CÉSAR MANRIQUE

 

He estat uns dies de vacances per Tenerife i Lanzarote i m’han servit per fer les paus amb César Manrique, el reconegut artista i arquitecte de Lanzarote, al que menystenia des de fa molts anys per la seva furibunda oposició al projecte de Tindaya que havia estat ser una de les idees més ambicioses, polèmiques i transcendentals de l'escultor basc Eduardo Chillida.

Em costava entendre la ferotge oposició de l’artista canari al projecte excepcional, per que aquesta és la definició adequada  al projecte que va llençar Chillida i del que hem pogut veure moltes visions prèvies, a través de diverses escultures seves, totes elles enormement atractives,  com va quedar ben palès  amb alguna d’elles  que s’exposaren fa un parell de temporades a la Fundació La Pedrera.

César Manrique és una figura idolatrada a les Canàries i especialment a la seva illa nadiua de Lanzarote on va desenvolupar un seguit d’actuacions creatives que ara prop dels cinquanta anys de vida, assoleixen una dignitat i un valor creatiu fora de tota mida.

I és que la lliçó magistral que dona l’artista , és que la creació artística / arquitectònica sols assoleix nivell de màxima dignitat quan aconsegueix conjugar en plenitud el sentit artístic amb el sentit natural de l’entorn i amb una mirada profunda al més íntim dels humans.

Passejar-se per el Mirador del Rio amb la vista frontal a la illa de la Graciosa, és d’una bellesa natural extrema, envoltada per una utilització i decoració del més alt nivell. L’home se sent ben poc davant d’allò que veu i sols pot aconseguir amb la mirada , una serenor d’esperit tot.

Menys interessant, degut a la seva extrema comercialització, és el cas de Los Jameos del Agua, però que en essència manté la vitalitat pròpia de la natura domada, amb un seguit d’actuacions  arquitectòniques / ecològiques que provoquen el màxim de respecte.

Però  al meu entendre , és la seva casa museu la que et permet endinsar-te en el seu pensament íntim més rigorós. Curiosament és el menys visitat de les seves actuacions quan al meu entendre assoleix en el mateix, el conjunt de plasmació de les seves idees que realitza de la manera simple, sense l’afany de grandiositat pública  que existeixen en els altres treballs.

En ella, a més de poder gaudir de les seves obres personals  en la vesant plàstica, una vessant molt desconeguda i amb qualitat apreciable, sap gestionar la decoració ambiental de la multiplicitat dels seus espais generant un complex que cerca la simplicitat però sabent donar profunditat artística i creativa a tots i cadascun dels seus racons, creant un edifici màgic per la seva gestió dels espais i per la generació en tots ells de l’energia màxima que provocarà , sens cap mena de dubtes, la creació d’un ambient agradable i essencialment seré que xopa a qui el visita, aconseguint una comunicació plena i total.

Si afegim a això el seguit d’accions escultòriques en diferents indrets de l’illa, Manrique assoleix el paper de pare protector de la plàstica general total en una actuació que cal destacar .

Per tant si us acosteu a Lanzarote i estimeu l’art no us perdeu la visita a al seu de la Fundación César Manrique a la població de Tahiche. No us en enpanadireu.