COL·LECTIVA SANT LLUC 75 ANYS D,HISTÒRIA

 

Auca dels santlluqueros amb dibuixos de Cuyàs, Novellas i Parés

 Com que els organitzadors no ha cregut convenient celebrar l’aniversari amb presència de cap mena de fons documental, (catàlegs, cartells, obres que van servir per portades, crítiques, fotografies etc.) a un li ha picat la curiositat i s’ha capbussat una mica a l’hemeroteca  per conèixer el desenvolupament històric de la mostra, i aquí teniu el resultat..

 Primera època

catàleg 1977. Autor Antoni Boix

El Sant Lluc naixia en el 1946 però no tenim documents periodístics que ho expliquin  ja que el diari de Mataró no reapareixeria després de la guerra fins 1948. Desconeixem per tant ( caldrà amb temps fer recerca en algun arxiu de catàlegs) notícies de les dues primeres edicions en el que pertoca a participants, qualitat, resposta ciutadana.., però si sabem com es va gestar  i quina va ser la seva filosofia. Això és possible gràcies a una carta al director que Jaume Arenas publicà en el Diari de Mataró el 4 de desembre de 1976 en resposta a unes declaracions de Guerau Calabia en el mateix diari, que atribuïa el Sant Lluc a Rafael Estrany i deixebles.

Puntualitzava Arenas que R. Estrany no sols no tingué res a veure en l’organització del Sant Lluc, ans també que no n’era afí i no va participar en cap de les deu edicions d’aquella primera època.

Catàleg de 1981 dedicat a l'escola Arts i oficis

informava que la comissió organitzadora estava formada per M.Cuyàs, M.Ribas, M.Zaragoza i el germans Jaume i Jordi Arenas. I remarca que no sols es tractava d’una exposició ja que alguns cops es completava la festa amb recitals poètics, concerts, xerrades d’art... “Ya desde el principio se dió entrada a todos los que con más o menos asiduidad cultivaban el arte a nivel de professional, de formación o de simple aficionado para así descubrir nuevos valores. Esto trajo no pocas contrariedades y sinsabores, porque representava romper un círculo muy restringido y cerrado, que existia entonces para las col·lectives locales. Naturalmente, se impuso después y de forma escalonada una selectividad imprescindible para lograr en pocos años unas exposiciones de nivel medio acceptables”.

“ Fué lamentable que esta finalidad no fuera comprendida ni aceptada por muchos. No obstante los organitzadores fuímos conscientes de haber hecho algo muy positivo para el Arte de nuestra Ciudad”.

Aprofita els paràgrafs finals per destacar que en aquells anys varen exposar un centenar d’artistes locals , entre els que amb el temps van arribar a destacar noms com  Villèlia, Cusachs, Pratginé, Santi Estrany, Terri...

carrtell 1975. Autor Parés de Mataró

Les primeres notes periodístiques apareixen en la 3ª edició ( 1948) en la que es parla d’una gran exposició amb 31 participants i 48 obres exposades.

A nivell d’inventari i curiositat direm que els participants foren: Jaume i Jordi Arenas, A. Boix, J.Casas, A. Casademunt, J. Castellsaguer, A:Coll, M. Cuyàs, J.M. Esquerra, S. Esquerra, C. Fradera, J. Finet , I. Lladó, J. Mas, J. Montells, J. Noé,J.M: Prat Giné, J. Puiggalí, J. Punsola, J. Reniu, M. Ribas, J. Rodón, M. Rovira, R. Sala, J. Soteras, E de Torres, F. D’A. De Torres, P. Viader,  A. Vidal, J. Vidal i M. Zaragoza.

A remarcar la presència d’un joveníssim Pau Viader que avui, depassats els 90 anys, segueix essent  protagonista en la col·lectiva actual, essent l’autor de més edat però no amb més participacions ja que per circumstàncies professionals va estar uns anys allunyat de l’art.

Acte inaugural 1975

L’any 1949 els participants pugen a 45 i les obres exposades son 68, mentre que l’any 50 el nombre es redueix  a 31 autors..

L’any 1955, darrer any d’aquesta primera època, els autors son sols 17: Els germans Arenas, Boix, Cuyàs, Cusachs, Digón, E. López, J.Lladó, M. Lladó, J. Noé, J.Pratginé, J.l. Rabassa; J. Recto, M. Ribas, E. Sola, Terri i M: Villèlia. 

Malgrat les bones crítiques de la col·lectiva, el desencís per la incomprensió tant per part d’alguns professionals, com per part dels afeccionats menys qualificats que quedaven fora de la col·lectiva, de no entendre la necessitat d’una fusió d’interessos van portar a que aquesta fos la darrera edició de l‘època inicial. Totes les exposicions s’havien realitzat al Museu Municipal.

 

Els santlluqueros.

inauguració 1976. D'esquerra a dreta, Un mateix, Herrero regidor de Cultura, l'alcalde Salas, els artistes López, Calabia i Pujol, Taio Maiol, director de la sala, i Terri.

L’any 1972, el grup que a posteriori seria batejat com el del “santlluqueros” formats per Eduard López, Antoni Boix, Joan Parés de Mataró  i Salvador Pujol decideixen recuperar la col·lectiva sota un format i filosofia semblant  i a la seva crida responen 48 artistes que a raó d’inventari foren: Els Germans Arenas, Bartra, Benítez, Boix, Buch, Cabot, Calabia, , Cardenal, Codina, Contreras; Cusachs, Domínguez, Esquerra; Estrany, Foni, Juliana Graupera, Halmolda, Jordà, Juncosa, E.López, Llibre, M. March, M.T. March, Pilar Marfà, J. Martínez, J. Munné, J. Noguera Massuet, J. Noguera Taberner, Novellas, Opisso, Ortiz, Pando, Parés de Mataró, Perecoll, Piris, Montse Poch, Puiggalí, Pujol, Rabassa, Recto, Safont Tria, Salvador, Terri, E.de Torres, Vilarrupla.

Valgui la llista per que hom pugui observar quins d’aquella quasi cinquantena han fet més o menys carrera en l’art mataroní. Igualment cal remarcar que 6 d’ells: Rafel Codina, Manuel  Contreras; Ricard Jordà, Margarida March, Perecoll i Tomàs Safont Tria , avui quasi 50 anys més tard segueixen en la nòmina de participants.

disseny de Parés de Mataró

La crítica parla d’un nivell acceptable de qualitat però remarca absències importants com Alcoy, Rovira Brull o Vilamanyà que haurien donat un toc de més actualitat i qualitat al gruix del presentat. Una queixa que esdevindrà un tòpic repetit fins avui mateix.

L’any següent 1973, els artistes exposats son 42, després d’una selecció prèvia per adequar-se a les mides del Museu. Destaquen la participació d’Alcoy, Pal, Lleonart o Vilamanyà  conreadors d’una linea d’avançada per l’època, i que son els destacats de la crítica junt amb Opisso, el germans Arenas, Costa, Cusachs i  Cardenal.

Notes enel catàleg per poder realitzar la crítica. 1978

En aquest any de 1973 signo la meva primera crítica del Sant Lluc , acció que he mantingut fins avui mateix amb  el comentari pertinent al blog, amb l’excepció de l’any 1974 en que el servei militar m’ho va impedir.  Aquesta és doncs la meva 49 critica de la col·lectiva , cosa que em fa la persona amb més participacions en la mateixa.

L’any 1974la sant Lluc acollia a 39 autors, que pujaven a 66 l’any següent (1975). L’any 1976 van ser 76 artistes que presentaren 100 obres (en aquelles edicions es podien presentar un parell de treballs) , per arribar en 1977 a 125 obres de 70 artistes. En aquesta edició deixen de participar Jordi Arenas i Manuel Cuyàs, que ja no tornaran en aquesta època. Curiosament aquests anys l’organització explicitava en les bases  que sols es podien presentar els autors que creguessin tenir una qualitat suficient per exhibir-se en públic. Per el que es veu, eren molts els creguts de si mateixos. L’any 1978 foren 63 els artistes exposats. En totes aquestes edicions anava augmentant el nombre i la qualitat de les absències que assoliren un nivell escandalós en aquesta darrera edició de 1978.

Catàleg 1979. Autor Salvador Pujol

Per això l’organització decidí crear un comitè de selecció format per  Santi Estrany, Josep Mach, Manuel Patricio, Miquel Reniu, Paco Rodón i Antoni Segarra. Entre les 105 obres presentades el jurat en seleccionà tan sols a 7. Les de  Josep Novellas, Parés , Perecoll , Rovira Brull, Carme Garolera, Raul Capitani i Pere Pujades.

Aquesta reduïdíssima selecció provocà un greu problema, ja que les bases eren explícites dient que sols es penjarien les obres seleccionades per el jurat. Davant d’això l’organització va demanar una certa laxitud , fer que acceptà el jurat ampliant el llistat a 35 obres. Però com que succeïa que algun dels organitzadors quedava exclòs , no va ser acceptada la proposta. Tot va acabar amb un afegitó a l’acta dient que per conservar l’esperit de participació popular es miraria que totes les obre tinguessin cabuda a la sala d’exposicions. Les set obres seleccionades varen obtenir lloc preferent i la resta va omplir a rebentar l’espai expositiu. Es va perdre així la gran oportunitat de fer una dràstica exigència de qualitat que hauria donat un altre aire a la col·lectiva.

Malgrat això la polèmica es desfermà i Jordi Cuyàs fins i tot va retirar la seva obra ja que considerava que no havent estat seleccionada no tenia dret a ser exposada.

Aquesta laxitud va portar a que a l’any 1980 fossin 115 els participants i el 1981 s’assolís la xifra de108 que baixen al centenar en la següent edició.
L’any 1983 son 74 els participants, xifra reduïda per selecció ja que la col·lectiva passa de la sala de la Caixa Laietana de la Pça de Sta Anna al Museu de Mataró. La raó eren les obres que haurien de traslladar la sala d’exposicions de l’entitat bancaria a un nou espai expositiu a la Riera, al costat de l’Ajuntament.

Catàleg Sant LLuc 76. Autor Guerau Calabia

Les ensopegades conceptuals en la decisió del camí a seguir de la col·lectiva van desencisar als organitzadors que sempre havien dit que feien una acció de suplència i decideixen donar per acabada la seva tasca. Però les seves intencions d’un futur municipal de la col·lectiva quedaren estroncades davant la desídia de Manuel Cuyàs fill ( director el Patronat Municipal de Cultura) i de Carles Marfà (director del Museu) que inclòs es van negar a acceptar fitxers i documentació que recollia  els seus 12 anys d’activitat. Ara fa uns anys, Parés de Mataró va lliurar a l’actual Associació de Sant Lluc tota aquesta documentació. Aquets refús va crear moments de molt alta tensió que van fer perillar aquella edició malgrat ja estava penjada i s’estava en ple acte inaugural.

 

ÈPOCA ACTUAL.-

L’any 1984 no hi va haver col·lectiva que revifava l’any següent de la mà de Marcel Roca i Albert Alís a la nova sala del Foment amb tan sols 31 obres per esclatar en una nova etapa l’any següent de la mà de Jordi Puiggalí, Jordi Arenas i Josep Noé.

Catàleg 1978. Autor Eduard López

Una època que durà fins 1998, amb 14 edicions i una seixantena d’obres exposades. Un nombre molt més baix que en l’anterior etapa ja que les dimensions de la sala no permetien un nombre més elevat. Existia un jurat de selecció que havia de triar un nombre indeterminat de peces que havien d’omplir de manera total les possibilitats expositives de  l’espai. Fins i tot aquesta xifra d’obres acceptades obligava a fer exercicis compositius per a distribuir les obres en un cert concepte visual per ser gaudit per el públic. Un tetris artístic compositiu, pe entendre’ns.

Aquesta davallada de numero de participants, afavorí la millora de la  qualitat de les edicions encara que es mantingué la de per se eterna dicotomia , entre absències i presències.

Sant Lluc2020. Obra de Josep M. Gomis

D’entre els nombrosos fets que podrien comentar-se crec que paga la pena recordar aquella edició en la que el jurat després de triar les obres escollides pera  la sala, va decidir que tota la resta estaria penjada conformant un puzle artístic en les parets que donaven al carrer lateral de la mateixa., creant així un contemporani “saló dels refusées”, fet que crea una altíssima polèmica. Alguns d’aquests artistes van considerar aqueta decisió una humiliació total, mentre que d’altres van estar molt contents  ja que deien tenien molta més visibilitat que en  estar entre els artistes triats.

A l’any 1999i després de 14 edicions els organitzadors  van cedir els “trastos” a l’actual Associació de sant Lluc que han mantingut viva la col·lectiva fins ara, seguint cercant el difícil equilibri entre qualitat i populisme, apostant per els joves i els més diversos col·lectius artístics.

 Però com que això ja ens queda proper i ho podem trobar tant en els nostres records com a  la xarxa no m’esplaio amb més detalls , cosa que si he fet en èpoques més pretèrites , en el convenciment que aquest sant Lluc és continuació en fons i forma d’aquell primer que naixia  ara fa 75 anys i del que avui joiosament en podem celebrar l’aniversari.