Si el cartell de Santes és com el primer tro d’avís per a tal
d’anar-nos preparant per a la festa, el segon petard d’avís , aquell que ens
indica que hem d’espavilar si no volem arribar tard , és sens dubte l’exposició
fotogràfica de Santes que com ja fa anys es presenta sota l’aixopluc municipal
a la sala de l’Ateneu , ara de la Fundació Iluro.
Fa ja un bon grapat d’anys de la
institucionalització d’aquesta mostra el que fa que cada vegada sigui més
difícil donar una volta al cargol i refilar una nova mirada vers una festa que
es coneguda i estimada per a tots.
Una mirada que a més de qualitat
ens ofereixi originalitat i frescor i el toc personal d’artista del fotògraf
escollit , sabent tots ells que la gran professionalitat de tots els convidats fa que tècnicament sigui sempre del més alt nivell, el que fa derivar
encara més en el concepte , la singularitat i per conseqüència l’èxit o el
fracàs de la mostra.
El fet d’aquesta primacia del
concepte fa que el judici es mogui més en la coincidència amb el sentit del concepte
personal de la festa que no pas en un judici a més asèptic i analític. Però, és
que hi ha quelcom d’asèptic i analític en l’entorn de Les Santes?.
Assumida tota aquesta prèvia ens
hem de mullar i hem de dir clarament que pe ra mi el treball de Quim Puig , en
aquesta mostra “Gent x Santes” és excel·lent i mereix tota mena d’plaudiments.
I penso així ja que soc d’aquells
que creu que la festa son les persones. Les Santes no son els gegants , els
nans, les comparses, la missa, els focs , el ball de requisits , l’escapada a
la negra nit ni el desvetllament bellugós. Les santes son les persones que
converteixen aquells actes neutres en essència en un esgarip passional que ens possa els pels de punta.
Per això m’agrada el treball de
Puig. Perquè un mocador ens transporta a les havaneres , un ohh als focs, uns
ulls sorpresos ens apropen als gegants i ... . És en la potència febril d’uns
ulls, un gest , o en la bigarrada sensació d’un veritable terratrèmol humà, on
trobem l’essència i per tant la realitat de les nostres festes més preuades.
Si a més afegim la ja abans
esmentada perfecció tècnica , el sentit especial que sempre comporta l’ús del
blanc i negre , i el desig de fugir de populismes per centra-se en la gent
anònima , fa que aquesta sigui una de les millors exposicions de Santes dels
darrers anys.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada