divendres, de desembre 19, 2008

EXPOSICIONS A MATARÓ

Els magnífics periodistes del Capgròs afinen i molt en les seves editorials. Ara de nou encerten a la diana parlant d’aquest final d’any artístic a Mataró, on es presenten diverses i ben importants exposicions , d’aquelles que fan goig i conviden a passejar per la ciutat i anar-les a veure , i el que potser en aquest cas és més important , a gaudir.
( http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=3010&tipus=1 )

Però potser l’anàlisi en aquesta ocasió es queda curt i caldria escatar una mica més.
Certament aquest any ha estat ben joiós en el que pertoca a bons exposicions. Si fugim del fiasco permanent de Ca l’Arenas , espai amb una programació que exigeix a crits una remodelació total de plantejaments , en la resta ens hem mogut per camins en bona part satisfactoris.

Espai Capgròs ha mantingut la línia , Lolet Comas amb els seus habituals alts i baixos , s’ha mogut amb clara dignitat i la nouvinguda “espai enblanc” ha aterrat amb empenta.. Però si en canvi ens fixem en les sales “oficials” ( públiques o d’institucions) els resultats no venen d’una capacitat de gestió i de creació il·lusionant, ans el contrari , la il·lusió ha aparegut quan han acceptat propostes foranes.


Les exposicions de Torres-Garcia i Manuel Cusachs arriben al Museu no de mà de gestió pròpia i sí en l’acceptació per part de l’IMAC de dues exigències directes d’Alcaldia:

En el cas de la mostra de Torres-Garcia aprofitant la pressió de la gent del Sant Lluc a qui algú avisa molt abans de la producció de Caixa Girona i de l’ocasió única que es presenta per veure una gran exposició de l’artista uruguaià – mataroní. Una aposta que recolza Baron que s’implica en la mateixa.La de Manuel Cusachs és juguesca parella.. Alcaldia havia apostat per l’antològica i davant el retard accepta la proposta de Cusachs ansiós de veure reflectit públicament el seu esforç.

La mostra de Josep Cusachs a l’Ateneu Laietana veu també la llum davant un clar interès familiar i que l’entitat recolza de manera ferma, i la de l’Eduard Comabella que s’inaugura aquest cap de setmana és fruit del treball incansable , i de fa temps, de Jaume Simon , entomat al final per l’administració.

I així podríem anar parlant d’altres mostres igualment interessants , però m’agradaria tombar el mitjó per reflexionar al voltant de la cara fosca de les mateixes.
Queda ben clar que l’important és l’existència de les mateixes i per tant la possibilitat de que hom les visiti. Però el poder sembla quedar-se aquí i no pretén de cap manera anar més enllà. Publicitat inexistent , difusió mínima , accent en la importància ridícul, promoció didàctica indigne, i.......
Aquí està el gran problema. Per qui mana sols compta el poder dir s’ha fet això sense cap altra anàlisi complementari. I aquest és el gran error, El que val no està tan en la vàlua de les exposicions i sí en la seva transcendència , i d’ella en casos tan flagrants com el de Cusachs , art religiós i també Comabella , el poder públic , és a dir l’IMAC ni hi ha cregut ni hi creu, potser amb l’excepció del cas Comabella en que observant la volada que pot prendre la mostra , semblen despertar , encara que potser tan sols per poder-se apuntar un èxit que de cap de les maneres els hi pertoca ja que simplement hauran fet allò que és de justícia i és la seva obligació.
Fi d’any amb bones exposicions a Mataró , per no dir amb molt bones exposicions. Però que ningú oblidi que han arribat més de la mà dels esforços individuals que no pas d’aquells que enes representen i que ara ben joiosament està disposats a penjar-se unes més que immerescudes medalles.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I think I come to the right place, because for a long time do not see such a good thing the!
jordan shoes