Arriba l’estiu ,
canvia l’estació però el Museu Arxiu de Llavaneres , Can Caralt, ens segueix oferint
exposicions de primera d’aquelles que tan mancades n’estem a Mataró. Ara per
aquest mes de Juny ens ofereix una magnífica mirada a l’obra del retaulista
Jordi Vila Rufas que ens va deixar fa un parell d’anys. De la mà de la família podem
gaudir a una escollida tria que ens permet endinsar-nos més en l’artista que no
pas en l’artesà, fet que no tan sols l’enlaira a ell ans també enlaire el noble
art del retaule , quasi sempre considerat com art menor, decoratiu , i
especialment de caire religiós.
Certament el retaule
és en si mateix un art de caire religiós , com indica la pròpia paraula que ens
parla de “ rere la taula” en referència a l’altar cristià i el cert és que la
seva història ha anat lligada essencialment, fins i tot en temps moderns, a
aquest caire quasi de manera única. Jordi Vila Rufas va intentar però acostar
aquesta tècnica a unes visions més generalistes , encara que s’ha de reconèixer
que amb reduït èxit, en l’ intent , com molt bé va expressar Francesc Miralles
en la presentació de la mostra , de reconduir la concepció del retaule al fet
merament tècnic , i per tant acostant-lo a unes visions més diverses i humanes.
Però és evident que
el pes de la història va ser més fort que el pes de l’art. Vila Rufas , com el
cas de Francesc Vilasís en el camp de l’esmalt, son l’exemple de al perfecció
tècnica i alhora de la capacitat de transformació de la mateixa per uns verals
ni tan sols somiats per els seus seguidors.
Per això es molt,
però que molt aconsellable, acostar-se a Can Caralt. Per un cantó per observar
la passió de l’ofici, però primordialment per veure la seva adaptació al llenguatge,
per variat que sigui , aconseguint sempre un tremp comunicatiu i artístic
exactament igual que si hagués emprat qualsevol tècnica més habitual. És aquí
on Vila Rufas ens demostra la seva vàlua com el gran artista que va ser , essent
aquest l’accent en el que s’ha d’observar una exposició de més que recomanable
visita.
ÀLVAR SÁEZ
En el moment de les
paraules inaugurals varem conèixer el fet de que Àlvar Sáez , el bon amic que
portava de manera més directe el concepte artístic del Museu, havia estat “foragitat”
, per dir-ho d’una manera fina”, de l’equip del Museu.
La raó no havia estat
professional i sí política. com a conseqüència de les lluites polítiques d’aquells que
van prometre servir al poble des dels seus càrrecs de representants del mateix
i l’única cosa que els hi preocupa és aconseguir el poder i no el servei a la
ciutadania.
Actituds tan estúpides, irracionals i insensibles com aquesta poden fer trontollar , quan no enviar en orris, la magnífica tasca artística i cultural de la gent del Museu que ha convertit en Can Caralt en exemple i far de l’activitat artística de la comarca, amb exemple ben evident amb l’actual exposició.
Per això tot el meu suport i
recolzament a Àlvar Sáez i a tot l’equip del Museu que estic convençut es
compartit per tots aquells que d’una o altre manera han tingut contacte amb Can
Caralt en aquests darrers anys i que sempre han/hem sortit amb la satisfacció
del bon treball que allà es duu a terme.
Tot amb el desig de que es pugui trobar aquell punt d’enllaç per retomar un camí que mai hauria hagut de trencar-se de tan lamentable manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada