dilluns, d’abril 09, 2007

VACANCES

Que bé que han anat aquests quatre dies de vacances, i això que no he sortit. Dic vacances ja que he fet el no habitual: actuar en un parell de coses pendents a casa d’aquelles que sempre vas deixant, repassar treballs amb la filla, no obrir l’ordinador per mirar correus ni blogs fins aquest matí, fer migdiades , mirar alguna que altre peli...Sopar amb els amics amb els que sí marxarem de vacances aquest estiu i anar preparant les visites a fer a partir del nucli central del Llac de Garda...
És a dir molt i res alhora. Vacances en una paraula.

BLOGS

ART

En faig repassada començant per el meu, i em trobo que he aconseguit allò que diuen és el gran èxit de tot aquell que disposa d’un blog, que els que opinen en el mateix estableixin entre ells la discussió.

Això és el que està passant amb Ismael Cabezudo ( artista i professor del batxillerat artístic de Sta Anna i en Pau Alzina Roura ( pseudònim) . Els conec als dos i tinc clar que em decanto més per en Pau, bon artista, bon pensador i amb una capacitat d’anàlisi superior, i potser al ser coetanis de generació, amb un pòsit semblant i una mirada cap el futur més o menys parella.
A Ismael Cabezudo el perd un cert afany de protagonisme no assolit encara en la seva carrera artística , que estic convençut li arribarà ja que li he vist forces coses interessants , però mancades d’una certa continuïtat.

Per el que pertoca a les exposicions d’alumnes d’artístic, ja he dit que deixava el tema com a finiquitat en el que pertoca a la fase escrita. En el tête a tête oral, m’hi apunto quan vulguin.

L’únic punt del que caldria pertinent explicació és el del fet que sols els alumnes de Sta Anna exposin aquesta temporada de manera pública. Per el que sé , l’exposició actual respon a una convidada per part del Sant Lluc. Convidada que varen ampliar al batxillerat del Satorras, que no va acceptar , i que no es va fer als alumnes del GEM.
I en el cas de Ca l’Arenas?. S’ha tingut la mateixa consideració en forma de convidada semblant, amb els altres centres de la ciutat que també tenen batxillerat artístic ?. Estic per assegurar que no hi ha hagut gestió amb els altres centres , i que la convidada respon al “pagament” de l’ús per part de Can Xalant del nom del batxillerat artístic de Sta Anna en el projecte inicial que es presentà per arreu, quan no existia cap mena de compromís.
I el que dic no és informació confidencial de cap mena. Davant meu i d’altra gent en Pep Dardanyà en demanava disculpes ( no de la convidada i sí del mal ús) el dia de la presentació de Ca l’Arenas als artistes locals.

POLÍTICA

L’altra punt de fricció està en la vessant política. El tema de les llistes crec que està clar per a tots. Francesc Amat , aquest jove al que jo fitxaria per un lloc preeminent per qualsevol llista i al que si tingués un mínim poder a l’Ajuntament jo ja estaria fent-li ofertes per captar-lo tan sols acabi el seu doctorat , repetia el que tots diem. En Baron un magnífic alcalde , la llista, una pèssima acompanyant.
Dir això, i dir-ho ben fort amb totes les lletres i amb personalitzacions evidents , no és donar armes a l’enemic , com se’m queixava un altra bon amic que està en les llistes. No matem al missatger. Els que donen armes son els que van fer la llista i aquells que essent dels escollits , expliciten personalment les seves incapacitats.

Dic tot això per la gran remor al voltant de Carles Fernández. En públic i en privat m’arriben veus oficialistes que em recomanen que parli amb ell , que és un bon jan , treballador i necessari per el partit. Dons molt bé, i jo que me n’alegro . Parlar sempre és bo , per mi quan vulgui. És clar però que m’haurà d’explicar algunes coses.

Carlos Fernández i Anna Bruguera eren els representants del PSC en el sí del PMC. Aquesta legislatura i sols en el que es refereix al tema artístic han passat fets tan importants i que sols succeeixen cada uns quants mandats, com la creació de Can Xalant , la posta en marxa de Ca l’Arenas amb el seu pla d’usos i el seu projecte expositiu. A un altra nivell ha existit el projecte del Fons d’Art d’Artistes locals , i la unidireccional programació del PMC amb una única aposta per l’art , mal anomenat , contemporani, i el rebuig generalitzat a qualsevol altra tipus de creació artística.

En cap d’aquests importants fets existeix en el decurs d’aquests anys cap interpel·lació ni queixa per part seva i sí en canvi els seus vots son afirmatius , recolzant per ex. el pla d’usos de Ca l’Arenas que tant costarà refer en els propers anys per poder normalitzar l’estructura i l’ús de l’equipament.
Mai m’ha demanat cap mena d’opinió, ni a mi ni al bon grup de creadors de nivell amb els que he parlat. Igual desconeixement d’ell en tenen conreadors d’altres activitats culturals.
En el que a mi pertoca i al Fons d’Art me n’alegro i molt que en sigui partidari. Més content n’hauria estat de que hagués explicitat aquest recolzament en el PMC , com sí van fer Ramon Prujà (ERC) , MªJosé Recoder (CiU) i Manuel Roca (PPC).

És a dir que la seva actuació en el sí del PMC en l’apartat essencialment cultural va ser pèssim . Per això és natural que aquells que creiem en que la cultura ha de ser un dels eixos fonamentals dels propers anys , ens estirem del cabells al trobar-lo col·locat en segura posició de sortida.

De la resta , de les seves opcions personals , dons son això, personals , i si el fan feliç , dons magnífic. Però alguna cosa deu haver passat quan han desaparegut escrits i fotografies. Quan un defensa una manera de fer s’ha de ser conseqüent amb ella. I més si es pretén ser regidor d’una ciutat com Mataró a la que no acabem de cuidar com cal, en el que pertoca a aquells que l’han de dirigir.

O sigui que punt i apart. El meu vot serà per el PSC i intentaré convèncer a qui calgui que votar Baron que és el millor per la ciutat i el seu futur. Però, si us plau, no em feu combregar amb rodes de molí. Hi ha gent que sobra. I si estic errat, que és possible, que algú m’ho demostri . De tot cor que m’agradaria .

EXPOSICIONS

Malgrat les vacances hi ha fets que son ineludibles. Veure una exposició i encaminar-se a ella és un vici de difícil domini.
S’ha de dir però que en aquests dies m’he comportat. Sols tres exposicions i les tres son visitables.

Una és “Viatgers de l’Espai" i és a l’Ateneu Caixa Laietana. Potser ara la carrera espaial queda un xic en segon terme, però aquells que un dia de finals de juliol ens vàrem quedar a veure aquella televisió en blanc i negre per veure aquell “petit pas per l’home, però gran per la humanitat” , la NASA ha estat un dels nostres gran mites.La mostra de l’Ateneu , amb detalls, curiositats i peces de Museu , ens ofereix una possibilitat de veure la realitat d’allò que tan sols havíem imaginat. La seva visita ha estat per a mi , tot un plaer.

Les altres dues exposicions han estat al Monjo. Per un costat exposa Salvador Rossell. Aquells que fa anys varen estudiar Magisteri a l’Autònoma el recordaran com el seu professor de Plàstica.
Ara retorna la Monjo després d’un grapat d’anys i es nota que la jubilació l’afavoreix. Si fa un temps eren aquells espais horitzontals i verticals els que dominaven el seu fer, com queda palès en un magnífic treball que domina l’entrada al meu estudi, avui sembla desfermat en un conjunt de peces que van de l’abstracció a la figuració, passant per el simbolisme i jugant amb qualsevol possibilitat tècnica , amb especial apreci per el col·lage.
Una exposició magnífica que us recomano , amb un afegitó encara més important, uns preus com caldria. Així es pot entendre el bon nombre de punts vermells que s’observen en l’exposició. Un paisatge cromàtic que un creia oblidat.

Acompanya a aquesta mostra , i en el segon pis del Museu, una exposició internacional de puntes de coixí. Val la pena visitar-la, i més si fem interludi per veure les peces de Monjo , però una vegada arribats a l’indret no deixa de ser un exercici curiós.
Del mes carrincló fins a la modernitat , de tot hi ha a la vinya del Senyor. I que com el que cal és ser positiu bo es quedar-se amb un petit ventalls de puntes que son veritables exercicis d’art actual de primer ordre. Una sorpresa absoluta a la que perjudica i molt un conjunt del que millor no parlar. Però encara que només sigui per aquells quatre treballs, paga la pena la visita.


SETMANA SANTA

Poc o res a dir. Ja sabeu que soc un descregut . Tinc com no , els meus records. El de petit , tres anys, veient passar encaputxats pel carrer Nou a casa de l’avi. De cop i volta un se m’acosta i em dona un caramel ( llavors era tradició ). Han passat els anys i encara ho recordo.
No crec gens amb passos i confraries. El pare ho era de la dels Dolors , si no vaig errat. Sempre m’explicava que com que el Divendres Sant era dejuni, una vegada acabada la processó , feien petar la xerrada a la sagristia tot esperant el toc de les dotze. Llavors ja era dissabte i ja podien fer el gran ressopÓ.
Penso que és un acte llunyà a la religió, fora de tradició, - al menys com es fa ara a Mataró- , i que està més en el folklore que en altra cosa, i em costa molt poder pensar que cal recolzar-ho com un fet identificatiu de casa nostra.

Dijous vaig veure un moment als Armats. Hi tinc bons amics. Creuen el seu paper i sempre riuen que jo els hi dic que son “els majoretos” . Em mereix respecte la seva tradició, però sincerament penso que estan fora d’òrbita. Son com aquells que representen lluites medievals a Carcasonne o a l’Anglaterra.
Setmana Santa. No se quantes processons, exemple viu de convivència , multiculturalitat, respecte , per no dir catalanitat. Curiosament de Caramelles, n’hi parlar-ne.

HOMENATGE

Llegeixo avui que Woody Allen ha decidit que Joan Pera tindrà un paper, sense paraules, en el seu proper fil que rodarà a Barcelona.
Emocionant homenatge. M’agradaria que qui pertoca en prengués nota i actues de manera semblant a Mataró.
Per cert , la ciutat ha fet homenatge mai a Joan Pera?. Potser comença a ser-ne hora.

VACANCES DE VERITAT

Com heu pogut observar aquest post és molt llarg. Cert que hi havia molts temes , però no en volia deixar cap al tinter.
La raó senzilla. Demà m’espera la melangiosa Lisboa , en una petita escapada amb la meva dona. Unes vacances que ens mereixem de totes totes.
O sigui que ja ho saben. Tanquem aquest blog fins divendres.
Que vostès s’ho passin be. Jo estic segur que així ho faré.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui ets tu com per conèixer els projectes presentats a la Mostra amb antelació i permetre’t fer una crítica abans de ser realitzats?
Que et creus com per jutjar d’elitista per estar a Can Xalant? Com no hauria de ser-ho, si és l’únic centre d’aquestes característiques? Perquè estar-ne en contra?
Qui et penses que ets com per dubtar dels projectes presentats a Ca l’Arenas o a l’espai f? Ni te’ls has llegit sencers, ni els has entès. Sé tant bé com tu que la “Sala 2” era l’habitació de l’Arenas. No siguis elitista com per tenir uns coneixements que creus que els altres no tenen.

No tens cap dret de dir ni fer tot això. I m’encantaria que ens informessis més endavant, sobre com escollir qui formarà part o no de la comissió del fons d’art local.

Perquè si realment el fons d’art local fos per “trencar aquesta sectorització i sectarització de l’Art de Mataró” El primer que hauries de fer és fer cas a en Jorge Carrión. Els teus escrits no tenen per a mi ni la mínima importància al criticar una cosa que desconeixes. Per això, no ets ningú com per jutjar a un artista ni d’enunciar res d’ell, ni el que fa, ni el que deixa de fer, ni la seva situació que tu suposes. Potser en algun moment em entrat a la teva vida professional? A la teva feina real? Amb mi sí que ho has fet, i crec que t’hauria d’importar de ben poc que estudiés a Elisava com per internet. Entenc que un blog és un espai obert d’opinió, per això dic la meva.

Seguint el debat:

Quan es deixa de ser estudiant? El PMC i el batxillerat de Santa Anna (perdoneu per la concreció) són els únics que donen suport a primera línia als estudiants que tot just comencen, al futur de Mataró com ja han dit. I tu ho titlles de fracàs i de mala qualitat. Quan és te el dret d’exposar, llavors? Si vas a veure una exposició feta pels alumnes, perquè demanes veure una exposició de professionals del que a tu t’agrada? Una cita diu: “Veu crítica, fes la teva elecció”. Bé, tothom coneix la teva elecció, la contrària al PMC i a tots els artistes que no estiguin protegits per tu. Sort que el meu objectiu no és tenir-te en bona consideració! Lògic que molts artistes ja no exposin a Mataró.

No me n’avergonyeixo si dic que he arribat fins aquí per un mestre. I qui no? Tant de bo sempre siguin tant bons com els que he tingut. I que mai deixi de ser estudiant. També m’agradaria dir-te que ni la meitat dels que ara estem llegint el teu blog ho fem de gust. No et consideris un triomfador perquè fem el debat aquí, fins ara no hi he escrit perquè no tinguessis aquest orgull però ja és massa tard. El debat el fem sovint al batxillerat. I d’això si que se’n poden sentir orgullosos els professors, i no tu. Els hi devem tot el que ens han donat. Tu mai ho sentiràs això. Que en saps de la carrera de l’Ismael Cabezudo si tot això ho ignores? Només hauries d’entendre que quan el jutgis a ell una part anirà per nosaltres.

Tampoc no et negaré que he sabut estar en el lloc i en el moment adequats com per arribar on estic. Suposo que molts altres artistes també han tingut aquesta sort. Friso per veure el dia en que algun crític aixequi el cap i et tregui el lloc. Si ara estàs aquí amb aquesta falsa autoritat és perquè també has sabut estar en el moment i en el lloc adequat. Si “any rere any et renoven la confiança” no és perquè els teus escrits siguin bons, sinó perquè ets qui remena tot aquest merder, innecessari, que esgota les forces de voler fer quelcom a Mataró menys a tu, que disfrutes, et sents important, i als pocs que volen sentir alguna cosa de cultura, es conformen amb les engrunes que dones.

Espero no haver escrit tot el que penso.

Albert Ibanyez

Josep Maria ha dit...

epsala! A Lisboa! No em diguis que no témportes la teva filla????? Ja saps qui hi juga dijous,no?
Salut! Llàstima no haver coincidit durant la meva estada a Mataró!
Salutacions cordials!

Anònim ha dit...

I perquè no li fas totes aquestes preguntes al teu amic Ivan Pera? Ell també es membre del Patronat rerpresentant als socialistes.

Anònim ha dit...

estic totalment d'acord amb l'Albert!!!!! Si senyor!!!!! Santa Anna dona opurtunitats als alumnes perquè poguem exposar! Els altres centres, almenys conec el cas del Satorras, això no ho fan, si els alumnes volen fer una exposició s'han de buscar ells la vida i han de trobar el lloc on exposar, per això poder van renunciar la proposta del Sant Lluc.

Ariadna Velasco

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb l'escrit per l'Albert Ibanyez.
Vostè senyor Pascual considera Mataró el seu regne de taifes particular, pretenent que la cultura de la ciutat és mogui exclusivament dintre d'uns paràmetres provincians i autàrtics, no vagi a ser que la gent es doni compte de la seva ignorància, vostè no té ni la capacitat intelectual ni la modèstia per aceptar res ni a ningú que primer no li hagi anat al darrera mendicant-li aixoplug.
Vostè no es mereix cap respecte perquè ha buscat amagar la seva falta de coneixements darrera del menyspreu als altres, vostè no es mereix cap respecte perquè ha buscat amagar la seva falta de dialèctica darrera de mentir descaradament, vostè no és mereix cap mena de respecte perquè s'atreveix a jutjar i criticar a tothom que no està d'acord amb vostè sense aceptar que el puguin criticar a vostè.
No s'equivoqui senyor Pascual no escriu crítica d'art, el que fa és presentar el seu currículum, on queda clar la seva frustació per no controlar, afortunadament per la ciutat, el PMC.
És patètic que s'atreveixi a qüestionar sobre aquests paràmetres el treballs d'uns nanos de 17-18 anys que són el futur artístic d'aquesta ciutat.
Xavier Roldan

pere pascual "pic" ha dit...

Respostes varies

Deixant de costat el tem artístic del que en parlarem com cal, vull fer dos puntualitzacions:
Tema Polític: Amb l’Ivan Pera m’uneix una bona relació. En aquesta legislatura han estat moltes les vegades que hem parlat, hem discutit. En poques paraules, hem vist els dos cantons de la moneda. Unes vegades ha dominat l’aspecte polític, en altres el real. Sigui com sigui hem parlat. Amb d’altres mai.

Per en Josep Mª:. saps abastament que per a mi l’Espanyol té un espai propi en el cor. Vaig jugar contra en Dani ( excel·lent jugador estil Solsona) , el meu fill justament treballa de fa uns mesos a la seva empresa, vaig néixer al costat de Sarrià i estic batejat a la seva parroquial. Però...
Tenia una escapada amb la dona de quatre dies a Lisboa. Hi ha sorteig i,,,,. Volen vols baratos i oferta d’hotel en orris. Solució , tornar abans.
Anada a l’aeroport amb taxista que aventura un 3-0 , i que ni tan sols s’apiada d’una filla periquita. Sopar mirant els samsung , amb un ai al cor quan en Gorka.... I arribada a Barcelona amb una quants joves periquitos en plena celebració, tot esperant la seva arribada.
Lisboa és magnífic , i un dia més amb la persona a la que estimes, i sense les altres persones a les que estimes més ( les filles) , hauria esta magnífic, però..
Si et serveix de con sol veure a Ramon Condal lluint moreno a Rossío, i veient els teus confrares exultants per arreu poques hores abans, un pot comprendre que ser de l’Espanyol es tan digne com ser-ho d’un Barça, que tant poc s’ho val amb aquesta colla de les que no mereixen ni tan sols testimoni.

Anònim ha dit...

PODRIES CORREGIR LES FALTES DE CATALÀ? PER EXEMPLE "DONCS"