ha felicitat de maner a espectacular el Nadal, obrint-nos alhora la porta d’aquest 2020 que desitgem plàsticament espectacular.

Encara que queda poc , si no n’heu fet visita aprofiteu aquest cap de setmana per acostar-vos a la sala d’Aparelladors. La seva contemplació serà un magnífic regal de Reis.

“15 X 15”

És aquesta una de les més interesants exposicions que any rere any, i ja en van unes quantes temporades, ofereix la Sant Lluc a la ciutat. I ho és per que és el millor reflex de la realitat artístics de la plàstica local ja que amb excepció dels top o d’aquells que se’n creuen hi participa un notable nombre de creadors locals ( en aquesta ocasió depassen els setanta , 74 si no vaig errat ) i en ella ofereix la seva realitat artística més nua i real.

La inhabitual mida obligada de les obres  (15 x 15 cm) fa que cap artista pugui tirar de fons com si ho fa ne altres col·lectives ( el Sant Lluc sense anar més enllà) i per tant l’oferta és d’un seguit d’obres originals realitzades per l’ocasió, que amb l’afegitó de la peculiar mida obliga que l’obra sigui mesurada, treballada a fons i obligui a un veritable esforç creatiu que demostra el veritable nivell de l’artista participant. A més en el cas de professionals o propers a la professionalitat, l’experiència serveix per fer provatures de noves idees que justament que en cas de ser exitoses podrem veure plasmades en treballs de les seves següents exposicions.

És per això que aquesta és l’exposició ideal per a ensumar evolucions i gaudir profundament de les essències més pures, reals i sinceres dels nostres creadors. I si a més els preus de les obres son tan apetitosos com les obres  fa d’aquesta exposició un esdeveniment que ningú hauria de perdre’s i en la que no hi ha ni millors ni pitjors ja que l repte no està en la comparança i sí amb un mateix.

Les imatges estan extrets de les xarxes socials dels autors i organitzadors