CASES PERDUDES EN LA MEMÒRIA.- MADOLA

 

Comença temporada també de manera intensa el Museu Arxiu de  Llavaneres presentant exposició de la reputada ceramista Madola, sens dubte una de les grans de la ceràmica del nostre país.

Tal i com vaig dir en la presentació de l’exposició que vaig tenir el plaer de realitzar, la ceràmica contemporània té un greu problema d’encaix en el món artístic actual. Mentre que altres arts igualment menystingudes en altres temps com per ex la fotografia, han sabut trobar el seu espai, la ceràmica segueix orfe d’elements que embolcallin el seu caminar.

Quasi sense col·leccionistes, sense galeries especialitzades, amb un Museu diluït en el calaix de sastre de l’Hub , la idea del públic en general  es concentra més en una mirada estètica centrada en la bellesa formal, molt en la idea de la poterie, la finesse i la delicadesa que no pas en el sentit més intern i emocional que ofereix la ceràmica contemporània  més concentrada en materials, textures i intencions que no pas en els conceptes preestablerts de la bellesa.

Les obres que presenta Madola en aquesta exposició son, com ella mateixa explicita en l’escrit de presentació del catàleg, “parets, deixants, clots, cases de terra cuita, cases de l’ànima, cases pèrdues en la memòria, producte de la meva imaginació, en un joc ambigu de realitat i ficció”,i ens mostren la seva vesant més íntima.

En aquesta ocasió Madola ha fugit de les peces de grans mides. Aquelles obres més monumentals, en les que regia un impacte intens tant en al construcció com en la textura i que regnaven per la seva contundència, com per ex les presentades a Ca l’Antiga o les que realitzà per el calendari d’una important empresa de materials ceràmics. Unes peces que impressionaven per el seu primitivisme traslladat a la modernitat.

Ara mantenint l’esperit subjacent Madola aposta més per la poètica que per la contundència i a fe que aconsegueixi uns treballs plantaments reeixits que sedueixen per la seva plenitud i provoquen de manera immediata un intens diàleg entre l’espectador i la peça.

Aquetes cases perdudes en la memòria ens produeixen una sensació personal com si en fossin nosaltres mateixos els autors ja que ens retrotrauen al nostre interior en el que habiten aquests espais íntims i personals de refugi en els que curar les nostres ferides, solventar el nsotres dubtes o reflexionar sobre el nostre propi ser. Espais de caliu i reflexió.

Si aquesta reeixida intenció , ve a més a més, en un suport potent en l’estructura general, la textura dels materials i els colors amb que es vesteixen haurem de convenir , sense cap mena de discussions, que el global genera una exposició impactant en el visual i emocionant en el sensible, digne de la capacitat creativa i artística d’aquesta ceramista indòmita que signa com a Madola.

Exposició d’obligada vista per el de magistral lliçó de ceràmica i art que conté.

Felicitats.

 

Cases perdudes en la memòria. Madola

Museu Arxiu de Llavaneres. Can Caralt

Del 2 al 25 de setembre de 2022