Un cartell és ,segons la GEC, “un full manuscrit o imprès, que serveix per
anunciar alguna cosa, que sovint combina imatge i text”. El cartell ha esdevingut
des de fa molts anys un element imprescindible per comunicar al públic en
general un esdeveniment, sigui del tipus que sigui, i cridar amb ell la seva atenció.
A Mataró el cartell ha tingut una importància artística
i comunicativa important degut a la transcendència assolida per el cartell de Santes
que durant molts anys va estar en mans dels grans artistes locals i que des de
fa uns anys està caient en qualitat a alta velocitat, per les malaurades eleccions
en els artistes a qui s’encomana.
Havent-se perdut a la ciutat altres cartells
importants com el de Fires, o el de l’11 de setembre, i havent decidit el
consistori que en sigui “imatge municipal” el seu responsable, ha aconseguit que
el disseny elimini del tot a l’art en aquest menester i així la cartellistica ha
perdut el seu pes com a element comunicatiu plàstic a la ciutat.
La Setmana Santa mataronina, amplament recolzada
per l’Ajuntament local, ha tingut de sempre un cartell anunciador de la seva
activitat, però aquest ha estat dominat quasi sempre per la imatge fotogràfica
( veure https://setmanasantamataro.blogspot.com/2016/09/els-cartells-de-setmana-santa-de-mataro.html
) amb escassa presència de l’obra artística, que apareix amb el fluix cartell
de J.M. Ayala (2018) i principalment amb els treballs de Mònica Torralba (2017 i
2021), essent el primer d’ells prou remarcable.
Recuperada la imatge fotogràfica per les
darreres edicions, i l’any passat amb un simple i afeccionat cartell realitzat
per la malaguenya Estefania Recio-García, ara ens sorprenen amb un pèssim
cartell, que ens retrotrau a mitjans del segle passat, realitzat per el
sevillà Daniel Jiménez Díaz , llicenciat en Belles Arts però evidentment no
artista, que confegeix una imatge que ens retrotrau al passat , obviant el
paper essencial d’un cartell.
Sincerament crec absolutament vergonyós anar a buscar a mil km. de distancia a pseudo artistes de més que dubtosa qualitat per fer el cartell de la Setmana Santa de la ciutat de la que tant orgullosa n’estan el nostre Alcalde i diversos regidors. Un exili creatiu que no puc entendre de cap de les maneres, a menys de que obtinguessin una obra d’un més que reconegut artista. A Mataró hi ha més d’una cinquantena d’artistes que superen en nivell i qualitat , als artistes escollits en els dos darrers anys.
Per això crec que l’organització hauria de
replantejar-se seriosament l’elecció del cartellista dels anys vinents. Una cosa
es portar un artista y una obra de qualitat, però fer un encàrrec a mil km per
obtenir una obra de més que minça qualitat, de cap de les maneres. Per tant, amb
un any de temps cal replantejar-se el tema i tornar a la força artística de la Setmana
santa mataronina, aquella que de la mà de Jordi Arenas i la imatge dels Dolors
va provocar una revolució a la ciutat.
