He estat uns dies de vacances per Tenerife i
Lanzarote i m’han servit per fer les paus amb César Manrique, el reconegut
artista i arquitecte de Lanzarote, al que menystenia des de fa molts anys per
la seva furibunda oposició al projecte de Tindaya que havia estat ser una de
les idees més ambicioses, polèmiques i transcendentals de l'escultor basc Eduardo
Chillida.
Em costava entendre la ferotge oposició de l’artista
canari al projecte excepcional, per que aquesta és la definició adequada al projecte que va llençar Chillida i del que
hem pogut veure moltes visions prèvies, a través de diverses escultures seves,
totes elles enormement atractives, com va
quedar ben palès amb alguna d’elles que s’exposaren fa un parell de temporades a la
Fundació La Pedrera.
César Manrique és una figura idolatrada a les Canàries
i especialment a la seva illa nadiua de Lanzarote on va desenvolupar un seguit
d’actuacions creatives que ara prop dels cinquanta anys de vida, assoleixen una
dignitat i un valor creatiu fora de tota mida.
I és que la lliçó magistral que dona l’artista
, és que la creació artística / arquitectònica sols assoleix nivell de màxima
dignitat quan aconsegueix conjugar en plenitud el sentit artístic amb el sentit
natural de l’entorn i amb una mirada profunda al més íntim dels humans.
Passejar-se per el Mirador del Rio amb la
vista frontal a la illa de la Graciosa, és d’una bellesa natural extrema,
envoltada per una utilització i decoració del més alt nivell. L’home se sent
ben poc davant d’allò que veu i sols pot aconseguir amb la mirada , una serenor
d’esperit tot.
Menys interessant, degut a la seva extrema
comercialització, és el cas de Los Jameos del Agua, però que en essència manté
la vitalitat pròpia de la natura domada, amb un seguit d’actuacions arquitectòniques / ecològiques que provoquen
el màxim de respecte.
Però al meu entendre , és la seva casa museu
la que et permet endinsar-te en el seu pensament íntim més rigorós. Curiosament
és el menys visitat de les seves actuacions quan al meu entendre assoleix en el
mateix, el conjunt de plasmació de les seves idees que realitza de la manera
simple, sense l’afany de grandiositat pública que existeixen en els altres treballs.
En ella, a més de poder gaudir de les seves
obres personals en la vesant plàstica, una vessant molt desconeguda i amb qualitat apreciable, sap gestionar la decoració ambiental de la multiplicitat dels seus espais
generant un complex que cerca la simplicitat però sabent donar profunditat
artística i creativa a tots i cadascun dels seus racons, creant un edifici
màgic per la seva gestió dels espais i per la generació en tots ells de l’energia
màxima que provocarà , sens cap mena de dubtes, la creació d’un ambient
agradable i essencialment seré que xopa a qui el visita, aconseguint una comunicació
plena i total.
Si afegim a això el seguit d’accions
escultòriques en diferents indrets de l’illa, Manrique assoleix el paper de
pare protector de la plàstica general total en una actuació que cal destacar .
Per tant si us acosteu a Lanzarote i estimeu l’art
no us perdeu la visita a al seu de la Fundación César Manrique a la població de
Tahiche. No us en enpanadireu.
