G galeries d’art.
Com ja dèiem en parlar de La destil·leria, el
nombre de galeries comercials de Mataró és tan paupèrrim que es redueix a la
unitat, però no volem parlar ara de les galeries comercials si no dels espais
expositius es diguin sala d’exposicions, galeries, o com fa uns anys es va
posar de moda espais d’art. Aquests segueixen essent molt escassos tant com per
la importància de Mataró, capital de comarca, vuitena ciutat de Catalunya i 51
d’Espanya com per el gran nombre de creadors i l’existència d’un pòsit molt important
en l’artístic i expositiu a les seves esquenes.
Actualment els espaís expositius
existents a Mataró son:
“Can Palauet” vedat des de
fa 18 temporades a la plàstica i dedicat únicament a la contemporeneitat de MAC
i entitats bessones.
Museu de Mataró ( Can Serra) i
Ca l’Arenas ( secció d’art del Museu de Mataró). Sense programació definida
ni en línia ni intencions. No estan oberts a cap proposta expositiva provinent
d’un artista individual o col·lectiva. Ells son els que marquen què, qui i com
ha d’ocupar l’espai. Sense periodicitat , publicitat i propostes tractives dormen
en la somnolència més absoluta.
Fundació Iluro ,hereva de l’acció
expositiva de la Caixa Laietana. Encara que compta amb tres espais expositius
aquests son ocupats generalment per entitats i estaments i rarament es dediquen
a les exposicions plàstiques. Darrerament sols La sant Lluc ( anyalment) i la
Biennal Torres García ocupen artísticament els seus espais.
Sala del col·legi d’Aparelladors
, gestionada per l’Associació Sant Lluc per l’art Mataró, ofereix de fa
anys unes temporades complertes que amb un criteri eclèctic reparteix
entre artistes locals i forans, en ample ventall de tècniques i
estilístiques. Amb una qualitat prou acceptable s’ha convertit en el millor
espai expositiu lliure de la ciutat, encara que presenta un inconvenient important
com és el seu horari d’obertura.
Sala del Casal Aliança , gestionada
també per l’associació Sant Lluc serveix per realitzar exposicions de to menor,
especialment entre artistes afeccionats o amb nivells qualitatius inferiors.
L’espai capgròs amb quinze
anys d’existència i dues centes exposicions en el seu historial, és un espai atípic
ja que no respon a les condicions tècniques d’una galeria expositiva però si en
canvi ofereix un resó públic important
el que l’ha convertit en un espai cobejat tant per artistes amb pedegree
per realitzar-hi experiències que no podria dur a terme en espais expositius convencionals
com per artistes en el pas d’afeccionats a un nivell una mica superior.
La Destil·leria , ens
remetim a la lletra D d’aquest abecedari.
Nau Gaudí que ocuparà la
lletra N del nostre abecedari.
Fora d’aquests espais , n’apareixen
altres com centres cívics, Can Marfà, Moldumat o alguns espais de restauració
que esporàdicament també duent a terme
activitats expositives.
Res a veure amb altre temps . En
començar els anys vuitanta a Mataró mantenien activitat expositiva permanent els següents espais expositius:
Caixa d’Estalvis Laietana ( Biblioteca
Popular) ,Galeria Tertre (C.Alamos),, L’Abast ( C. Sant Bru ) , Sala Fuset
( C. Sant Francesc) , Museu de Mataró ( Plaça Ajuntament), Studium 48 (c. Sant Josep) ,Tot Art
( C. Torrent), galeria Anticus ( C. Unió . Pla d’en Boet), Submari
groc ( Torrent ), Banc de Bilbao
( Camí Ral), Caixa de Catalunya ( Riera) ,Banc Mercantil de Manresa
( C Barcelona) Club Naútic de Mataró ( platja del Callao) , C.A.
Laietania ( La cornisa) ,Foment Mataroní i U.E.C. (ambdues al carrer Nou) , casal Aliança ( c.
Bonaire), Casa del llimoner ( c. Massevà), la Biga Blava ( c. Sant
Antoni). Totes aquestes de forma més o
menys coetània.
En èpoques posteriors s’hi afegí una
saleta municipal a l’entrada de l’Ajuntament que va desaparèixer en inaugurar-se
Can Palauet , Fundació Mare Nostra (Riera ) , radio Nyala
(baixada escaletes) , Anteprima (plaça santa Maria), galeria Minerva
( c. Barcelona) i finalment ja en aquest segle Espai 28 (carrer sant
Francesc), enBlanc (c.lepanto)i Gal-Art
( Rda O’Donell) Igualment cal considerar que la sala de la caixa Laietana passà
la Riera i a posteriori a la Fundació de l’entitat al carrer Bonaire, mentre
que durant unes poques temporades també s’habilità espai expositiu en l’antic espai de la Bilbioteca ( Primer pis
Plaça Sta Anna)
Com podem observar una davallada
expositiva a la que caldria trobar raons que a bon segur son sociològiques i
econòmiques. Per un costat d’una mala gestió empresarial i per l’altre una
mirada de poble, d’artistes i compradors amb costums poc professionals com la
compra al taller i no a les galeries, o l’adquisició d’obres a Barcelona, molt
en el concepte de Mataró sota teulada aquell excel·lent llibre de Manuel Cuyàs amb
fotografies de Ramon Manent.
Sigui com sigui, crec que ni tant
ni tan poc. Mataró com a ciutat de serveis en que sembla vol especialitzar-se
precisa d’un teixit d’artistes i compradors el suficient potent com per exercir
aquesta funció i la de capitalitat comarcal. I un comerç cultural de qualitat és signe de
riquesa formal i intel·lectual d’un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada