dilluns, de març 23, 2020

A FI D’INVENTARI. GENEALOGIES. CAROLINE BLISSON



Un setmana de confinament, comportant un desgavell físic i emocional i provocant un estrany estat d’ànim en el que disposant de temps no disposis d’ànim ni concentració per a tasques habituals i per a un quotidianes, com enfrontar-se a la reflexió crítica de les exposicions .Avui però, cansat ja de la situació he decidit que al menys dia sí, dia no, he d’escriure un post per mantenir viva l’activitat mental i creativa , i res millor que començar amb la crítica de dues exposicions vigents , encara que per raons òbvies avui per avui invisibles, però que mereixen oportú comentari encara que sols sigui a fi d’inventari, com son Genealogies al museu Monjo i la de xilografies de Caroline Bilson a la sala d’Aparelladors



GENEALOGIES. REESCRIURE PASSATS, INVENTAR FUTURS

Sota un títol llarg i ferregòs i en excés conceptual, el Museu Monjo acull la que des de fa unes temporades ja es tradicional exposició amb la facultat de Belles Arts i la col·laboració d’estudiants i professors , en aquets cas a més amb l’afegitó d’una artista de tant renom com Eulalia Valldosera i la participació també d’un col·lectiu de recluses de la presó de Wad Ras.



Exposicions d’aquest tipus sempre mereixen atenció i detinguda visita. Permeten veure per on van les intencions creatives de les últimes generacions ben prestes  a saltar  l’arena  del món artístic i permeten intuir capacitats creatives , tot en la dispersió generalitzada del conjunt que provoca un totutm revolutum que a vegades desconcerta.



Tenint en compte de que en mostres d’aquest tipus mai es tracta d’individualitzar ja que una sola obra podria portar-nos a enganys , si cal observar que en el global existeix una certa tendència a no defugir de la bellesa i d’un cert esteticisme més convencional, però també pequen d’un cert recargolament comunicatiu. En les explicacions del dia inaugural, algú precisava de cinc minuts per explicar una obra i les seves intencions. I l’art ha de ser de comunicació ràpida i directa, i una vegada enganxat l’espectador ja cercarà la subtilitat dels mil i uns detalls.



Exposició amb nivell més que interessant que preveu una bona fornada de nous artistes.
Els participants son  Rocío Arregui, Anaïs Civit, Col·lectiva de Dones de Wad Ras, Elisenda Junyent, Claúdia Llevet, Lucía Loren, Nuria Moreno Deamo, Emili Marreres, Juancho Pacheco,Lucido Petrillo, Serrat Pons, Joan Miquel Porquer, Pablo de los Ríos i Eulàlia Valldosera.




 XILOGRAFIES DE CAROLINE BILSON.

Amb el sots títol de “Un viatge en gravats a través dels edificis fins a la cuina”, l’artista Caroline Bilson, autora que viu a cavall entre Anglaterra a Catalunya, omple , i com es massa habitual, en demesia la sala d’Aparelladors  per presentar les seves xilografies en fusta i linòleum al voltant dels edificis, la seva passió i el pilar de la seva professió ja que arquitecte especialista en restauració.




Però l’anàlisi de Blisson va més enllà de la fisonomia de nobles i imponents edificis,  que dibuixa i replica no com objectes inanimats i sí com plens de vida i per tant dinàmics, d’aquí l’accent en detalls puntuals  donant una clara importància a allò que els diferencia , aconseguint una atracció que ve més enllà del visual per assolir copsar l’esperit d’aquell edifici al que omple de vida mitjançant el seu retrat formal i figuratiu.


I és que potser la paraula que més s’adiu al treball de Bilson és “vital” i les seves obres cerquen aquell element “vital de l’edifici, i el troba per un costat en la bellesa de la seva magnificència i per l’altre en la part més permanentment “vital” de la casa com és la cuina i en la seva conseqüència , el menjar.





Tota aquesta filosofia ve acompanyada d’un domini tècnic aclaparador que li permet endinsar-se en la plasmació de les seves emocions en una exposició distreta i vital que crida alegrement a l’espectador amb la seva particular màgia.