ROSA CODINA-ESTEVE. MIRATGES

 

Rosa Codina-Esteve és de fa molt temps del més destacat que artísticament parlant tenim a Mataró. Però la ceguesa artística dominant a la ciutat va fer, fins no pas massa, que fos una absoluta desconeguda.

Alguns la van descobrir al 2007 al Monjo de Vilassar, i va ser el 2009 quan realitzava la seva primera exposició com cal a la ciutat , a la sala d’Aparelladors. Amb Tempus Fugit esclatà el coneixement i el 2019 la seva mostra “Vacuum” a ca l’Arenas acabava d’obrir els ulls a tothom.

Visió general de l'exposiicó

Ara, Rosa Codina presenta una esplèndida exposició a les sales de can Caralt , al Museu de Llavaneres, on fa com un compendi essencial de la seva darrera trajectòria per mostrar a qui encara no ho sabia, la gran qualitat que atresora tant en el que pertoca al concepte artístic, com al seu aclaparador domini tècnic dedicat a la única finalitat de comunicar al màxim les seves sensacions i emocions.

He escrit múltiples vegades del seu art i sentint haver esgotat els conceptes a emprar, i per no repetir-me, he cercat paraules d’altres per a definir el seu fer.

Així adapto a Rosa Codina les frases que Gustavo Torner dedicava a Fernando Zóbel, un artista que veig en un clar paral·lelisme pictòric amb Rosa Codina-Esteve i que deien:” La singularitat de la seva pintura radica en que sempre i conscientment no ha volgut que fos altre cosa que pintura, quan la majoria dels artistes volen també que al seva pintura fos altres coses a la vegada i fins i tot per damunt del fet pictòric.

Rosa Codina-Esteve  ha aconseguit un art tan coherent amb els principis de la pintura que coincidint amb molts aspectes de la pintura més actual, a la vegada queda ancorada com la vida, en el gran art del passat”.

La subtilesa etèria de l’artista aconsegueix en un equilibri que podríem considerar zen, gestar una harmonia plàstica, que partint de la creació de la llum distribueix ombres, detalls que en la suma de la seva imperceptibilitat composa un microcosmos plàstic davant del qual ens sentim abduïts tant per el misteri que ens atrapa com per la bellesa que genera.

Escorç del tríptic  que jo titulo "despullant l'abstracció

Una exposició aquesta d’avui al Museu de Llavaneres que no és un miratge, ans el contrari. Una mostra que cal visitar i gaudir de manera lenta i detinguda per comprendre en la plenitud el ser i el saber de l’autora, que assoleix plenitud màxima en el tríptic que jo anomeno “Despullant l’abstracció”, paradigma de qui depassa l’habitual en el seu fer artístic.

D’obligadíssima visita, sota pena de pecat mortal artístic i cultural.

(Imatges pròpies i extretes de la xarxa)