Vaig conèixer artísticament a Belen Vilanova per l’obra que
va presentar a la darrera col·lectiva de Sant Lluc. Era una abstracció
cromàtica difícil d’encasellar en qualsevol de les subestilísques de
l’abstracció, però era posseïdora a més d’una força cromàtica evident, d’un
concepte de ritme i equilibri notable.
Això va fer que aconsellés el seu nom , entre d’altres , a
Mateu Ros per a preparar la temporada expositiva de l’espai capgròs que ocupa
ara mateix amb la mostra “Cap a dins”. Una ocupació amb la sorpresa de que les
obres que presenta no son pintures i sí fotografies manipulades, i la sorpresa
afegida per a mi de la seva confessió de que aquell quadre , inici de tota la
història , és l’única obra pictòrica que havia fet, cosa que parla i be de la
seva concepció creativa i de la seva adaptació als més diversos medis formals
per a la seva comunicació creativa.
Belen Vilanova és una artista argentina ( san Juan 1985),
llicenciada i professora d’Arts Visuals
que de fa un any resideix a Mataró. Ella és artista “recién” arribada a
Mataró. I empro al paraula “recién” en el concepte que un company de feina argentí
em deia, tot explicant-me que “recién” no solament posseïa el significat de
“fer poc temps” i sí el concepte de que estant aquí , encara hi havia el senyal
de pertinença allà, com si encara no hi hagués hagut el trencament i no existís encara la distància mental, i sí sols la física.
Com a bona argentina
Belen Vilanova s’interroga de manera constant i permanent al respecte de
si mateixa , en aquest psico- anàlisi al que tant acostumats estan i tant
estrany ens sona nosaltres. Mancada
potser, ara i aquí, d’un psicoterapeuta
individual , Belen Vilanova resol aquest problema amb una psico teràpia pública
en la que expressar els eu sentiments , els seus temors, les seves pors i més
que res les seves reflexions sobre la vida, en aquet cas la seva, sotmesa ara a
un procés de modificacions i canvis intensos i difícils de preveure , alhora de
la necessitat d’adaptar-se a uns nous conceptes vitals i ambientals ben
llunyans d’aquells als que estava acostumada.
Així entén la creació artística com “una via d’explorar el
sentit de les coses i d’un mateix”, i per aconseguir-ho treballa amb
autoretrats fets a la platja de Mataró,( el mar i la platja , uns elements que
la tenen encisada des de la seva arribada), fotografies a les que aplica els
més diversos elements orgànics , entre ella la pròpia aigua de mar, per que
actuïn damunt les mateixes i modifiquin així de manera ostensible i
considerable el seu resultat aparent. Unes modificacions variades i variables,
en tota l’escala del gradient, des de les més subtils a les més intenses i
colpidores, aconseguint així una profunda reflexió al voltant de la identitat ,
el pas del temps, l’adaptació a uns nous
entorns, etc.
Unes reflexions que explica de manera exhaustiva en el seu web i que podeu trobar , - us aconsello
la seva lectura-, en aquest enllaç: http://belenvilanova10.wixsite.com/belenvilanova/transformaciones-de-la-propia-imagen
Unes imatges que fora del valor d’autoanàlisi que significa
, gaudeixen d’una potència plàstica molt
intensa i son plenament sugerents en la simple façana visual, façana en la que
mai hem de quedar-nos i sí depassar-la per entrar en la juguesca que ens
ofereix l’artista i que poden transmutar i fer paral·lela a les nostres pròpies
i personals vivències individuals.
Una exposició d’aquesta nouvinguda artista contemporània a
la que augurem positius èxits en la carrera que compartirem. Carrera que
s’inicia amb aquesta exposició a l’espai capgròs que us recomanem amb plaer.
(Les imatges han estat extretes de les xarxes socials)
