diumenge, de maig 06, 2007

“PIC”A - “PIC”A D’ART

Cap de setmana atrafegat amb moltes petites píndoles, totes elles ben profitoses. D’entre elles cal remarcar les que es refereixen al mon de l’art.

Fira d’Art al Carrer.

Ja en son dotze les edicions d’aquesta Fira que ja ha esdevingut tradicional en aquests volts del mes de maig.
Les Fires d’Art al carrer varen néixer com una aposta en contra de les galeries tradicionals. Davant dels elevats preus que costava poder fer una exposició com cal, fet que repercutia en l’increment del preu de venda final, un bon grup de professionals varen apostar per la fira com un punt de contacte directe entre “fabricant “ (artista) i “consumidor” (espectador / comprador) , tot tenint com a model alguna fira de bona qualitat que ja es realitzava al país , com la de St.Lluc a Olot.
El resultat va ser molt positiu en els primers anys , però ja en fa uns quants en que ha minvat molt la qualitat, ja que s’ha format un concepte de fira , amb qualitat disminuïda, repetició temàtica i de la pròpia obra, etc , essent molt pocs aquells que segueixen apostant per una veritable qualitat però a molt més bon preu per la desaparició dels intermediaris , com és el cas de David Salvadó , un excel·lent artista de Vilassar de Dalt que hauria merescut més surt de la que ha tingut.

La fira a Mataró no ha acabat de quallar mai, en especial per el refús que ha tingut dels propis artistes. Sembla com si exposar en ella fos baixar una categoria. Potser pot ser així per un bon professional, però per a tots aquells que lluiten per treure el cap, és una de les bones experiències a realitzar.

Dotze anys ja de Fira. El que quasi ningú sap és com va néixer i quins van ser els responsables de donar-li cos i vida. A bon segur que pocs encertarien els noms dels tres protagonistes principals.

ALBERT ALÍS
Vaig tenir el gran plaer de presentar l’excel·lent exposició que l’Albert Alís ofereix al Museu Monjo de Vilassar. Una excel·lent exposició en el camí que encetava en la darrera exposició de la Laietana , i que llueix magnífica en les “capelles” del Monjo.

Una presentació que per a mi va ser magnífic regal d’aniversari en acomplir justament aquesta setmana 32 anys de vida com a crític d’art.

Com em deien diversos pintors assistents a l’acte , no sé si és per felicitar-se o per acompanyar en el sentiment.


ESCULTURES QUE CREIXEN

Tots sabem que Joan Antoni Baron és un biòleg apassionat de la botànica. Podíem pensar per això que dels seus coneixements en podien sortir elements per que els arbres i les plantes dels parcs de la nostra ciutat tinguessin una millor creixença, i de manera molt especial , les recentment plantades en el nou Parc de Mar. El que no podíem arribar a preveure que a més de les plantes creixerien les escultures , o millor dit , l’escultura “Ondulacions” de Llucià González que presideix el magnífic espai.

Quan es va inaugurar el Parc un va dir que ja parlaria de l’escultura de Llucià més tard. Quan la va veure in situ no va entendre res, allà fallava alguna cosa. La conversa amb l’autor ho aclaria tot,: L’escultura estava incompleta i no s’acabaria fins aquest mes.

Avui hem vist com l’escultura ja ha crescut i agafa una volada que no tenia. Encara hi ha estris mecànics que la subjecten i encara queda el rentat final de cara per veure l’estat definitiu d’una peça que pot quedar escaient en aquell espai.

Però tota aquesta història és trista i lamentable. L’afany inaugurador es sempre discutible i no s’hauria de caure en aquests paranys, però el que es inconcebible és inaugurar una escultura que està a la meitat , i no dir-ho.

Llavors quan es fan apostes per l’art al carrer , potenciar la cultura artística i el treball dels artistes locals, et queda un regust d’oportunisme que no m’agrada.

El fet d’aquesta escultura de Llucià hauria d’obligar a unes explicacions públiques i pertinents.
Jo ,al menys , les espero.


1 – 2
Les apostes son sagrades i més si es fan amb la filla o amb els bons amics. Complir-les és un plaer quan has vist la cara de felicitat amb una victòria ben merescuda.

A més , que carai , que un va néixer i està batejat a la parròquia de sarrià , i alguna espurna deu haver quedat.

Així que Visca l’Espanyol !!!! , i no ho dic amb la boca petita, que dintre de res espero cridar ben fort quan guanyem la lliga.

2 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Benvolgut Pere, el dia de la inauguració, passada per aigua, en el meu breu parlament vaig dir clarament que l'escultura estava inacabada.
Lamento no ho entenguessis, però ho vaig dir.

pere pascual "pic" ha dit...

Agraït per l’aclariment.
No vaig estar present en aquella tarda de gossos en la que es va inaugurar. Però el cert és que enlloc he pogut llegir aquest aclariment d’obra inacabada i d’aquí l’error. Però, no hauria estat millor fer l’acte en un altra indret del parc i no confondre a la gent, que com jo, va pensar que aquella era l’obra definitiva?.
Son coses per millorar , però ja ho farem en les moltes inauguracions d’obres d’art de les que en gaudirem en la propera legislatura a l’entorn de la teva il·lusionant proposta artística.