Era el 17 de setembre del 2005 quan un va iniciar aquest
blog, que per tant el proper cap de setmana acomplirà el seu 20 aniversari,
circumstància ja ben poc habitual, ja que aquest sistema comunicatiu ha quedat
per a molts obsolet, no pas per a mi ja que em permet expressar la meva opinió
crítica de les activitats artístiques que es desenvolupen en el meu entorn, i
que aquestes quedin arxivades i englobades en un sol espai el que permet una
ràpida mirada al passat en qualsevol moment que ho precisi.
Tornem-hi doncs a la comunicació artística després d’un
llarg silenci d’un estiu i unes vacances absolutament atípiques per a mi, ja
que en elles no he acudit a visitar cap exposició, fora de l’homenatge a Munné,
realitzat al Casal de Llavaneres que em va provocar una profunda reflexió
interna i personal, en veure que a la inauguració no hi era present cap membre
ni de l’Ajuntament ni del Museu de Llavaneres, dues entitat que estaven
obligades per natura a assistir-hi.
Aquest fet que desqualifica del tot als responsables d’ambdues
entitats, em va provocar una profunda reflexió en la que encara hi estic immers
, al respecte de les obligades relacions entre els estaments públics i els
artistes i que ara de nou s’ha accentuat amb l’Ajuntament de Mataró que vol ser
protagonista en l’homenatge a Jordà organitzat per un grup d’amics, però en
canvi no en vol saber res de l’antològica que li va robar, obligant-lo a anar a
Ca l’Arenas, - fet que no va acceptar ni ell ni Pere M. Brasó a qui també se li
va oferir- ,quan estava pactada i preparada per fer a la Fundació Iluro. Però d’antològiques
res, i d’ensenyar les obres que va lliurar al Museu de Mataró, tampoc.
Per això segueixo amb la mala llet latent, que explota quan
veig que el divendres vinent tenen lloc, i a la mateixa hora, la inauguració de
quatre exposicions a la comarca, la Sant Lluc a la Fundació Iluro, Jordi Homar
a la Múndia, Nefer al Museu del Càntir d’Argentona i l’exposició de Picant a ca
l’Antiga.
Quatre inauguracions de sis llocs expositius del Maresme. Tant
costa fer una reunió i distribuir-se els
dies d’inauguració i aconseguir així una possibilitat de màxima audiència i
assistència. Si no ho feu demostrareu públicament que el vostre jo és més
important que l’art que dieu voleu difondre.
Com veieu no comencem amb serenor i bon fer l’escarransida
temporada d’art a la comarca. Esperem que el final sigui del tot diferent.
