NOVEMBRE PRIMAVERAL

Si hi ha un moment difícil per exercir la crítica aquest és quan s’ha de comentar una exposició d’algú que està en els seus inicis. El resultat global a bon segur que serà obvi, ens trobarem davants unes mancances tècniques, davant d’unes estructures constructives de l’obra que a bon segur hauran de ser molt millorables, podrem trobar uns pocs detalls positius i a bon segur un munt de negatius, però no haurà de ser aquest el punt de mira del judici i sí en canvi un altre de molt més eteri com és el de la intuïció de preveure si en aquell major o menor desgavell, hi ha aquella espurna que ens permet preveure que allà hi ha “fusta” per començar un caminar artístic .

Laura Llobet és una joveníssima artista  que realitza a Dòria Llibres el seu debut expositiu . I la seva exposició “Novembre” respon a la perfecció a la mostra d’una artista debutant amb possibles. Tècnicament es mou amb una certa soltura , però com és habitual en els casos dels principiants cada quadre no és una sola obra i sí en canvi és un mix de treballs que acaben confegint una obra única que no global, el que les converteix en peces  generalment desestructurades amb equilibris descompensats.

Cromàticament es mou en la mesura en l’afany de crear uns ambients agradables i dolçament poètics, fet que en bona part aconsegueix però al preu de diluir la intensitat de l’abstracció creant un to massa decoratiu, tou i mancat de vibració.

Tota aquests prèvia  son unes consideracions tant reals com lògiques en les condicions de l’artista , i molt especialment per aquesta pressa expositiva que tenen tant ella com tants debutants , quan haver esperat una mica i assentar conceptes hauria estat molt més aconsellable i amb uns resultats finals molt més fiables.

Per que aquí està la clau de tot, l’assoliment de un certa solvència en l’idioma plàstic. I davant del presentat els meus dubtes estan en si de veritat l’abstracció és la línia real d l’autora , o és conseqüència d’un sentiment d’admiració, delectació, respecte, i mimetisme envers qui més l’acarona. Cal tenir en compte que si el novembre del títol és per que en ell s’ha gestat l’exposició, en el mateix temps encara la figuració era el que l’artista publicava en les xarxes socials. I els canvis dràstics no existeixen en l’art i si el canvi per evolució, que sempre ha de ser pausat i reflexiu.

Però com dèiem al començament el més important en aquestes exposicions no està en el vist i sí en aquella ànima interior que roman amagada però que ens permet ensumar el flaire d’un veritable art. I sí, penso que aquí existeix ànima d’artista , però cal com no treballar i molt. I quan ho diem no és tan sols en l’apartat tècnic, i sí essencialment en el sentit del concepte creatiu.

Laura Llobet ha de  decidir quin és el camí més adient per a expressar de manera més clara i precisa les seves emocions i sensacions  artístiques. I aquesta és una reflexió personal davant la qual no caben  influencia  ni pressions. Ha de ser una reflexió de solitud i de mirar mol endins. Aquesta decisió serà la que marcarà de manera definitiva l’esclat o no, d’aquesta intuïció artística que ara sembla amagada però per a la qual a  un li és fàcil apostar, això sí, cal que  en el procés hi hagin les suficients dosi de reflexió, tranquil·litat i humilitat. En la teulada de l’artista hi ha el seu futur.

(les fotografies han etat extretes del web de l'artista)

SUITED. EDUARD NOVELLAS

L’Eduard Novellas és un d’aquests joves autors, encara que això de joves ja s’està quedant un xic enrere ,  que tenen molt clar que si volen  ni tan sols surar  en el món de l’art , els hi caldrà no tan sols treballar molt ans també formar-se encara més.

Per això l’Eduard Novellas, inoculat amb el verí de la gràfica per Pepe Novellas i Manolo Prieto , ha entès que si bé la pintura és una finalitat  en moments com els actual potser la gràfica és una sòlida sortida i per això ha seguit submergint-se en els seves diferents possibilitats , ja sigui amb col·laboracions contemporànies amb els grans mestres Jordi Rosés i Pillar Lloret , com apuntant-se a cursos avançats en llocs tan poc glamourosos per un jove  com és el més que centenari cercle de Sant Lluc on ha aprofundit en una nova possibilitat gràfica com ho és substituir la pedra litogràfica per paper polièster.

És amb aquesta novedosa tècnica que Edu Novellas presenta un seguit de treballs de la seva sèrie “Suited” en l’especial espai de Dòria llibres que seguint el seu caminar matxembrat amb la cultura mataronina obre ara la seva finestra plàstica tot col·locant entre la magnificència de l’obra literària present en l’espai, un grup d’obres de Novellas en les que ens fa avinent la seva crítica , dura i potent , a aquest grup de persones que en realitat sons els que maneguen el món. Gent sense cara coneguda , però encorbatats , ben vestits, endiumengeats hauríem de dir, que amagats de tothom decideixen , quasi a l’atzar, la vida de tantes i tantes persones vulgars com cadascun de nosaltres.

Amb un encaix perfecte entre intencionalitat i tècnica , Novellas estructura unes peces atractives en el visual i en el sentit crític que mostren una vegada més la capacitat creativa d’aquets jove artista , destinat sens dubte a ser un dels considerats en el nostre entorn més proper.

Mostra a visitar i estic per dir que per anar més enllà, ja que l’acurat del preu el converteix en una veritable temptació plàstica per aquestes festes que s’acosten.