MONOGRÀFIC.- ALBERT MOLEÓN

 

Comença l’any el Museu de Llavaneres, presentant l’obra del barceloní  Albert Moleón, un artista que afincat a la població maresmenca  practica un art si més no peculiar, que si bé es podria identificar per els entorns de de l’Expressionisme Abstracte o de l’Action Paintng Abstraction, a un li queda el regust d’una pintura més personal en la que la diversitat , el to i la manera d’expressió van caminant d’obra a obra, sense trobar cap línia que identifiqui el conjunt.

Passejar-se per l’exposició d’Albert Moleón  és com fer-ho per una col·lectiva en la que els autors , i sí, uso el plural, ja que la passejada és llunyana al concepte individual de la creació d’un autor, i en canvi s’acosta a una plurilingüe mostra en la que diversos autors juguen  a presentartots ells una obra cromàtica fonamentada en l’abstracció, però no una abstracció diguem que racional, ans més aviat tot el contrari.

Ens diu el protagonista de tot, l’Albert Moleòn, “que estudia exhaustivament els moviments abstractes històrics i viscuts. , impressionisme, expressionisme, orfisme, action painting.., prenent nota de les pràctiques de molts mestres per fer servir les seves tècniques, expressions i sentiments. Sempre buscant l’espiritualitat a cadascuna de les seves obres i reflectint la personalitat de l’artista.”

I jo li diria que aquesta acció està molt bé, per prendre idees que li puguin servir per concretar el seu ego pictòric però que és una greu errada quan simplement serveix per fer unes obres a la manera de , o en forma i concepte de..

L’art és un concepte individual, que en la seva constància i repetició conceptual crea una personalitat i un estil determinat, que podrà plaure o no a l’espectador i al públic en general, però que serà la representació plàstica interior de l’artista. Qualsevol altre cosa , serà un simple procés tècnic que podrà agradar en la individualitat però que no pot ser considerat en la generalitat, com ha de ser l’obra d’un artista.

I Moleón està en aquest punt. Coneixedor per la seva veritable professió de publicista, de quina és la manera d’entrar en la ment i en el negoci de l’art, recrea unes obres plenes de llums i colors que poden agradar en l’individual, com m’ha passat a mi mateix, en la simple visita a l’exposició, però que una vegada pensades , meditades i examinades fora del marge purament visual, es evident que no diuen res fora d’un cert plantejament colorista, molt per sota del plantejament cromàtic abstractiu, al que ni tant sols s’hi acosta.

Ens trobem dons davant d’una expo de les que jo considero enganyosa, en laque s' apunten algunes obres , que un podria acceptar en la individualitat, però tot s’enfonsa en el sentit col·lectiu d’una dispersió total el presentat que converteix el conjunt en una mostra insípida, malgrat el bigarrament del color, i que queda en un no res al poc d’abandonar la sala.  

Un mal començament d’any per a la sala de Llavaneres, espai que sempre lluita , i generalment amb tot encert, per una programació acurada, atractiva i intensa per aquells que confiem cegament en e lseu bon paper.

 

Albert Moleón  Monogràgic

Museu de Can Caralt. Sant .Andreu de Llavaneres

Del 13 de gener al 12 de febrer de 20023

TEXTURES I COLORS. ALBERT MOLEÓN

 

Fa poc més d’un mes que Albert Moleón tancava la seva exposició a la sala d’exposicions de la casa de Cultura de Sant Vicens de Montalt  quan ja en presenta una de nova al mataroní espai de La Cúpula Art Gallery, en la que hi va exposar encara no fa dos anys , amb el que segueix en l’enfebridora bogeria expositiva en la que s’ha embarcat.

No se’n adona que l’art precisa de producció silent i  que sols cal exposar quan hi ha alguna cosa nova que dir i que no val repetir permanentment les mateixes obres de manera cansina i sense horitzons i més si es fa en el mateix territori cultural com és el Maresme, com per exemple succeeix ara en que la peça mostrada en  el  cartell correspon als temps de la seva exposició al casal de Llavaneres.

El cert és que encara que no el conec personalment i mai he conversat amb ell, penso que és una persona molt inquieta que recerca de manera permanent la seva realitat plàstica, però alhora crec que confon la realitat artística amb  la realitat comercial.  Encara que ell es considera, segons hem llegit en una entrevista, com un expressionista abstracte pop (sic) crec que és difícil de definir ja que les seves exposicions son un poti pori de personalitats,   

Albert Moleón ve del mon de la publicitat, on el degoteig constant i permanent d’una imatge pot arribar a assolir uns resultats importants, però en el que també una sola imatge, de gran impacte i qualitat, és capaç de marcar de manera permanent una marca. En la dualitat, crec que ha escollit malament, i prefereix arribar per concatenació més que per qualitat.

Moleón és un artista que té elements per assolir el que pretén, té una mirada actual plena de força i color, té un llenguatge abstractiu que pot arribar principalment a la joventut, però alhora té l’entossudiment de creure’s en possessió de la veritat, quan no és així. Penso que podria assolir molts millors resultats, si no tingués tanta pressa, si reflexiones sobre ell mateix, i intentés aclarir quina és la seva línia artística.

Aquesta exposició hauria de ser definitiva per a ell. Cal un obligat stop pera la reflexió. Mirar d’entre les seves múltiples modalitats quina és aquella que s’acosta més al seu interior i desenvolupar-la fins a l’esgotament, deixant de costat tota la resta. Segur que així arribaria a un art que representes el seu propi jo, per que de seguir com ara es perdrà , com ja ho està fent, en el poti poti indiscriminat d’una orgia cromàtica i una estilística sense determinar

 

Textures i colors.  Albert Moleòn

La Cúpula Art gallery

A partir del 9  de novembre de 2024

 

 

ALBERT MOLEON. LA CÚPULA

 

Segueix la Cúpula en el seu desitjable afany i desig de formar part de manera ben activa del ritme expositiu mataroní, però encara li manca el suficient coneixement d’artistes i entorn per establir una dinàmica expositiva positiva.

Ara , en aquest mes, presenta l’obra de l’artista llavanerenc Albert Moleón i malgrat el nivell de l’exposat, l’exposició cau per si sola, ja que és la còpia quasi mimètica, amb un parell de peces diferents, de l’exposició que l’artista presentara en el Museu de Llavaneres el passat mes de gener., fet que ens obliga a referir-nos  al comentari que allà vàrem realitzar ja que no hi ha res de nou per a poder  dir i valorar.

I és una llàstima que certs artistes prenguin aquestes repeticions expositives com si en el món actual no hi hagués la suficient difusió de les exposicions com per que qualsevol bon afeccionat, en sàpiga el catàleg i el que trobarà.

És per això que us adrecem a la lectura de la crítica que vàrem realitzar per Llavaneres que és plenament vàlida per aquesta exposició, amb la petita dulcificació de la valoració de la mateixa ja que és obvi que els dos espais no son de la mateixa alçada i per tant mereixen el mateix comentari, que hauria de ser més suau  en aquesta ocasió.

Repeteixo la meva mirada d’un exigència major per a l’artista que precisa centrar-se en un sol camí, el que cregui més convenient, i desenvolupar-lo al màxim, oblidant-se d’aquest calaix de sastre plàstic que ens ofereix en cada ocasió.

 

Albert Moleón

La Cúpula. Mataro

De mitjans d’abril a mitjans de maig de 2023