H història
Un dels greus problemes de l’art mataroní, és la seva manca d’historiografia
documental. No existeix cap treball en forma de llibre, o de recerca històrica del
que ha estat i ha significat l’art i la plàstica a Mataró , no tan sols en el decurs
del passat més llunyà, ans tan sols del passat més proper com ho pugui ser el
segle XX o a partir de la guerra civil , període en el que la creació artística
assoleix un plantejament més divers , plural i professional, i de
transcendència social.
Si intentem cercar una mirada general, tan sols ens trobarem
amb uns pocs reculls de caire historiogràfic com ho puguin ser els catàlegs de les
exposicions . “Art Mataró 1888-1988 Mataró- Dürnau ” ( 1988) “Tempus Fugit (2015).
“25 anys del dimarts del Llimoner” (2018) i “Artistes de Mataró a New York” (
2020).
Lamentablement però l’únic document amb pàtina oficial com
és el catàleg “Art Mataró 1942 – 2016”
al respecte d’un seguit d’exposicions celebrades a Ca L‘Arenas i que va amb el
segell del Museu de Mataró, segell amb una teòrica imatge de certificació
oficial per a hom que no conegui l’odi del Museu envers l’art local. Aquest és
un document amb una quantitat d’errades i falsedats importants que el converteix
ne un document digne de L’institut de Nova història. Dades falsejades, noms erronis
i principalment una mirada sectària posant l’accent sols en la postura que han
cobejat durant els darrers anys i fent mirada esquiva, fugissera i essencialment
menystenidora cap el paper de la plàstica i els seus artistes.
I em poso com exemple. Agradi o no, entre un servidor i el meu
pare, han estat han estat uns setanta cinc anys, que aviat està dit, dedicats a
la crítica d’art a Mataró, amb presència a Ràdio Maresme, Radio Mataró, Cadena
13, Televisió de Mataró, Diari de Mataró en les diverses etapes i noms, El Maresme,
Capgròs i altre col·laboracions en mitjans d’escassa durada i transcendència . Un
nivell d’informació artística envejada arreu del país. Doncs bé: Història
oficial, silenci total. A Mataró no ha existit cap mena d’informació artística.
M’estalvio els adjectius ja que serien ofensius i altament malsonants.
En el que pertoca a monografies individuals existeixen certs
llibres o catàlegs d’exposicions dedicats als més importants artistes mataronins
( Perecoll, Alcoy, Rovira Brull, Novellas, Rafel Estrany, Santi Estrany, Emília
de Torres, Jordi Arenas, Josep Mª Codina) però en molts d’ells inclosos alguns
de la sèrie Singulars realitzats per Cultura Mataró, no existeix cap mena de
documentació històrica, ni tan sols un currículum personal i expositiu ( ex.
Novellas, Capitani, Jaume Arenas)
Quan les activitats artístiques desapareixen del món comunicatiu
, l’art desapareix de la col·lectivitat. Actualment qualsevol exposició , o un
fet artístic important en el petit món de l’art local, no arriba enlloc, una
vegada no existeix cap mitjà d’informació que es faci ressò del mateix. Un
recorda que quan estava a televisió de Mataró, amb molt pocs mitjans, es donaven
imatges de totes les exposicions que es feien
a Mataró i rodalies i s’emetien en l’espai d’art i els noticiaris. Ara, amb
molts més mitjans, sols s’enregistren les de protocol, aquelles en les que hi
acudeix un regidor o l’alcalde, anant en orris un fons documental cultural
important.
Si no documentem els fets d’avui, difícilment podran ser observats,
estudiats i analitzats en el futur. I un art sense documentació dels fets, i
documentació documental , i valgui al redundància, en forma d’obra d’un fons d’art
és el preludi d’una mort anunciada.
I en aquest camí estem. I el pitjor és que amb l’aquiescència
dels propis artistes que segueixen mesells en el silenci més absolut, aquell
que els porta a l’oblit de les properes
generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada