L’espai Capgròs acull aquest mes,
en col·laboració amb la galeria Lolet Comas, l’obra de l’artista masnoví Gerard
Rosés sota el sugerent títol de “La bellesa de la quotidianeïtat”. Una
exposició en la que ens presenta un acurat recull de les seves obres habituals
amb cartró, ben acompanyades per un seguit d’àgils aquarel·les.
El treball de Gerard Rosés m’ha seduït
sempre des que el vaig conèixer allà la frontissa dels 90 mitjançant la Galeria
Lolet Comas que l’ha mantingut de manera fidel com un dels que podríem dir
artistes de capçalera. Una seducció inicial que es convertí ràpidament en
admiració en acudir a l’exposició de temàtica olímpica en el Museu de
Granollers, en el mític any 92. Avui , més de vint anys més tard, Gerard Rosés
manté viva l’essència d’aquell sentit artístic convertit en signe d’identitat i
un segueix rendit a la seva capacitat creativa , i el que és més important , la
seva capacitat d’expressar les emocions de les sensacions quotidianes.
.jpg)
Rosés treballa les seves obres
sobre cartró ondulat ( cartró d’embalar, normal i corrent) amb el que retalla
les seves figures i els seus objectes , que seran pintats , - colorejats quasi
hauríem de dir -, per ser col·locats de manera escenogràfica en aquests petits
teatrins que son el que en realitat esdevenen les seves obres. Unes obres
sempre difícils de definir en aquest equilibri perfecte entre la pintura i el
volum.
Però clar , la tècnica és mitja i
no pas finalitat , per això, encara que el material ( cartró ) i el seu
especial tractament ( color i volum ) siguin l’esquer per motivar l’atenció i
la mirada de l’espectador, aquest fet tècnic es dilueix ràpidament per assolir
protagonisme la filosofia vital que expressa amb tota intensitat l’autor. Una filosofia
de caire absolutament humanista, en la que l’home i quasi sols ell , n’és el
principal protagonista.
Gerard Rosés sembla voler practicar
una pintura en certa manera hedonista que ens vol transmetre els plaers de la
vida , però defensant no els teòrics grans plaers i sí els petits plaers que es
troben cada dia al nostre abast i que massa vegades no sabem ni veure ni
assolir. Una postura a la que afegeix una mirada entre dolça i irònica , amb un
afegitó de crítica , acostant-se als fets socials , cercant la bellesa del
senzill, que no vol dir mai el simple, en aquest camí de la recerca de la
bellesa de la quotidianeïtat , amb la
que tan encertadament titula l’exposició.
L’exposició de Rosés ens presenta
una mirada del diari , una mirada en la que tots ens sentim representats i fins
i tot en algunes obres , ens sentim protagonistes. Ja sigui amb els seus
cartrons , o les seves aiguades , treballades amb ritme intens i amb una clara
sensació de profunditats , com si de proves o esbossos es tractés, abans de ser
traslladades al concepte mare del volum.
Una exposició que us aconsello
vivament i que mereix una detinguda visita amb el convenciment de trobar-hi, no
tan sols un hàbil i creatiu concepte personal del treball plàstic , ans també
un concepte anímic que ens submergeix en la sempre agraïda poètica del
quotidià.
Una exposició que demostra el gran
nivell i la gran qualitat de Gerard Rosés , un artista sense trampa, però amb
moltíssim cartró.
Gerard Rosés. “La bellesa de la
quotidianeïtat”
Espai capgròs. Del 28 de febrer al
27 de març
(Les imatges que il·lustren el post
son orientatives i poden no correspondre a l’exposició)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada