Amb Josep Mª Gomis en una presentació a l'espai capgròs
Josep Mª Gomis era d’aquells autors silents que treballaven amorosament en la quietud de l’estudi i deixaven anar , de mica en mica, les seves troballes per que com pluja fina sadollessin la sensibilitat de qui les gaudia.
Entenedor de
que sols amb la nuesa íntima es podia assolir la plena comunicació sensitiva,
somni de tot creador, cada obra seva era reflex d’una de les cares de la seva
polièdrica personalitat: Conceptual i avantguardista en les seves experiències
iniciàtiques; Espiritual en les figures religioses; Sensual en el tracte de la
figura femenina; Seriós i perfeccionista en les obres més academicistes;
Juganer i somiador en treballs de caire més simbòlic o surrealista; Irònic,
cínic i rebel, en les juguesques artístiques de múltiples lectures. Un ample ventall obert a totes les interpretacions.
I sempre,
sempre, amb una total perfecció tècnica. Estimava l’ofici i es dedicava amb
paroxisme a perfeccionar-lo. Acostumava a dir: Desconfia de l’escultor
que no dibuixa. Un concepte que practicà amb el resultat de milers d’apunts i
dibuixos que omplien les carpetes del seu estudi i del que avui en podem gaudir
en un variat mostrari.
Fa poc més
de dos anys que Gomis preparava curosament una exposició per aquest espai. De
títol “La història d’una escultura”, una exposició didàctica que pretenia ser
un cant a l’art i a l’ofici d’escultor. La pandèmia i la maleïda malaltia que
se l’endugué, van impedir convertir-la en realitat.
Avui, vista
la impossibilitat de refer aquell ideari, aquesta exposició de reconeixement i
homenatge , intenta traslladar l’esperit del seu estudi, el lloc on se sabia
més realitzat i alhora se sentia feliç, amb un recull de la seva diversitat
tècnica, temàtica i conceptual, alhora que de la seva riquesa creativa.
Que la
mateixa serveixi per descobrir o recuperar , segons els casos, el treball d’un
gran artista, massa desconegut, que movent-se entre l’academicisme i la
transgressió ens va ensenyar a gaudir de les seves més íntimes emocions i
somnis, que eren i son alhora els nostres.
Pere Pascual,
crític d’art
Escrit per el díptic de l'exposició en record a Josep Mª Gomis que s'inaugurarà aquest diumenge a les 12 del migdia al Museu Monjo de Vilassar i que tindré l'honor de fer-ne la presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada