CAPGROSSOS

La fotografia que encapçala aquest post és una obra de Santiago Rusiñol. És un oli sobre tela (91 x 104 cm) pintat en el 1883 i és una representació de Sant Pere de Galligans i es troba dipositada en el Museu de Mataró. També és la peça que presideix una de les planes de cultura de La Vanguardia d’aquest dilluns , essent un capítol més destinats als tresors artístics desconeguts del nostre país.

Mitjançant un article de Fede Cedó, tota la pàgina està dedicada a Rusiñol i al Museu de Mataró, quasi a parts iguales , explicant per un cantó el fer creatiu de l’artista i per l’altre la història del Museu en l’entorn cultural i de  ciutat. Òbviament no parla del lligam Mataró – Rusiñol, amb la baula de  l’artista Sixte Albertí, però això ja seria massa ja que ni tan sols ho tenen present a Can Serra.

Una pàgina, i amb criteris elogiosos,  a La Vanguardia ,hom estarà d’acord que és per fer salts d’alegria. I més si sols s’explica el cantó amable. I per tant en uns moment de comunicació global, el natural és que les xarxes social treiesin fum aprofitant el benefici del comentari. Dons no, aquí també som capgrossos.

Ja sabem que el dilluns es dia de relax a Cultura i al Museu, però coi, davant del fet cal resposta ràpida. Doncs no. Ni a Cultura Mataró ni al Museu semblen haver-se assabentat del fet. Al menys ni en el fb ni el twitter d’ambdues entitats no hi ha cap apunt ni ressò de la notícia. No entenc res. Les xarxes socials serveixen per això, per fer avinent els actes que realitzem però també les conseqüències que provoquen. Però ja ho veieu, res de res.

Es clar que tot pensant , no passava per el meu cap tant passotisme, ho he entés tot. En l’article de Fede Cedó parla de que l’obra està exposada al Museu i si no és d’abans d’ahir, no és veritat. Aquest paisatge va se presentat per el Museu en l’any 2004  per la col·lectiva dels museus locals en una expo que va tenir per títol “La finestra oberta” ( pag 50 i 51 del catàleg). En acabar i com que encara no l’havien desat , el van fer servir per una de les expos de ca L’Arenas, que crec va ser la dedicada als viatges. I perdonin la meva imprecisió però com ja he explicat en altres ocasions, posseint una col·lecció de catàlegs de les exposicions celebrades a Mataró en els darrers 40 anys que depassa el 90% de les mateixes, les meves mancances estan en els catàlegs municipals que no em queden a l’abast per a la meva tasca periodística, degut al veto que pateixo per part de Cultura. Fet que m’impedeix la precisió.

Per tant, si no està exposat, millor no parlar-ne , a veiam si es fa fonedís.

Algú em pot explicar com es pot promocionar un Museu amb una obra que no manté exposada. Un fet més demostratiu de la inutilitat dels que dirigeixen l’entitat. He parlat amb la gent del Guinnes per a tal d’acreditar el seu nivell rècord i s’han negat a acceptar-ho. L’explicació, clara. La importància del Guinnes és que els rècords es puguin batre. M’han aclarit que era evidentque en moltes dècades no es podria batre el  rècord d’inapetència i incapacitat del Museu. I lamentablement he hagut d’estar-hi d’acord.

Capgrossos.

Ps.- Ja hi haurà temps per parlar-ne , però la il·luminació de l’exposició del tricentenari al Museu és castradora. Es veu que han entés que l’exposició havia d’estar il·luminada com fa tres cents anys. I si no és així és impossible trobar-hi raó alguna en tanta deficiència.

Per cert, l'expo, magnífica.