Inaugura temporada artística
l’espai expositiu de “La Presó” i ho fa amb una especial i sensible exposició
d’en Iago Vilamanyà que converteix en aquesta mostra a l’escultura , el seu
element definitori com artista, en element complementari i cedeix el protagonisme
al dibuix, tot presentant unes quantes desenes de peces amb les que mostra la
seva mirada vital més personal.
Iago Vilamanyà és un artista
d’aquells que hauríem de definir com d’altres temps. I dic això ja que és
d’aquells creadors que prové de l’academicisme de l’ofici , sotmès a
l’aprenentatge amb el corresponent mestre que anava emmotllant la personalitat
creativa sota la fèrula de l’exigència tècnica i del domini de l’ofici.
Un sentit aquest d’ofici que li ha
permès ser transgressor amb ell mateix i expressar les seves sensacions sense
cap mena de necessitat d’establir-se en una corrent definida i sí alhora fer de
saltimbanqui entre oposats , passant de la figura a l’abstracció amb deturada a
un cert constructivisme volumètric sense que la seva obra pateixi ni en la
qualitat noi en l’ànima. Un fet que justament s’evidencia en la mostra que ara
presenta a la Presó.
Una exposició que queda emmarcada
clarament en dos espais: un clarament dominat per el sentit del volum i l’altre
en el que és la vida, establerta en la dinàmica del dibuix, la que n’estableix
jerarquia.
El fons de la sala està presidida
per la vesant que hauríem de qualificar com volumètrica. Peces de gres refractari
en les que s’estableix una dinàmica
entre formes i volums , en les que l’equilibri de plens i buits domina amb
escreix a les que acompanya un bronze
entre Boccioni i Gargallo que presideix l’espai. Tot envoltat per una sèrie de
dibuixos que permeten esbrinar de manera ben adient el sentit del ritme , el
gest i el concepte de volum que estableix Vilamanyà en el seu treball. Uns
dibuixos veritables estudis bidimensionals d’obres que un ja s’imagina depassant
el pla per esdevenir volum absolut.
L’altre part de la sala està
ocupada per varies desenes de dibuixos en la que s’ofereix la visó més personal
de l’autor envers el mon que l’envolta. Com dèiem abans , Vilamanyà correspon
al perfil de creador clàssic el que comporta una potent riquesa intel·lectual.
Una riquesa que li permet veure més enllà de l’aparença. Si hi afegim la seva
peculiar manera de ser en el que la ironia, un punt de cinisme i unes gotes de
mala llet conformen un pensament agut, incisiu, però que alhora té un punt
amable i seductor fa que les peces , que seran una veritable sorpresa per a
molts, impactin i obliguin a la deturada mirada i a un profund anàlisi.
Una exposició que manté a Vilamanyà
en el seu nivell i que respon perfectament al seu pensament , aquell que
expressa que l’art és procurar estudiar-se a si mateix. Així ho fa en aquesta
mostra de recomanable visita.
Iago Vilamanya.
Dibuixos empresonats.
Sala de la Presó. Fins el 5 d’octubre
de 2014
Les fotografies han estat manllevades dels fb de Montse López i Quico Melero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada