LA DESTIL·LERIA: SENY I RAUXA

Ara , quan la calor apreta tant i la mandra domina a l’hora d’enfrontar-se a les tecles per escriure quelcom de mínimament coherent, i per tant es precís desconnectar i baixar la persiana d’aquest transport públic, no ho volem fer sense parlar de la primera exposició de la Destil·leria , a la que hem deixat justament per aquest darrer dia per que així si algú s’acosta a aquestes planes virtuals en aquest temps de descans , el seu nom i el seu fer es faci avinent per a la propera temporada.

Així l’espai “la gal·leria” en l’entorn d’aquest conjunt cultural més amp,e que n’és “La destil·leria”, obra portes amb una exposició que llueix en un espai acollidor amb les dimensions acurades per poder ser alhora ample però amb un cert toc d’intimisme, degut a la petita separació dels dos espais  expositius , fet que permet i convida a moltes possibilitats de conceptes complementaris . Un espai a més molt visual des del carrer , que convida a visitar-lo i que gaudeix d’una bona il·luminació, fet que s’agraeix per el de millora visual que sempre comporta , tant per a les obres com per a l’espectador.

Tota exposició inaugural no deixa de ser una presentació d’intencions, una marca que enceta un camí i per tant que ens ha d’ensenyar , o al menys fer-nos intuir per on han d’anar els trets de futur que hauran de marcar la definitiva personalitat de l’espai. Una presentació d’intencions amb obligada mirada doble , la conceptual de l’espai i la qualitativa del que es presenta.

Conceptualment queda ben clar que Agit Baqué, la directora de l’espai, es vol moure en un eclecticisme total , ja que en la mostra s’acull a la més ample varietat de tècniques, estils, creadors.  

En tan sols catorze creadors ens trobem amb fotografia, vídeo art , escultura, pintura i art gràfic. Alhora ens trobem amb artistes que omplen la més ampla gamma d’edat i el que podríem dir “establishment”. Joves que comencen es donen la mà amb artistes absolutament consagrats , i tots ells en un conjunt que alhora és absolutament dispers en la mirada estilística , tot marcant aquesta dispersió com un actiu i no pas com el fàcil poti-poti que ens trobem en molts altres llocs.

La destil·leria ha triat per aquesta ocasió iniciàtica una exposició especial que sota el títol de “Seny i Rauxa . Les Santes” aplega a catorze artistes de la terra que presenten la seva mirada creativa envers aquesta veritable revolució ciutadana que en son les seves festes més emblemàtiques. Una idea aquesta que estava clarament marcada en la ment de la direcció tal i com ja em deixà clar la primera vegada que varem parlar del projecte , allà aquells ja llunyans temps dels començaments d’any.

Ja en el seu moment vaig explicitar els meus dubtes a la idea. Els artistes mataronins han estat sempre molt poc proclius a fer lectures de la ciutat , i menys encara a fer-ho de les seva festa més preuada. Justament aquesta manca de mirada local que curiosament no existeix ni tan sols en el camp figuratiu i paisatgístic amb l’excepció de Parés de Mataró, va ser un dels motius de la concepció del “cartell d’artista” per fer que al menys una vegada en la seva carrera , els artistes locals fessin una mirada interior a la seva ciutat i la seva festa. Un concepte que lamentablement sembla haver-se arraconat en els darrers anys.

I està clar , si els artistes no tendeixen a fer una cosa és per alguna raó que a bon segur pot ser tan poderosa com que no els hi plagui i així el resultats poden acabar  essent forçats o agafats amb pinces que és el que succeeix en certa manera en aquest cas.Però està clar que quan hi ha bons professionals i a més aquests comparteixen la il·lusió de tot el projecte el resultat acaba essent engrescador.

Entrant ja en detalls puntuals no hi ha dubte que la vessant fotogràfica , amb molt de pes en la mostra , es mou en el nivell de la qualitat professional superior dels seus signants , encara que potser ens hauria plagut més una aposta de més incidència creativa defugint dels tòpics. Per això és Anna Aluart la que sorprèn i destaca per la seva aposta conceptual , ben pensada i millor realitzada. Una vesant visual que es completa amb el vídeo art de Julian Waisbord , absolutament pla i amb molt poc nivell d’estímul comunicatiu i amb el joc conceptual de Marc Llacuna , irònic i punyent.

Plàsticament parlant el punt àlgid de la mostra està en Albert Alís amb una magnífica peça de la celebració litúrgica a Sta María. Una peça que combina el concepte pictòric més clàssic amb la més actual de les mirades. Simplement magnífica.

Al seu costat Perecoll es manté en la potècnia d’aquest negre cada vegada més figuratiu que conjuga perfectament amb el cada vegada més segur caminar de Teresa Pera amb una peça abstractiva esplèndida si no fos per el carregament de grafismes literaris que distorsiona i fan perdre el pas al concepte tan destrament aconseguit. Mentre Laia Arnau aposta per una poètica agradable que vol emportar-nos més enllà.

Mentre Eduard Novellas segueix en la seva apostà per el concepte gràfic en la línia que presentà ja a Dòria Llibres , encara que potser una mica més de mala llet s’hauria agraït en aquest cas; Pol Codina ens ofereix una magnífica escultura de Les Santes que ens retrotrau a l’any passat i ens fa pensar en el bon cartell que en podia haver sortit amb una peça com aquesta com a eix ; i finalment Carla Aledo és la grata sorpresa amb un treball reflexiu i potent , i perfectament engranat en la idea de la mostra.

Una exposició que presenta un bon nivell i més en haver-se d’enfrontar a una temàtica tan poc agraïda com és la del localisme fester. Malgrat això, repeteixo que és una exposició que cal visitar i que és una atractiu pròleg a un projecte del que esperem molt i al que tots hauríem de prestar tot el nostre recolzament.

(Les fotografies que il·lustren el post corresponen a les obres d'Albert Alís, Carla Aledo,Joan Safont, Mireia Canicio,  Anna Aluart, Teresa Pera, Perecoll, Pol Codina i Laia Arnau, i han estat tretes de la xarxes socials de la mateixa Destil·leria)