La sala del Col·legi d’Aparelladors no vol ser menys que les
seves companyes i comença esclatant la temporada tot presentant la magnifica ,exposició que ens ofereix Glòria Badosa sota l’explícit
títol de "11 Teles i 45 papers".
En visitar l’exposició vaig coincidir amb un reconegut artista local que em comentava que per a ell , Glòria Badosa era l’artista de l’entorn que més havia evolucionat en els darrers anys. I he de dir que coincideixo en l’opinió .
Coneixo a Badosa des de sempre per raons de veïnatge i conseqüentment
he pogut seguir la totalitat de la seva trajectòria. Durant anys va practicar
una figuració dolça i poètica en la línia que llavors es definia com quelcom
tan incorrecta actualment, com “pintura femenina”.
Fa una quinzena d’anys va aparèixer com de trascantó una desfiguració
que va anar guanyant terreny en el seu
idioma plàstic fina assolir una posició de predomini. Va ser allà el juny de 2011 , a la sala del casal Aliança ,
al costat de la seva convilatana i amiga Pepi Roig, en l’exposició “Ara x Ara”
que Badosa va fer el definitiu salt al buit a l’abstracció. Deiem per un
llavors :” Aposta per una abstracció espaial, volumètrica i cromàtica. Sap
bé el que es fa i el que és més important , sap molt bé el que esta cercant , i
el cert és que ho troba.
Badosa es mou amb habilitat i dignitat en aquesta vessant
de l’abstracció de clar aire poètic i decoratiu. No busca cap
estridència , ans el contrari, encara que a vegades aposti per cromatismes
accentuats i intensos , però en ella està l’esperit de l’equilibri , el que
intenta donar a les seves obres , més proclius a ser chill-out que no pas una
aproximació a postures més agressives pictòrica i cromàticament”.
Des d’aquell moment i fins ara, Badosa ha anat fent passes endavant
en totes i cadascuna de les exposicions que ha realitzat. Si dèiem que sabia el
que estava buscant, el cert és que la recerca ha tingut èxit i aquella abstracció
poètica i de chill out que parlàvem ha passat a una abstracció contundent, estètica
però sense por , amb atreviments cromàtics i principalment constructius que
gesten unes obres seductores i plenes de
potencia.
Si a vegades havíem parlat d’un cert “staelisme” de les seves
obres , la seva aposta actual per uns treballs més plans i monocromàtics generen
un llenguatge equilibradament contundent que s’agraeix i l’enalteix en la qualitat, com ha quedat palès en la
darrera Biennal Torres García o en l’actual Sant Lluc.
 |
| detall ddel collage |
A més en aquesta ocasió ha agafat perfectament el toro per
les banyes i davant la sempre complicada catifa vermella d’Aparelladors, Badosa
s’hi enfronta amb obres del mateix color
aconseguint revertir la potència que irradia la mateixa , fent que sigui com un
reflex que accentua la valentia dels treballs presentats.
Uns treballs en forma i manera d’onze teles amb el roig i el
negre com a grans protagonistes a voltes acompanyades d’unes zones lumíniques
que acaben generant espais e sortida i
fuga en la uniformitat de la tela. Uns colors en diàleg permanent que exerceixen una gens subtil seducció front
l’espectador.
Teles que van acompanyades d’un impressionat mural de 45 obres
a paper, que segueixen la mateixa estructura i que confegeixen un gegantí col·lage
que no sols domina i marca senti a la sala, ans també que mostra el nivell
creatiu d’una autora que va començar amb humilitat en l’abstracció i que ara
mostra el domini de materials i llenguatge i que ens fa esperar el futur en el convenciment
de que el millor està per venir.
Molt interesant exposició
de recomanable visita.
Onze tels i quaranta-cinc papers. Glòria Badosa
Sala del Col·legi d’Aparelladors. Mataró
Del 9 de setembre al 2 d’Octubre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada