De fa ja uns quants anys la Generalitat de Catalunya manté un programa de serveis culturals que permet visionar arreu del territori un seguit de mostres d’art ben seleccionades per la seva diversitat i qualitat , en una aposta ben remarcable d’una comunicació artística de qualitat per a tots i per arreu. Un programa que per ex. ha permès que arribessin a Mataró obres com les de Chillida o Tàpies , que en condicions normals mai haurien arribat a casa nostra.
Enguany la mostra itinerant de la
que fins el 28 d’abril podem visionar a Can Palauet , és “A través del mirall”
amb la signatura de Joan Fontcuberta , el més premiat artista fotògraf de la contemporaneïtat
i que a més a més en aquest dies ha aconseguit el premi Hasselblad , considerat
el veritable Premi Nobel de la fotografia.
Fa temps que segueixo el treball de
Fontcuberta. En vaig tenir coneixença , ja fa uns anys , quan va realitzar una
de les seves experiències convidant a diverses persones a realitzar-se uns
frotis sanguinis ( gota de sang estesa sobre un “porta” ( vidre per a l’exploració
microscòpica ) i convertint-les en una mena d’anàlisi grafològic de la seva
personalitat. La presentà a la madrilenya galeria Helga de Alvear i vaig
contactar amb ell per a tal d’aconseguir el permís per parlar-ne i fer-ne
reproducció en la revista interna de l’empresa en la que treballo , degut a la
seva relació amb el camp de l’anàlisi.
Encara que a l’hora de la veritat no es va concretar la publicació, vaig mantenir un seguit de converses amb ell i em va sorprendre la seva absoluta disponibilitat , el seu sentit planer de la relació i el seu pensament, convertit en desig , de que l’obra artística a quanta més gent dispersa arribi , molt millor .
Ara la seva obra arriba a Mataró en aquest concepte itinerant i de nou em pregunto el fet de que estant dedicat l’art públic mataroní a l’art contemporani, com ha estat possible que no haguem pogut gaudir abans d’una exposició seva i més sabent el seu ascendent mataroní ( la seva mare és mataronina )?. Una pregunta si voleu un xic malintencionada però de difícil resposta coherent.
No és un demèrit dir que “A través
del mirall” no és pas de les col·leccions més reeixides de l’artista , però la
seva gran qualitat ens permet descobrir aquí l’etern interrogant que plana
sobre tota l’obra de Fontcuberta com és la reflexió al voltant del dubte.
Fontcuberta ha dit moltes vegades
que sempre intenta provocar el trencament d’aquesta dualitat mental que tenim
tots d’equiparar fotografia amb realitat i per tant amb certesa. Els seus
treballs s’ha mogut en aquest camí , demostrant-nos la capacitat d’engany que
té el mitjà , però alhora provocant-nos un nou dubte , en fer-nos pensar si és
que a l’hora de la “veritat” ( si és que aquesta es manifesta mai en el treball
de l’artista” ), l’autor ens enganya de nou convertint en veritat allò que pressuposem
fals.
En el cas que ens ocupa Fontcuberta ens fa discurs sobre les diferents veritats, o mentides , que provoquen les imatges privades escampades públicament per la societat , en especial mitjançant les xarxes socials. Com la mateixa imatge provoca sensacions diferents que a més poden ser contradictòries amb les sensacions, motius i emocions , del moment de premer el disparador.
Mitjançant el bombardeig de
múltiples imatges , repetides i disperses, de nou Joan Fontcuberta ens porta a l’àmbit
que pretén , el del pensament, el de les reflexions, el d’anar sempre a cercar
un quelcom més enllà d’una imatge que representant la seva realitat , pot no
ser-ho.
Nova lliçó d’art del pensament el
que ens ofereix Joan Fontcuberta en aquesta exposició “A través del mirall” .
Una exposició de visita obligada , amb ulls i ment ben oberts per copsar la
intensitat de les reflexions d’un veritable Artista amb majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada