LA POTÈNCIA EXPRESSIONISTA DE RODY TUR

Fa un parell d’anys que molts vàrem quedar enormement sorpresos   davant la intensitat artística de Rody Tur que presentava després de llargs anys de silenci, exposició de les seves obres a la galeria “Art i gent” d’Argentona, ja desapareguda. La crítica va motivar a diversos grans afeccionats i algun col·leccionista a acostar-se a la mateixa amb opinió unànime: Ens trobàvem davant d’un gran artista.

Ara uns anys després Rody Tur torna a ensenyar-nos els seus secrets més preuats mitjançant una exposició al Museu del Càntir d’Argentona i el cert és que de nou el seu treball ens corprèn , tant per la intensitat de la seva pintura que es manté, com no podia ser d’altra manera , en aquest univers mental propi al que és difícil arribar però que ell allibera en aquesta escampada d’emocions personals que es reflecteixen de manera rotunda en l’exposició.

Poc ha canviat al respecte d’aquella , de manera que podria ben servir el vell comentari per comentar l’actual i és que com és lògic en l’estat de l’artista , la ment manté constant el signe dels seus sentiments, obsessions , temors i alegries. I aquest món mental, personal i al que és difícil arribar , ens deixa petites pistes mitjançant les obres que ens ofereix amb les que podem en part recrear la seva personalitat.

Recolzat en la seva saviesa tècnica , apresa de petit de la mà dels seu pare el pintor Rodolf Tur , Rody accentua els límits del visual tant en el que pertoca a l’apartat cromàtic com en el sentit compositiu de l’obra.  La seva paleta es recolza en un to viu, contrastat , amb un punt d’agressivitat , que per definir-lo d’alguna manera hauríem de considerar com àcid, amb el que no l’importa distorsionar la realitat per accentuar la seva visió personal complint aquell principi propi de la creació de que l’artista no ha de pintar mai el que veu i sí veure sempre el que pinta.

Un cromatisme que li serveix per intensificar les seves composicions en les que l’home en té un gran protagonisme., tant amb la seva presència com en absència. D’aquí aquests paisatges allargassats de mirada quasi zabaletiana. O aquests ports del nord , creats en el seu imaginari , d’una potència visual i emocional important. O les visions quotidianes  amb aquesta col·lecció de personatges , analítics d’emocions en cadascun d’ells. O fins i tot aquet peculiar homenatge a l’amic Josep Serra , amb aquest pintor esquitxant sobre el llenç a terra , a la manera habitual de creació d’aquest artista.

Una exposició que emociona. Captiva en la mirada i sedueix en l’obligada reflexió. Acostumats a una figuració contemplativa o les reflexions de la nova figuració , l’expressionisme intens i absolutament pur d’en Rody Tur ens motiva a la reflexió i a entendre que l’art és més que una relació estètica i visual , que aquí també hi és , és una mirada a l’interior de l’artista que es comunica mitjançant aquests flashos interiors que son totes i cadascuna de les seves obres.

Exposició de molt recomanable visita que alhora exigeix un indret superior per ser mostrada degut a la seva alta qualitat. Estic convençut que serà una de les exposicions de la temporada.

Felicitats.