dilluns, de maig 21, 2007

ATENEU CAIXA LAIETANA

No vull que se’m passi per alt la noticia que es feia pública la passada setmana del fet de les importants modificacions en els equipaments culturals de la Caixa Laietana. Variacions que comporten el trasllat del centre multimèdia , l’ampliació de la Biblioteca Popular i en el que pertoca a la passió particular , la consegüent ampliació de l’espai expositiu de l’Ateneu.

És ben cert que hi ha molt d’agrair a la Caixa Laietana en el que pertoca a la seva faceta envers l’art. Fa molts anys que hi ha prestat atenció amb exposicions de tot tipus i nivell, havent esdevingut durant molt de temps , especialment en temps difícils i conjuntament amb el Museu, referent del concepte artístic dominant en el país.

Però igualment s’ha de dir que ja fa un temps que ha perdut en bona part el nord. Les seves sales d’exposicions , en aquesta barreja de sala cultural i social, compaginant exposicions artístiques, amb altres de culturals, altres de lleure , sense oblidar les degudes a efemèrides diverses, les ha convertit en un poti-poti , que valent per a tot no ha esdevingut referent per a res.

Per això molt ens agradaria que aquesta nova possibilitat espaial , vingués acompanyada d’un tarannà que l’equiparés culturalment amb entitats properes i paral·leles en el que pertoca a importància i recursos, com ho puguin ser les Caixes de Girona, Terrassa, del Penedès.... , totes elles amb una forta infraestructura expositiva que els hi permet efectuar mostres artístiques de producció pròpia i aliena, de primera qualitat.
Aquest salt qualitatiu . juntament amb el salt quantitatiu en el que pertoca a espai , podria convertir a l’entitat en un veritable referent , en un punt de privilegi que ha perdut fa ja un temps
.
Esperem que el projecte sigui el suficientment engrescador com per obtenir uns resultats prou satisfactoris per la ciutat i per els amants de la cultura.

CAMPANYA

Segueix la campanya amb l’avorriment per bandera. No hi ha manera de que surti aquell projecte engrescador que motivi a la ciutadania , i encara que potser justament no es tracti d’això , i simplement es tracti de millorar en el dia a dia i en tots els components que ens permeten una vida millor, aquest run run de projectes repetits deixen adormit al poble pla que no sap per quin cantó tirar.

Una propaganda electoral carregada de projectes (PSC) en tant alt grau que els converteix en no llegibles. Molt millor en el senzill full explicitant les millores del barri , que es dona en les trobades de districte.
Propaganda molt d’estar per casa (CiU) com explicitant molt bé de que com que no hauran de governar , amb quatre pinzellades ja està tot dit. En canvi son sols quatre les pinzellades que ofereix ERC amb una imatge senzilla però eficaç. Potser massa pobre , però que obliga a llegir els seus conceptes.

Altra cosa son el PP i IC . Cadascun en el seu pal ofereixen una certa imatge de superioritat i distància. Sembla que ens renyin i en canvi no ofereixen una possibilitat de salvació. El pragmatisme obliga a una actitud, fora de la qual no hi ha camí.
Finalment la CUP , única força fora de l’Ajuntament amb possibilitats d’entrar en el mateix, ens sepulta davant de tal munt de propostes que fa que un ciutadà benpensant arribi a la conclusió que millor quatre de comptades i amb possibilitat de dur-les a terme, que aquesta pluja d’idees que sembla no portar enlloc.

Potser amb tot això queda clar allò que m’explicitava un bon amic. Si no hi ha fe , millor oblidar-se de tots. Però segueixo pensant que cal tenir fe , ja que Mataró té futur, i més si el proper diumenge guanya aquell a qui donaré el meu vot.

La llàstima és que potser és cert el que em deia avui mateix un altra company , preocupat com jo per la ciutat: Anem malament , em deia. Son uns conceptes tan diferents que ni tan sols s’acosten. Per resumir-ho, ni tan sols coincideixen en el sexe de la ciutat: PSC / femení ( per una Mataró) . CiU / masculí ( un altre Mataró ). La resta , segons , sense definir.

Però ja sabem que a Mataró som diferents. O algú coneix un poble que vagi a “mar” ( a ser possible cal pronunciar-se amb “c” final ) i no a la platja ?.