 |
| Joan Hortos |
L’any passat i en motiu de celebrar-se el 75 aniversari de
la col·lectiva , la comissió organitzadora de la mateixa va pregar insistentment
als artistes mataronins més importants i reconeguts, que habitualment no acudien a la trobada , la seva col·laboració
participativa per donar llustre a l’efemèride.
La resposta dels mateixos va ser unànimement positiva i així
es va gestar una exposició excepcional, en la que s’aconseguí l’equilibri entre
art qualitatiu i el popular que era i segueix essent, crec jo, l’eix del
concepte de la col·lectiva. Un eix que ha virat massa vegades cap el populisme
deixant en segon terme la qualitat.
 |
| obres de Monica Vilert i Alexandra Chaves |
Va ser una col·lectiva important ja que mostrava perfectament
al visitant el nivell qualitatiu de la plàstica local conformant-se una exposició
perfectament exportable per a la resta de contrades de Catalunya, i que assoli
un rotund èxit.
Un mantenia la il·lusió , que no l’esperança, de que els
artistes locals top haurien copsat la lliçó i havien entès que la participació en la Sant
Lluc , i més en l’entorn i conseqüentment en el nivell col·lectiu que s’assolia
, formava part d’una obligació moral com
a ciutadans que volen el millor per la ciutat en la que viuen. Però ha quedat
ben clar que no. Que l’ego artístic domina pel damunt de tot i consideren que
anar al Sant Lluc implica una davallada tal de la seva autoestima creativa que
els fa repudiar la seva participació.
 |
| T. Safont -Tria |
Així el Sant Lluc 2022 és un retorn al passat amb una mostra
de nivell fluix, amb poca “chicha” de qualitat i molta morralla que no hauria d’estar
penjada de cap de les maneres, si atenem a que es tracta d’una col·lectiva d’artistes
que honoren al seu patró i evidentment és
impossible aplicar el qualificatiu d’artista als autors d’una massa nombrosa
quantitat d’obres.
 |
| Sussi Vilaseca |
Sortosament l’aprovat
s’aconsegueix ja que els artistes que si mereixen l’apel·latiu, han aportat a la
col·lectiva obres de nivell i qualitat el que salva el global , però en un
conjunt en el que per primera vegada en molts anys no existeix cap sorpresa. No
hi ha cap nom desconegut que aparegui amb un detall que cridi l’atenció i generi
l’espurna de la novetat i ben pocs son els autors que trenquen la seva zona de
confort amb aventures que puguin albirar un
petit gir en la seva trajectòria creativa.
 |
| G. Badosa |
Sense aquestes espurnes i davant l’absència de nous i joves
creadors, la sant Lluc d’enguany lamentablement esdevé una mostra freda,
avorrida i rutinària de la que cal
destacar per damunt de tot l’homenatge a Joan Hortos, present mitjançant un
variat mostrari que per se mereix la visita a la sala.
L’art viu, agosarat, valent, crític i espiritual d’en Joan generant
un misteri permanent hauria de ser exemple per els adotzenats creadors presents
a l col·lectiva.
 |
| Toni Marti |
 |
| Miquel Ortega |
L’altre apunt a destacar varen ser les paraules de Xesco
Gomar, regidor de Cultura, en relació a que esta engegant una remodelació dels espais expositius i de la
relació de Cultura amb l’art mataroní. Ja sabem que les paraules massa vegades
se les endú el vent, i com exemple estan
totes les declaracions d’intencions que Bote ha anat desgranant en les
inauguracions dels darrers anys. Li vaig preguntar al regidor si de veritat creia
en el que havia dit. I em va assegurar que aquesta vegada anava de veritat.
Tingui per segur que li retoparem contundentment quan passi el que tots pensem,
que seran foc d’encenalls.
 |
| Olga Serral |
Resumint , un Sant Lluc d'enguany és un deja vu que esdevé patata
calenta per a la nova junta de l’Associació que ha de decidir el seu futur. Per
a mi està clar: Renovar-se o morir. Aposto per la primera opció . i ho dic amb
el dret que em dona el fet de que si
considerem la critica com a part de la
col·lectiva, en soc el participant més veterà amb 48 presencies.
Col·lectiva Sant Lluc 2022
Ateneu Fundació Iluro
Del 15 de Setembre al 30 d’Octubre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada