Fa unes setmanes em varen entrevistar a Mataró audiovisual
per que tenien projectat fer un programa sobre l’estat de l’art a Mataró,
projecte del que res més he sabut. La primera pregunta va ser la tòpica: com
està l’art a la ciutat?. La meva resposta va ser que si entenem l’art com a
global, molt malament , però si ens fixem en els que el generen, el comunament
dit artistes, gaudeix de molt bona salut.
I així és, a Mataró tenim una quantitat impressionant de
creadors plàstics. Jo crec que percentualment devem ser la ciutat de Catalunya
amb més artistes plàstics per càpita. I a més amb un bon grapat d’autors de
qualitat més que notable.
Certament ens falta , un pal de paller, un autor d’anomenada
internacional o si no volem tirar tant enlaire , reconegut en els principals
espais expositius del país i amb obra en importants Museus. No el tenim. Però
si en canvi tenim un bon grapat d’autors de més que bon nivell i a més , en la més
ample diversitat d’estilístiques, especialitats i conceptes. Uns grup
d’artistes a qui a bon segur ha mancat l’empenta d’algun galerista o del propi
Ajuntament, dedicat de fa vint anys tan sols a recolzar l’art contemporani,
sense cap mena de resultat positiu fins ara.
Actualment la feina de Lluís Bassat així com la de Marieke
Severens a Pontearte ( Maastricht) està permetent a certs artistes assolir un
nivell de difusió nacional i internacional que no esperaven fa un temps,
oportunitat que estan aprofitant adequadament.
I al costat d’aquesta elit local, es mou un bon nucli de
creadors , que son molt més que afeccionats, que es desenvolupen amb soltura i més
enllà ens trobem un enorme gruix d’afeccionats que treballen amb l’esperança de
poder presentar un dia les seves creacions.
Si ens fixem a la col·lectiva de Sant Lluc es presenten un
centenar d’autors. Si tenim en compte que ni si presenten els professionals, ni
bona part del pseudo-professionals i tampoc la gent jove haurem de convenir que
la xifra d’autora mataronins amb una mínim de dignitat es mou sobre al xifra de
més de dos cents. Una base més que estimable per dir que existeix un cor
artístic potent que batega per la ciutat.
Això si, aquest és un cor envellit. Les grans firmes
mataronines superen els 60 anys , alguns amb escreix. I la resta es mou entre
els 45 i els 60 anys. Essent molt pocs els creadors joves que s’afegeixen a la
corrua plàstica mataronina, a bon segur moguts per altres tendències modals,
com ho pugui ser el vídeo, les performances conceptuals i altres moviments.
Un col·lectiu d’artistes potents dels que be faria la ciutat de promocionar-los.
Quan l’èxit de Tempus Fugit va aparèixer el projecte de realitzar una
col·lectiva d’artistes locals i passejar-los per arreu de Catalunya. Ara que
les vaques van migrades i a bon segur que encara hi aniran més i per tant els
espais expositius estaran desitjosos de projectes de qualitat i poc cost, no
estaria gens malament que es rellancés el projecte, potser amb ell donaríem lluentor
a aquesta gran generació de creadors, arrel, saba i flor de l’art i la cultura
mataronina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada