XARXA BARON
La setmana passada es va fer presentació pública de la plataforma de suport a Joan Antoni Baron per a tal d’aconseguir la reelecció com alcalde de Mataró. Com que més d’un m’ha preguntat , a vegades amb un to d’un xic de mala intenció, si pensava adherir-me , he cregut que està bé explicar de manera pública la meva decisió, ja que a fi de comptes un no té res a amagar.
Fa quatre anys vaig ser dels primers a afegir-me , de motu propi, a la llavors “Plataforma Alcalde Baron”. Una adhesió de la que es va aprofitar publicitàriament la plataforma , fet que en certa manera m’honorà. Em vaig adherir ja que creia que Baron era la millor opció política i personal per assolir l’alcaldia de Mataró i també per que vaig entendre que la Plataforma podia ser una manera d’incidir en la política del cada dia. Que estant formada per gent amb cara i ulls, podria i seria aprofitada per donar opinions , presentar propostes , ser en certa manera coartífex de la política ciutadana. En certa manera , i per entendre’ns , com una mena de senat clàssic.Fet que no va succeir.
Ara , quatre anys més tard , i malgrat les moltes decepcions personals que m’ha produït l’alcalde Baron , segueixo pensant que és la millor opció personal i política per a dirigir a la ciutat cap el futur incert del moment i per tant , i si no hi ha un gran terrabastall , tindrà el meu vot. Però votar-lo no implica un suport incondicional que és el que cada vegada més exigeixen aquests plataformes , ara dites “xarxes” i que en realitat el més correcte seria dir simplement “Club de Fans”.
Res tinc a dir , o millor dit molt i bo tinc a dir , dels promotors. Excepte en el cas d’Oriol Cortada a qui no conec , amb la resta hi ha prou sintonia. Amb Lluis Garcia podríem explicar moltes històries de joventut i d’estiu en aquells mítics campionats de Futbol sala al Centre Parroquial d’Argentona. Amb Emili Suriñach i Eugenia Mugnani podríem parlar molt de literatura i d’art i Ramon Manté és una persona que jo col•locaria en qualsevol llista electoral. Però està clar que una cosa és Baron alcalde i altra la gent que l’acompanya en la seva candidatura i quin serà el seu programa electoral.
Per raons professionals, - estic de guàrdia –,no podré assistir a la jornada de treball de dissabte vinent, on a bon segur es podran fer avinent algunes coses i es podrà apretar en altres, però està clar , algú creu que amb els noms que corren per arreu i que fora de sorpresa seran els que conformaran la llista , es pot anar en lloc?. I és que jo entenc , a bon segur que il•lús de mi , que el cap de llista alguna cosa té a veure en la confecció de la llista que l’acompanya.
Per això Baron alcalde , sens dubte: però amb la gent que li va al darrera això sí que son figues d’altre paner.
VOLTA CICLISTA A CATALUNYA
Sempre m’ha agradat el ciclisme. De jove , - catorze o quinze anys -, juntament amb els amics era estrany el dia en que no ens enfilàvem cap el Vallès , travessant la serralada per anar a berenar a Cardedeu, Llinàs o La Roca.
Després de veure la retransmissió de l’etapa del Tour , temps de Merck, Gimondi , Poulidor , Ocaña etc , agafàvem la nostra bici “de carreres” i a fer kilòmetres. La nostra etapa reina era Argentona , Dosrius , Can Bordoy , Llinàs, Cardedeu , tornar a Dosrius , Parpers , La Roca , Sant Bertomeu, Orrius i tornada a Argentona. Només de pensar-hi ja estic esgotat.
L’any 71 es va celebrar la Volta del cinquantenari, considerant com a tal ja que es celebrava la volta cinquanta , dons als començaments i durant la guerra hi havia hagut els corresponents parèntesi. Per fer-la grossa es va demanar la col•laboració de la gent del carrer amb la venda de diplomes personalitzats en els que constava el nom del col•laborador. Em va venir de gust i aquest és el bon record que ara , quaranta anys més tard , ensenyo amb tot orgull.
Que sigui una bona Volta.
